El conferenciant ha viatjat al lloc on viuen els nenets des de fa segles. La Siberia concretament en la península de iamàlia que es un territori entre Àsia i Europa, a cavall del Cercle Polar Àrtic.
Te una extensió superficial de 1,5 vegades la extensió de França.
Els coneixements que en te el conferenciant, els ha adquirit viatjant diverses vegades a aquell inhòspit territori i convisquent amb els nenets. El viatge, per mitjans aeri i diverses escales i transbords, acabats amb trineu de rens, és llarg i complicat.
El territori se situa en l’estat rus.
Els coneixements adquirits pel conferenciant a traves de les seves experiències, il·lustren qui son els nenets, com viuen ara i com vivien en el passat.
La península de Iamàlia es la més extensa del mon i conté una serralada muntanyosa que també es podria anomenar “els Alps polars” que separen Àsia d’ Europa. Es la terra d’aquesta raça de pastors transhumants que pasturen ramats nombrosos de rens.
Entre setembre i juliol la temperatura en aquell territori oscil·la entre 40-50 graus sota zero i de juliol a setembre entre uns 30 i 35 graus també negatius.
Hi ha altres races indígenes en el territori, però ells son els mes tradicionals, La seva població es d’unes 50.000 persones i els diversos ramats de rens sumen, aproximadament, 3.000.000 de caps.
Els rens son la seva alimentació juntament amb el peix, pescat en el riu del seu territori que es el més llarg del mon.
La pell de ren serveix de sostre a les seves tendes que munten i desmunten amb suports de troncs de fusta que formen un con, al centre del qual hi situen una estufa de llenya al voltant de la que conviuen, mengen i dormen.
Les necessitats fisiològiques, a fora.
La pell de ren es també el seu vestit i la seva flassada.
Pertanyeren a l’Imperi rus i al s. XVI començaren a arribar-hi comerciants i exploradors. En temps de la Unió Soviètica els obligaren a agrupar-se en granges i a portar els fills a viure en instal·lacions escolars.
En 1990, dissolta la URSS tornaren a la vida nòmada però els fills segueixen obligats a viure en un internat i no tenen contacte amb la família que és nòmada,
El seu sistema de vida es com fa segles i la seva existència perilla a causa del canvi climàtic i la contaminació ambiental.
Es calcula que d’aquí a 10 anys poden estar extingits.
El conferenciant il·lustra el discurs amb múltiples anècdotes pròpies d’ell mateix i dels nenets.
Francesc Bailón Trueba es antropòleg.
