Gemma Gómez Duran ens va exposar de manera clara i il.lustrada la situació del català en l’actualitat.
Qui soms els catalans ? – Que es el català ? – Quina es la salut del nostre idioma ?
Analitzarem la salut del nostre idioma en base a les dades que la UNESCO ofereix sobre els diferents idiomes del mon, dels que ha fet un exhaustiu estudi per conèixer qui el parla, com el parla, amb qui el parla, quina es la població d’ aquesta parla i on esta situat dins el mon, o sigui en quina regió o estat.
L’ Atles de les llengües al mon és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial. És també una eina per a monitorar l’estat de les llengües en perill i de la diversitat lingüística a nivell mundial.
Per a establir la vitalitat d’una llengua, assignant-li així un determinat nivell de risc, es consideren diferents paràmetres, com ara el nombre absolut de parlants, la transmissió intergeneracional i la presència als mitjans, entre d’altres. A partir d’aquestes dades, s’estableix un dels 5 nivells de risc següents identificats amb colors:
- Vulnerable(blanc): La majoria dels nens la parlen, però pot estar restringida a determinats àmbits (per exemple, la llar).
- En perill(groc): Els nens ja no l’aprenen com a llengua materna a casa.
- En perill greu(taronja): La parlen els avis i generacions anteriors; tot i que la generació dels pares pot entendre-la, no la parlen entre ells ni amb els nens.
- En perill crític(vermell): Els parlants més joves en són els avis, i la parlen parcialment i rarament.
- Extinta(negre): No en queda cap parlant. (Les llengües d’aquest nivell s’inclouen a l’atles si presumiblement s’han extingit a partir de la dècada de 1950.)
Les llengües considerades “segures”, és a dir, que són parlades per totes les generacions i la transmissió inter-generacional de les quals no ha estat interrompuda, no s’inclouen a aquests nivells.
Algunes de les llengües presents a l’atles són l’aragonès, l’astur lleonès. De manera bastant estranya, per ara sembla considerar-se que el gascò, el llenguadocià, el provençal, el llemosí, el provençal alpí i el gardiol, són llengües diferents i no es considera l’occità. S’esmenta també la situació de l’alguerès, especificant amb tot que es tracta d’una varietat catalana.
Els punts per valorar la salut d’ una llengua son :
1 – La seva transmissió intergeneracional.
2 – El nombre absolut de parlants
3 – El conjunt de parlants sobre el conjunt de la població
4 – La resposta dels nous àmbits i mitjans de comunicació
5 – Les actituds i polítiques dels governs davant del seu us oficial.
6 – La disponibilitat de material per estudiar la llengua.
7 – El tipus i qualitat de documentació
8 – La actitud dels membres de la comunitat cap a la pròpia llengua.
9 – Els canvis en els àmbits de l’ us de la llengua.
Respecte del punt 1 hem de dir que a Catalunya es parla català amb els fills. La llengua materna es la llengua del cor.
Direm que un 36% de la població parla només català als fills, un 50% català i castellà, i la resta parla altres llengües.
Respecte dels àmbits d’ us de la llengua direm que:
A casa es parla un 26% el català i un 39% castellà
Amb els amics, un 15% i 30% respectivament
Amb els companys, un 20% i un 16%
A l’ Administració un 38% i un 25% (concretament a la Generalitat de Catalunya)i a altres departaments de l’ Estat central, un 32% i un 37%.
Els immigrants al nostre país adopten en un 15% el català i en un 74% l’espanyol.
En la seva integració veiem també que els de classe alta parlen quasi tots com a segon idioma l’anglès i costa que aprenguin el català, els de classe mitjana s’ integren de seguida a parlar el català, però els de classe baixa, costa molt que el parlin.
Respecte de la resposta als mitjans de comunicació la xifra es clara. Tenim 8 canals amb català i 24 amb castellà. La oferta de català es minsa en relació al castellà.
La gent d’ aquest país a la xarxa i a les webs, busca primer el català, desprès el castellà, l’ anglès i per últim el francès i altres idiomes.
En relació al consum de Internet, se segueix per el públic les pautes i ordre de llengües anteriors.
La disponibilitat de llibres de text i/o diccionaris per aprendre l’ idioma, es correcte.
L’ actitud del govern en que s’ aprengui el català, respecte de la Generalitat el 100% de facilitats; en relació al govern central, sense comentaris, si bé la Constitució reconeix implícitament les diferents llengües de la nació.
A nivell internacional el català es molt conegut per diferents lingüistes i molt ben valorat.
La nota final de tots els elements ens dona un 8,4 respecte de 10 o el que seria el mateix un 4,2 respecte de 5.
Vista la tabola precedent diríem que el català te bona salut malgrat que és una llengua vulnerable.
Gemma Gómez Duran es Doctora en Filología catalana per la Universitat de Barcelona.
