L’ emoció es un estat mental, de vegades molt intens, que s’ origina en el propi sistema nerviós de cadascú. Ho fa generalment de manera espontània i provoca una resposta psicològica negativa o positiva. La reacció a l’impuls rebut dependrà sempre de la manera i/o forma en que tractem aquesta emoció. Totes les emocions son pròpies de la naturalesa humana i n’ hi de positives i de negatives i tant unes com les altres compleixen funcions vitals. El repte és el de facilitar la transformació emocional per a que ens alliberi del mal hàbit d’enfosquir-nos la vida i de boicotejar-nos la pròpia felicitat i per això calen unes simples preguntes com :
Quina realitat generem quan afrontem la vida des de la serenitat, confiança, optimisme, il·lusió i entusiasme?
Què ens passa quan entrem en l’espiral de la queixa, la resignació i/o la crispació?
Quines emocions ens paralitzen?
Amb quines creences generem i activem aquestes emocions i estats d’ànim ?.
Sabem quines son les emocions que ens faciliten la felicitat?
Tot seguit d’ aquestes preguntes la conferenciant ens exposa la importància de la nostra manera de pensar ja que, segons com pensem podem auto generar-nos malestar.
Ben sovint quan pensem de forma no correcta se’ns genera estrès, que intentem resoldre mitjançant productes farmacèutics, en lloc de simplement canviar la nostra actitud o manera de pensar davant de la situació.
El que pensem esta dins el nostre cap. Això ens repercuteix en el nostre cos i per tant fent us d’una correcta educació emocional, obtindrem alegria i a la vegada felicitat.
Les emocions es resolen doncs des de el propi cos.
Quines son les emocions que tenim ?
Son varies i podem aprendre a manejar-nos amb els nostres estats emocionals.
La por es una d’ elles. És l’ anticipació a una amenaça de perill, sigui aquest real o imaginari, que ens produeix ansietat, inseguretat e incertesa. Serveix per apartar-nos del perill actuant amb precaució. Tancar la boca es una forma de control de la mateixa. Una por que tots tenim es la por a la mort..
La ràbia o ira. Es l’ enuig que neix quan les coses no son com volem o voldríem o be que, estem amenaçats per alguna persona o situació. Normalment es una emoció que s’ acumula fins que al final explota. Sempre va amb la boca tancada.
L’ alegria es una sensació i situació de benestar i seguretat que sentin quan aconseguim alguna fita proposada, alguna il·lusió complerta o desig.
La tristesa ens provoca solitud, pena quan hem perdut quelcom important o també, quan estem molt decebuts per alguna circumstància. Normalment en aquest estat el que fem es demanar ajut. Quasi 
sempre davant d’ aquesta emoció ens replantegem les coses novament. Plorem normalment quan estem tristos i aquest plor ens desfoga de la situació. Sempre ens diu el que va ocórrer en el passat.
L’ amor es la capacitat de valorar el que soc, el que tinc i he sigut i reconèixer per damunt de tot a l’ altre veient les seves qualitats. Hem de buscar aquestes qualitats en un mateix i llavors serem capaços de veure-les en l’ altre persona ja que no es pot estimar el que no es reconeix. Cal valorar les coses bones dels altres. Amb l’ amor, la respiració del nostre cos es normal, ni lenta ni rapida ja que, en definitiva es un estat permanent de tendresa. Amb una situació d’ amor, sempre respirem amb calma permanent.
El plaer es l’ estímul que el nostre propi cos ens deixa anar i que sol ser per la satisfacció d’ un resultat quan fas una cosa on hi poses tot el teu talent. El cos nota el que ens mereixem o hem merescut. La fluïdesa es el deixar-nos anar davant de la situació de plaer.
Hi ha un exercici personal que cal fer i que es el de definir en un full de paper les vint coses del meu passat que vull agrair. Es una bona teràpia per veure que les coses son molt millors del que a vegades podem pensar.
Hem de tenir en compte sempre l’ optimisme de la vida i desterrar el pessimisme que ens pugui envoltar.
Una cosa important es que soms animals socials. Hem nascut per viure amb altres persones, compartir amb els altres moltes coses i hem de saber adaptar-nos a aquesta situació permanentment.
Moltes vegades anticipem els problemes o dificultats abans d’ analitzar la cosa o la situació en que ens trobem.
Cal que evitem els moments dolents que es presenten que, ben segur no ens portaran enlloc i cal fer les coses havent abans pensat i ponderat les mateixes.
No hem de voler-ho fer tot per demostrar qui soms ja que és un gran error que generalment cometem. Les persones hiperactives poden ser eficients però no son eficaces. Generalment no saben delegar ni ho volen fer perque ho volen controlar tot.
El temps és el gran valor que tenim. Un be irreemplaçable i que mai podem recuperar. Cal administrar i gestionar el temps com cal. Dedicar una cosa a cada moment i un moment a cada cosa sabent sempre prioritzar. No cal perdre el temps amb lo que anomenem xorrades; seria un temps desaprofitat. Cal ponderar el temps com una línia recta amb obstacles. Hem de veure’l com una progressió d’ etapes i que aquests diferents estadis ens reportin coses i que aquestes coses, amb la fita que tinguem, es vagin consolidant i complint.
Una fase d’ aquest temps és el de la gent que ha traspassat ja la frontera dels 60 anys. A aquesta edat ens preguntem sovint que he fet fins ara i que vull fer que em doni satisfacció i que, a la vegada, sigui recordada positivament per els que venen tot darrera. En definitiva es veure quina es la petjada que volem o voldríem deixar en el camí de pas per la vida.
Ben mirat, la vida son cicles o etapes i cal viure intensament cadascuna de manera intensa però, hem de deixar el llast de les coses velles que ja no ens serviran per poder avançar en cada nou 
camí de les diferents etapes donada la velocitat de canvi de tot plegat que vivim avui dia. Sapiguem sobreviure a la constant dels canvis que hem tingut la sort de experimentar. Potser nosaltres no hem canviat tant ni tan ràpidament però el mon sí. No hem de perdre el pas en aquesta evolució.
Hem de cuidar el cos i l’ anima, cuidar per damunt de tot les emocions que ens acompanyen durant tota la vida tenint en compte que, si les emocions que tenim son positives, malgrat que la salut ens sigui precària, aquelles ajuden en gran manera en la caminada de la vida.
Desterrem el nostre particular caràcter, moltes vegades o sovint difícil i complicat. Aquest es pot modificar simplement canviant les emocions.
Joana Frigolé i Peracaula, Llicenciada en Psicologia per la UAB. Coach certificada per ICF (Internacional Coach Federation) a nivell PCC. Formada: per la Escuela Europea de Coaching; en patrons emocionals pel mètode Alba Emoting; en Coaching Transformacional per l’Institut Gestalt i en Transformación Relacional pel Instituto Relacional. Màster en Prevenció de Riscos Laborals.
