Assumpta Dangla, amb la seva conferencia ens va il·lustrar sobre la implantació de la fàbrica La España Industrial, al 1847, que fou una empresa tèxtil constituïda per la família igualadina Muntadas y que va ser la primera societat anònima cotonera creada a l’Estat Espanyol. En conjunt podem dir que la conferencia versà bàsicament respecte dels professionals dins de la cadena de la fàbrica en el segle esmentat.
Els aspectes que assolirem son el tècnic, el social i l’ econòmic.
Tots coneixem la tradició catalana en la industria tèxtil i que la província de Barcelona i els seus voltants en van ser bressol.
Al 1736 neix a Barcelona la primera fàbrica tèxtil amb la producció de indianes. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom pels estampats que procedien de l’¨Índia. El procés de blanqueig i assecat era llarg, complex i requeria molt d’espai, ja que les teles eren humitejades i esteses al sol en el que es coneixia com prat d’indianes. El sistema econòmic de aquestes industries era el de capitalització, o sigui els guanys eren sempre reinvertits i la seva filosofia empresarial era la del coneixement i de innovació del teixit i del filat, avançades naturalment al seu temps.
Un exemple d’ aquestes industries en seria la ja anomenada factoria L’ España Industrial ubicada a Barcelona, amb 78000 m2 de superfície i mes de 2000 treballadors.
L’ España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil es va constituir primerament a Madrid.
El 1851 tancà el magatzem de Madrid i va domiciliar-se a Barcelona, on hi havia els centres productius de l’empresa situats al carrer de la Riereta i a Sants. L’Espanya Industrial es coneixia amb el nom del Vapor Nou en contraposició al Vapor Vell. nom que rebia l’altre gran indústria tèxtil instal·lada a l’antic municipi de Sants. l’empresa tancà definitivament el 1981. En els terrenys de 
l’empresa s’hi va ubicar el 1985 l’actual Parc de l’Espanya Industrial.
Amb quasi 140 anys de història, hem de dir que fou pionera en la pròpia evolució del sector, en el gravat i maquinaria, en la química i en el disseny . Pràcticament en totes les branques del ram.
Maties Muntadas i Rovira fou el director de l’ empresa i l’ànima del seu desenvolupament, fent de l’ estampació una tècnica innovadora amb tecnologies punta, incorporant personal autòcton o estranger molt qualificat, potenciant el talent i mantenint coordinat l’ equip humà, a qui es donava una permanent formació per millorar els coneixements.
L’ empresa va ser competitiva basant-se en aconseguir el cotó, matèria primera, de qualitat i a baix cost, adquirint-lo al continent americà.
Els processos de filatura, tissatge, blanqueig, tintura, disseny, laboratori químic, anomenat llavors quarto dels colors, gravat, dibuix i estampació, aprest i mostrari, així com la comercialització, la venda directa amb productes exclusius, xarxa de corresponsals arreu del mon i exposicions nacional, internacionals i universals foren les fites que per damunt d’ altres empreses del sector, sempre n’ eren capdavanters. Foren el punt de referència del tèxtil al país.
El gravat i la maquinaria innovadora utilitzada va propiciar que s’ aconseguís més producció amb el mateix nombre de persones empleades.
Respecte dels mocadors estampats una de les feines manuals que fou insubstituïble era el fer la vora dels mateixos, que si be també es feia a màquina, no va optimitzar aquest treball concret ja que a cada persona cosidora corresponia una maquina de cosir.
Els gravadors i estampadors foren els tècnics de l’ empresa que a base dels dibuixos i dels cilindres de coure, passats varies vegades damunt la mateixa tela segons el nombre de colors, imprimien el producte.
La fabrica va patir també problemes tals com l’ epidèmia de colera de l’ any 1865, les vagues de l’ any 1887 que varen durar 64 setmanes i varen acabar amb el tancament de la factoria, les 
conseqüències d’ uns acomiadaments que es varen produir al comprar nova maquinaria i que va substituir ma d‘obra per mecanització, etc.
Els sous de les dones per el fet del seu sexe era quasi la meitat del d’un home, fent elles la mateixa feina; total discriminació. Les hores laborals setmanals de la plantilla eren de setanta dues hores.
Com a detall d’aquella època comentarem que els sous setmanals eren per exemple :
pessetes
De una cosidora…………………………………..6,50
De una operaria ………………………………….9,00
De un operari…………………………………….21,00
Un ajudant de tècnic amb experiència… 59,00
Un químic ……………………………………….435,00
En relació al “quarto dels colors”, el laboratori químic, tenia una completíssima informació, amb fitxes de totes les combinacions possible tant amb colorants naturals com sintètics. Una informació que es mantenia molt reservada ja que era la base de la qualitat final del producte.
Sens dubte existia l’ espionatge industrials ja que amb retalls d’ una peça es podia passar informació a la competència de lo que s’ estava investigant o innovant.
En quan al disseny, els dibuixants eren un equip important dins de la fabrica, feina prèvia al model de prova que desprès, retocat si era necessari, seria el definitiu per el motlle i cilindres.
Els motius decoratius de l’ estampació podien ser una iconografia floral, vegetal, de figures geomètriques, temàtiques, exòtics amb motius del japonesos, xinesos o egipcis, etc. etc… En realitat depenia molt de la finalitat del producte. No es cultivava el mateix dibuix si era per a teixits dedicats a la decoració que si era per teixits dedicats a la confecció de vestits.
El museu de l’ estampació de Premia de Mar te un recull de tot plegat, que convida a gaudir d’un entretingut e interessant viatge dins del mon tèxtil comentat.
Assumpta Dangla Ramón és Doctora en historia de l’ arquitectura i disseny. Tècnica del Museu de l’ Estampació de Permià de Mar.
