El conferenciant Jordi Llorens exposà al començament que ell no era un expert en el tema de l’Islam, però que mitjançant els viatges i les experiències personals ha anat captant fets i situacions que li permetien donar una síntesi sobre el tema. Va aclarir la diferència entre un àrab i un musulmà i va donar quatre pinzellades sobre la religió musulmana.
Es una de les religions monoteistes més gran del mon. L’Alcorà és el seu llibre sagrat, on s’hi apleguen les normes socials, morals, religioses, jurídiques i familiars. Sembla que antigament les normes de l’Alcorà es transmetien oralment d’una generació a l’altre i que no va ser fins després de la mort de Mahoma que es van recollir de forma escrita.
Va explicar els cinc pilars de la religió musulmana:
La fe: La shahāda o professió de fe islàmica, es la declaració de fe en Allāh d’acord a la fe islàmica y als ensenyaments de Mahoma.
L’oració: pot ser privada o pública i està establert que es faci cinc cops al dia.
L’almoina: reglamentada i obligatòria estipula que els musulmans han d’aportar cada any una certa part del seu capital per tal d’ajudar els pobres i la comunitat.
El dejuni: El ramadà es celebra al novè mes del calendari lunar i és quan, segons la tradició, començà la revelació de l’Alcorà. Durant tota la durada d’aquest mes sagrat es realitza l’abstinència de menjar i beure.
La peregrinació a la Meca: Aquesta visita s’ha de portar a terme almenys un cop a la vida, però és només preceptiva per a aquells fidels capacitats que disposin de mitjans per a poder-la efectuar. Anomenada gran pelegrinatge, es realitza durant el darrer mes del calendari musulmà.
La Meca és una ciutat de l’oest de la península Aràbiga. En aquesta ciutat va néixer Mahoma i és la més important de totes les ciutats santes de l’islam. Abans que Mahoma prediqués l’islam ja era una ciutat santa per als pelegrins, amb diversos llocs d’importància religiosa, el més important dels quals és la Kaba, —literalment «el Cub»— el lloc més sagrat de l’Islam, vers el qual tots els musulmans s’orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com “la casa de Déu”, l’indret a la terra on s’uneixen el diví i el terrenal. A l’angle sud-est de l’edifici, s’hi troba la Pedra Negra —sembla que és un meteorit— una pedra sagrada que, segons la tradició, l’àngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l’edifici.
Una altra festa cabdal pels musulmans es la festa del xai, ja que és l’animal que se sol sacrificar més sovint. S’hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l’episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. La data genèrica de la celebració és el dia 10 de l’últim mes segons el calendari musulmà.
Seguidament ens va parlar de Brunei, que és un estat asiàtic situat al nord de l’illa de Borneo i del qual va dir que era el país més petit del mon. La forma de govern és el soldanat. El soldà de Brunei, és considerat un dels homes més rics del món. La religió oficial n’és l’Islam.
La conferència va seguir amb la projecció d’un vídeo sobre Brunei on es mostraven diverses singularitats del país, principalment la fastuositat i exuberant riquesa dels edificis “oficials” comparats amb la senzillesa dels habitatges dels seus pobladors.
A aquest vídeo va seguir un altre sobre
Etiòpia i més concretament de la ciutat de
Harar (la ciutat vella fortificada) declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2006. És considerada la quarta ciutat sagrada de l’islam.
Jordi Llorens és docent de la Facultat de Turisme de la UdG, experimentat fotògraf i viatger.
