Amb la seva conferència, Lluís Prat ens va demostrar que no cal ni tant sols comentar que les comunicacions, preferentment les comunicacions a distancia, han tingut a la historia del món un gran impacte social. Ningú ho dubte ni ho pot dubtar davant dels fets esdevinguts.
El magnetisme i la electricitat foren els capdavanters i, amb la pila elèctrica que el Sr. Alessandro 
Volta va inventar, fent circular la corrent per un fil es va aconseguir el magnetisme. Cal remarcar que això es va produir a l’ any 1800.
El 1825 es va descobrir l’ lectroimant.
Dotze anys més tard, concretament el 1837, un professor de literatura de la Universitat de Nova York i pintor, aficionat a la electricitat va inventar el telègraf, un aparell que permetia enviar missatges a distancia mitjançant una codificació de lletres i números.
Aquesta persona fou el Sr. Samuel Morse.
Fou un gran invent ja que els primers en la seva utilització foren les línies de ferrocarrils que entre estació i estació es comunicaven la sortida o arribada dels diferents trens. Això va permetre circular amb una única línia i l’estalvi de construir la segona.
També el transport marítim es va beneficiar d’ aquest invent ja que els vaixells es podien comunicar, durant les seves rutes, amb els ports i amb els fars. Encara avui es d’ aplicació el “SOS” (…—… en llenguatge Morse) que vol dir “save our ship“ o sigui , salveu la nostre embarcació, senyal que un vaixell emetia en cas de naufragi.
Un altre gran beneficiat fou la Borsa. La comunicació entre els agents de borsa d’ arreu fou imprescindible per el comerç de compra-venda de les accions i participacions d’empreses.
Ni cal comentar la incidència a la premsa. La informació dels periodistes als seus respectius diaris va esser rapidíssima i fluida dia a dia.
L’italià Antonio Meucci va observar que es podia traslladar d’ un lloc a un altre la veu. La seva esposa estava impossibilitada en una habitació de casa seva i ell va aplicar l’ invent des de el garatge a aquella habitació per donar ajut i suport a la seva esposa. Fou el inventor del anomenat teletrófono, desprès batejat com a telèfon. Però ho va perdre tot al no poder pagar les despeses de la patent del seu invent, el telèfon.
Com a conseqüencia d’aixó, el 1876 fou Alexander Graham Bell – britànic –qui va aconseguir i pagar la patent del telefono als Estats Units i qui vva atorgar-se l ‘invent de l’aparell telefònic. Va ser ell, professor de nens sords, qui juntament amb tres pares de la escola, que hi varen posar els diners, els que varen fundar la Bell Telephon Company.
La primera central telefònica fou instal·lada el 1879 a Hardford, capital de Conecticut amb 21 línies de sortida.
Va esser l’ instrument de comunicació imprescindible a la industria, al comerç i per la gent del mitja oest que en les seves explotacions llunyanes d’ arreu ja no estaven sols. Es podien comunicar amb el veí o amb familiars d’altres indrets. El seu impacte social fou sense precedents. Tothom volia un telèfon.
No cal dir que tots ells amb ben pocs anys varen esdevenir multimilionaris.
El 1864, James Clerk Maxwell, matemàtic i físic va descobrir en teoria i damunt de paper les ones a l’ espai.
Hertz, físic i enginyer alemany va donar nom a les ones de freqüència amb el seu propi nom.
Guglielmo Marconi enginyer elèctric italià premiat amb el Premi Nobel al 1909 va aconseguir, al jardí de casa seva amb una longitud de dos kilòmetres, traslladar la veu de un aparell emissor a un receptor. Havia nascut la radio.
Les primeres emissions es varen fer a Anglaterra. El primer missatge entre Anglaterra i el continent europeu a traves del Canal de la Mànega es va fer el 1899, i tot seguit el 1901 ja es va transmetre veu des d’ Europa a Amèrica.
Reginald Fedessen perfecciona les emissions de ones mitjançant alternadors d’ alta freqüència i aconsegueix el que avui coneixem com AM i FM.
Amb la bombeta de Edison, les perfeccions de Forester i Fleming, la radio es va estendre a una gran velocitat.
El 1920 va néixer la primera emissora comercial. El 1923 es varen vendre 500.000 receptors. El 1920 aquesta xifra va arribar fins a 12.000.000 amb la fundació de les dues emissores mes grans RCA (USA) i la BBC (GB).
El 1924 va néixer la primera emissora de radio de Espanya: va ser la EAJ-1 Barcelona, a Brcelona.
La radiodifusió va portar un canvi de costums, va ser un nou entreteniment per les persones a casa mateix, la radio va influir en la política i a la vegada va ser un vehicle difusor de la cultura.
Tot darrera va venir la televisió.
Paul Julius Gottlieb Nipkow va ser un tècnic i inventor alemany que, al 1884, va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió.
John Logie Baird fou un enginyer escocès especialment vinculat al món de la televisió. Era un tipus de televisió electrònica. Fou el primer a aconseguir imatges televisives en moviment i una companyia de la seva creació fou pionera en la difusió del senyal televisiu.
Amb l’aplicació de les 625 línies del sistema PAL guanya qualitat.
La màquina analítica va ser un disseny d’ordinador mecànic de propòsit general ideat pel matemàtic anglès Charles Babbage. Va ser descrita per primera vegada el 1837 com la successora de la màquina diferencial de Babbage.
Incorporava unitat aritmètic lògica, estructura de control i memòria integrada, per la qual cosa és el primer disseny per a un ordinador de propòsit general que podria ser descrit en termes moderns com a Turing complet. En altres paraules, l’estructura lògica de la màquina analítica va ser essencialment la mateix que la que ha dominat el disseny d’ordinadors en l’era electrònica.
Babbage mai va ser capaç de completar la construcció de qualsevol de les seves màquines a causa de conflictes amb el seu enginyer superior i d’un finançament inadequat. No va ser fins a la dècada de 1940 que es van construir realment els primers ordinadors d’ús general, més d’un segle després que Babbage dissenyés la màquina analítica el 1837.
L’ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer, en català: Integrador i Calculador Numèric Electrònic) era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l’ordinador fou finançat per l’armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l’artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l’armada dels Estats Units.
Els centres de càlcul foren els primers a donar servei a aquelles empreses o persones que necessitaven aquest servei. Avui es un servei que utilitza tothom a casa. El lema de una persona un ordinador s’ha complert. Avui ens resulta quasi imprescindible.
Bill Gates amb Internet i Steve Jobs amb Apple les dues grans “star up” del mon
de la comunicació s’han ocupat de que les comunicacions canviessin de rumb imparablement i a una velocitat increïble. La comunicació en xarxa i la “net” son els camins d’ avui i del futur.
Un futur que ens presenta un tercer personatge. El Iphone (el movil) i les tablets que poden fer de tot, i també trucar per telèfon.Cap a on ens ha portat tota 
aquesta tècnica sense fils i que ho penja tot al núvol – could – ?
Ens ha portat a un mapa mundial de utilització de les telecomunicacions que plasmem al costat, que va creixent exponencialment i sense parar.
Lluís Prat Viñas és Enginyer de Telecomunicacions i posteriorment es va doctorar a la UPC, al 1981. Va ser professor de l’Escola Técnica de Telecomunicacións de La Salle Bonanova de 1970 a 1973, y de l’Escola Técnica Superior d’Ingenería de Telecomunicacións de la UPC des de l’any 1972. També va ser catedràtic del departament d’Ingeniería Electrónica de la Universitat Politécnica de Cataluña (UPC).
