Mariàngela Vilallonga va iniciar la seva conferència felicitant a les Aules pels seus 35 anys d’existència, i va recordar que 
la catedràtica i llatinista Dolors Condom era assídua de les Aules. La catedràtica Dolors Condom, era una persona amb gran alçada intel·lectual i tot i això gens pedant, que va compartir i donar els seus coneixements sense limitacions. Es per això que, al llarg de la seva existència, se li havien fet ja multitud d’homenatges. Esperava que en tingués molts més, ja que cada homenatge acaba aportant un nou gra de sorra al seu record.
Va fer un resum de la seva biografia, il·lustrant-la amb fotografies. Nascuda a Palamós, va començar els estudis al col·legi de les Carmelites d’aquesta població. Als onze anys va venir a viure a Girona i va fer el batxillerat a l’Institut Vell, que sempre el va considerar el “seu” institut.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la universitat de Barcelona on travà amistat amb molts companys, alguns dels quals va conservar tota la vida. És el cas de Mª Àngels Anglada i el seu marit Jordi Geli.
Al final dels seus estudis va estar treballant, com a Ajudant en pràctiques, amb el Dr. Bassols de Climent, desenvolupant treballs d’investigació i recerca i, per tant, formant part de l’Escola de Filologia de Barcelona, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Dolors Condom va fonamentar la seva tasca personal i acadèmica en quatre eixos, que van configurar també la seva vida: el estudi dels clàssics, la docència, les fidelitats (als seus professors, companys, amistats…) i el compromís ciutadà.
Aconseguí per oposició una plaça com a professora d’institut i després d’exercir el seu ensenyament a altres instituts d’arreu, al 1970 va aconseguir plaça a l’Institut Vicens Vives de Girona on hi va impartir classes fins el 1991.
El 1969 començà a funcionar el Col·legi Universitari de Girona, integrat dins l’Estudi General de Girona, dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Dolors Condom s’hi va incorporar com a professora fins el 1974. Aquell any ho va deixar per dedicar-se només a l’ensenyament al Vicens Vives. Va ser la pròpia Mariàngela Vilalloga, que havia sigut alumna seva, qui va ocupar la plaça del Col·legi Universitari que havia deixat lliure la Sra. Condom.
Els anys 1983, 1985 i 1987 va organitzar el Certamen Poeticum Linguae Latinae, en els quals els alumnes hi devien participar “obligatòriament” . En aquests certamens feia un discurs en llatí i en català glosant els poemes presentats. Era una excel·lent llatinista.
El 1991 es va jubilar de la seva tasca a l’Institut Vicens Vives i li van retre un homenatge on hi van participar professors de llatí i grec de tot arreu durant dos dies. Del que es va dir i fer aquells dos dies se’n va fer una publicació.
Va escriure diversos llibres, entre el quals mencionarem solament els que complementen la seva tasca com a docent: Latín/Bachillerato 2, el 1976, i Llatí/Batxillerat 2, el 1980. Un Diccionari Llatí-Català, el 1993, i també el Diccionari de locucions i frases llatines, el 2001.
Resulta molt apropiada la llegenda del seu ex libris que
podem veure a la imatge del costat: «Non multa sed multum» («No moltes coses, sinó molt») proclamava, adoptant aquesta locució de Plini el Jove, doncs la profunditat i el rigor van ser una de les constants de tots els seus treballs.
Mariàngela Vilallonga és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. També és directora de la Càtedra universitària de Patrimoni Literari Mª Àngels Anglada – Carles Fages de Climent, que, a més de conservar i difondre el llegat d’ambdós escriptors empordanesos, promou la preservació del patrimoni literari a Catalunya.
