Aula itinerant – El seté camió

SORTIDA LITERÀRIA – EL SETÉ CAMIÓ
Dia: 10 de juny 2016

A les 9 del matí, tots érem a lloc – Estació de Girona – 59 viatgers disposats a passar-ho bé. Malgrat que el bus va arribar amb un petit retard, era un excel·lent aparell de transport amb enginyeria MAN i carrossat per Itziar de Deba (Guipúscoa) , molt còmode i nou. El xofer, en Miquel, molt bé. La mestra de cerimònies i guia de viatge ho fou l’ Assumpta Montellà.

Parada a l’ àrea de servei de L’ Empordà. Tothom deia que ja havia esmorzat però tots hi vàrem tornar. Quan hi ha gana, bona senyal.
Arribada al Castell de Sant Ferran – Figueres. Visita al mateix. Consta de una superfície de 53 has. inclosos els terraplens de defensa. El seu perímetre exterior es de 3.125 m. El pati d’ armes te 12.000 m2 i els dipòsits d’ aigua, soterrats a 8 metres de fondària, poden acumular 9.000.000 de litres d’ aigua. És una obra d’ enginyeria excepcional i el monument més gran de Catalunya. Fou construït al S XVIII (1753) com a defensa de frontera. El seu nom ho fou en honor del Rei Ferran VI. Es va acabar definitivament el 1892.

Malgrat la seva utilitat sempre militar, com a personatges que estan vinculats amb la seva historia hi trobem el General Álvarez de Castro, defensor de Girona en la Guerra del Francès, que hi va morir i el pintor Salvador Dalí que hi va fer el servei militar com a recluta. Hi varen ser empresonats els objectors de consciencia que no volien fer la mili i per tant es va utilitzar com a presó. També varen ser hostes d’ aquesta instal·lació els militars revoltats de la UMD, així com el polèmic tinent coronel Tejero, autor del cop d’ Estat del 23-F.

A partir del 1997 s’ obre al públic, amb servei de visites.

Respecte de la seva construcció, camuflat dins el turó, de forma geomètrica i amb baluards, comenta el company Narcís Sureda i Daunis que, damunt dels sostres, suportats per voltes, hi ha aproximadament un metre de terra fent pendents i, damunt, les teules corresponents.

Està amagat dins del turó perquè des de l’ exterior a l’ artilleria li era molt difícil fer mal a l’edificació i tot i això, si una bomba la tocava, la terra de damunt de les construccions amortia els efectes de la mateixa.

Per els que no el coneixien fou una visita molt interessant.

Sortida cap a la Vajol. Una vegada arribats a La Jonquera enfilem l’ estreta carretera direcció a Agullana i cap a destí.

Amb una agradable caminada de 45 minuts entre anar i tornar visitem la mina Canta o d’ en Negrin. Aprofitant el temps alguns dels caminants trobaren bolets, altres recolliren farigola i alguns també varen poder agafar alguns espàrrecs.Gent amb experiència que sap aprofitar el temps i el camí.

Ara soms davant d’una antiga mina de talc que va passar a la història quan Joan Negrín (president del govern entre 1937 i 1939), en l’esclat de la guerra civil, hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita. Actualment la mina no està oberta al públic. Damunt de la mateixa i amb el desnivell del terreny hi ha una gran construcció de tres plantes. El contingut d’un dels camions que transportava part d’aquest tresor -sembla ser que eren lingots d’ or – concretament el setè camió, mai va aparèixer. Únicament es varen recuperar algunes de les saques de jute amb l’ anagrama del Banc d’ Espanya. ¿ On és però el seu contingut ?. La pregunta no te encara resposta.