Martí Gironell ens explica que la novel·la històrica, forma part de la nostra historia. Defineix el que ha passat quan nosaltres no hi érem. Quan marxem de viatge, de vacances o per feina i soms lluny de casa, truquem per saber quelcom de la família o els amics, i generalment la nostra pregunta sol ser, que hi ha de nou?.
La novel·la històrica ens explica aquest “que hi va haver-hi” en una barreja de fets i sentiments. Escrivim per posar els sentiments a aquets fets, i a la vegada posar-hi també emocions.
Es imprescindible documentar-se bé abans de plasmar el que volem explicar ja que si ho documentem bé i hi posem emoció i sentiments, gaudirem del que escrivim i llavors sol resultar quasi sempre ser un relat magnífic i versemblant.
Respecte de la informació o documentació de la futura novel·la, cal conèixer que va passar a un cantó i a l’ altre, el que feien uns i els altres i no s’hi val el plasmar nomes el que creiem nosaltres, cal reflectir-ho tot ja que ens hem de imbuir dins el moment, època i panorama en que aquells personatges varen viure. Hem de ser a aquest respecte objectius, no subjectius.
“Fins i tot el passat es pot modificar” deia Jean Paul Sartre, filòsof francès.
Evidentment que si, i tenim com a exemple l’ arqueologia. Constatacions que teníem del que havia passat fa milers d’ anys, amb un nou descobriment ens canvia aquella creença o coneixement. Era 
erroni el que pensàvem al respecte ? No. El que resulta es que no teníem la suficient informació o documentació i una nova troballa ha modificat la certesa que fins un moment determinat teníem d’ un fet. La nova troballa – informació – ha modificat la primera creença. La documentació, el rigor i el coneixement fefaent dels fets és doncs primordial.
El repte d’ escriure la novel·la neix de l’ exercici d’ una dada que algú et dona i és la llavor del relat que més tard conformarà l’ obra. Per això es important connectar amb el personatge de l’ obra amb les premisses abans esmentades, època, societat, persones, país , etc….
Molts i molts exemples tenim d’ això i nomes donaré com exemple dues obres que ho plasmen perfectament. Una es Jo Claudi, de Robert Graves, i l’ altre Ivanhoe de Walter Scott.
D’ un temps cap aquí neix un nou model de novel·la històrica que es un mix o cocktail entre la realitat i la ficció. Un exemple en seria Umberto Ecco, amb El Nom de la Rosa, o Dan Brown amb El Codi Da Vinci.
L’ obra te que tenir un ingredient important, que es el que sigui creïble. Cal que tots en mes o menys connectem amb el temps, els personatges i els fets. Com dèiem abans cal que hi hagi molt 
bona documentació, mètode i fets per oferir al lector. En definitiva cal que aquell moment històric es faci pales amb els fets i personatges a la ment del que ho llegeix. El lector te que viure en primera persona els fets, la historia.
Hem de traspassar a la paraula escrita les emocions de lo que escrivim i plasmem al paper i hem d’ aconseguir també que el lector sigui, en la seva lectura, un element actiu i no passiu del moment. En definitiva, que es traslladi allà on el fet està present i que el visqui.
La historia novel·lada, es explicar un moment determinat escrit. Una cosa molt important es que el lector, respecte de la mateixa, vulgui conèixer més d’ aquets personatges. Cal crear doncs un clima idoni e interessant per recrear al lector en un moment determinat del temps i fets.
Si connectem amb el taxista de Girona que va portar amb el seu vehicle a Frank Sinatra, Ava Gardner i Marius Cabre de l’ estació fins a l’antic Hotel Savoy del Carrer Nou i ens explica que varen anar a donar un tomb per La Rambla cap el tard, ja tenim aquí la llavor d’ una historia que pot esser novel·lada juntament amb diferents personatges de la ciutat, els visitants, els llocs i l`època.
Cal que hi hagi una simbiosis entre autor i lector. Els fets s’ han de plasmar des de les diferents perspectives ja que aquestes ajuden a veure les coses amb els diferents ulls o enteniments de les dues o mes parts de la mateixa. Cal explicar tot el que va passar arreu, no nomes el que a nosaltres ens agradi i no explicar el que volem amagar. No seriem coherents ni fefaents.
Dues obres que fan una perfecte aproximació a la novel·la històrica, entre d’ altres, serien El Diari d’ Anna Frank que es una selecció dels fets i pensaments que Anna Frank va deixar escrits en el seu diari. Ella, la seva família, uns amics, tots jueus, varen viure amagats entre 1942 i el 1944 a una casa d’Amsterdam, a Holanda, país ocupat per Hitler. El tex explica els sentiments i les experiències diàries que vivien en aquell amagatall, al final de la II Guerra Mundial.
L’altre obra seria Les Memòries d’ una Geisha, on el seu autor Arthur Golden obre una finestra al hermètic i misteriós món de les geishes de Kyoto, on la sensualitat i la bellesa van de la mà de la degradació i la submissió. Poc abans de la seva mort, Sayuri relata a un amic la seva atribolada i fascinant vida: com, des d’una miserable infància, va arribar a convertir-se en una de las geishes més famoses del Japó d’entreguerres, un país en el qual encara ressonaven els ecos feudals i on les tradicions ancestrals començaven a conviure amb els formes del món modern.
Dues histories ben diferents a dos països molt llunyans entre ells.
Cal obrir els sentiments i comportament de les persones que han produït canvis de models de la societat en un moment determinat. Hem d’ aconseguir que una novel·la t’ arribi al cor i te commogui. Es a partir de la novel·la històrica que ens coneixem molt més a nosaltres mateixos. Els que ens han precedit son els qui ens donen el caràcter i l’ herència personal al conèixer el que varen fer. Es el nostre passat i l’ herència rebuda.
Tenim clar que qui s’ oblida dels seus orígens perd la seva identitat. Soms doncs i tenim la identitat del passat, i hem de recular cap al passat per palpar l’ origen d’ aquesta herència rebuda.
Cal posar sempre els ingredients per a que una novel·la resulti versemblant sobre una cosa que va existir o que podria haver existit, que ens transporti a aquell temps, immortalitzant el moment.
Marti Gironell i Gamero és escriptor i periodista-. Llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona. Guanyador del XXVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018 amb “La força d’un destí”..
