Gloria Granell comenta el goig que fa la sala i el respecte que li provoca el nombre d’ alumnes que s’han aplegat.
Ens vol parlar de Joan Fuster i els camins que la van portar a ell. Per una part explica que Joan Fuster era de Sueca on hi va néixer, viure i morir. Per l’altra part comenta que ella te avantpassats originaris també de Sueca el que la va empènyer a indagar en la figura de l’escriptor amb molt més interès.
La seva relació amb ell era de lectora i no tenia gaire res nou per a dir. Però li van proposar formar part del llibre “Les Fusterianes”, que és el resultat de 139 mirades femenines sobre la figura de Fuster, el que també la va implicar a aprofundir més en el seu pensament i la seva escriptura.
Ens llegeix tres textos de tres dones que formen part de les 139 del llibre: Núria Feliu, Bel Olit i Marta Rovira.
Joan Fuster va néixer en el si d’una família d’arrels modestes, no va créixer en un ambient cultural ni intel·lectual destacable, però tenia un gran interès en estudiar, conèixer i analitzar tot el que l’envoltava. Va començar publicant articles i poemes a mitjans valencians. Es convertí en mestre de mestres i va influir en tota una generació de joves valencians, entre ells Isabel Clara Simó, Raimon… Tenia una clara obsessió: entendre millor la seva cultura valenciana.
Va mantenir sempre un estret vincle amb Catalunya i els seus intel·lectuals, entre els quals s’ha de mencionar a Josep Pla, amb qui ella hi troba una certa semblança, de caràcter, no de tipus de 
literatura, encara que tenen molts punts en comú ja que tots dos escriuen el que veuen filtrat pel seu sedàs de la cultura i/o de l’estudi. Josep Pla li va dedicar una de les seves semblances en un dels quatre volums del llibre “Homenots”, de la qual ens en llegeix una part.
Va començar a escriure assajos i destaca “El descrèdit de la realitat” pinzellades breus als diferents moments de la història de l’art afegint-hi pensaments filosòfics, observacions sobre els hàbits socials i les doctrines religioses. També parla de “Les originalitats”, on es fa patent l’obsessió de l’ésser per a poder ser original.
Seguidament esmenta la multitud d’aforismes que Joan Fuster va escriure, destacant el seu mestratge en aquest vessant de la seva escriptura. En feia sobre tot el que l’envoltava, i en treu reflexions personals d’un humor molt fi i molt punyents.
Va voler entendre la seva cultura i entendre la relació amb els catalans, el que el va portar a escriure el llibre “Nosaltres els valencians” llibre bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els 
problemes d’identitat del valencià. La conclusió de l’autor és que els valencians estan una mica despistats: son d’Espanya però parlen català, son com una sucursal tant d’Espanya com de Catalunya.
Explica que Fuster va fer de casa seva un espai de pelegrinatge d’intel·lectuals de tota mena.
L’any 1978 pateix un atemptat, li van posar una bomba a casa seva, del que en surt il·lès. El 1981 en pateix un altre, amb dos bombes, una dins de casa seva i una altra a l’exterior. També en surt il·lès però la de casa seva va causar estralls a la seva biblioteca i a la seva vasta documentació i tot plegat va fer que reduís la seva activitat privada i pública.
Què pensava? Tenia un gran sentit comú. Pensava que existia un espai català (Catalunya, València, Mallorca) parlant la mateixa llengua que, a conseqüència, ordena el pensament. Que existia una unitat cultural que no es reflectia políticament. Gran observador, també deia que la tradició cultural catalana moderna va construir una renaixença important a Catalunya, cosa que a València no va passar.
Va tenir molts admiradors i també molts detractors. Va rebre molts reconeixements i títols per el seu estudi sobre una comunitat que no sabia qui era ni on era i per la seva immensa tasca com a divulgador.
Acaba la conferencia llegint l’article que ella va escriure a “Les Fusterianes”.
Glòria Granell Nogué (Girona, 1974) és llicenciada en Filologia Catalana i Màster en Gestió Cultural. És responsable de la programació de pensament i literatura de l’Ajuntament de Girona (Escola Municipal d’Humanitats), directora del Festival Mot Girona-Olot de Literatura i directora de l’Aula d’escriptura d’aquesta ciutat. Ha publicat estudis sobre Prudenci i Aurora Bertrana i el Modernisme literari, principalment vinculat a la cultura gironina.
