L’art medieval és ple d’animals. Sols o bé acompanyats d’altres bèsties o d’humans; en escenes isolades o formant part de narracions més extenses; perfectament dibuixats, o deformats, en un espai preestablert per a decorar-lo… Què signifiquen?
L’art de l’edat mitjana va utilitzar els animals per a expressar visions del món i de l’existència humana marcades pel cristianisme, però també els trobem i ja venen de tradicions anteriors.
La presència dels animals en l’art medieval ens ajuda a comprendre la manera de pensar i de viure dels homes i les dones de l’edat mitjana.
Els animals han conviscut sempre amb l’ésser humà, que els ha tractat com a enemics o com a companys, com a font d’alimentació o com a força de treball. De seguida se’n van associar les formes i comportaments a trets del caràcter o a forces sobrenaturals, i també als mites que parlaven d’animals reals o imaginaris.
La cultura cristiana medieval separava els animals en dos grups oposats: les bèsties positives i les negatives, que representàven el dualisme entre el bé i el mal. Així, un animal podia simbolitzar Crist o Satanàs, la bondat i la fe o la maldat i l’heretgia.
En les històries religioses sovint hi surten bèsties: el sant o la santa les combat, les ajuda, les ensinistra, en rep algun senyal o les involucra en miracles. Algunes d’aquestes bèsties han esdevingut molt populars, com el drac de sant Jordi, el porquet de sant Antoni o el lleó de sant Marc.
En els bestiaris es comenta l’aspecte físic i el comportament de diferents animals principalment en clau simbòlica i religiosa. De bestiaris n’hi va haver en gairebé totes les biblioteques medievals. Se’n van escriure en llatí o en llengües vernacles i podien ser només de text o bé luxosament il·lustrats.
Als seus inicis, l’art medieval es va anar distingint per la seva orientació més de concepte que de
sentit visual. S’evidencia a l’hora de representar bèsties exòtiques, mai vistes però descrites als bestiaris, com ara unicorns, dracs o sirenes. Els monstres van tenir una gran presència en la cultura medieval i la seva deformitat s’aprofitava per expressar desordre, un tret moral associat al mal i al diable.
En l’imaginari medieval la sirena i l’unicorn eren tan reals com l’elefant i el cocodril. Es creia que aquests animals fabulosos vivien a l’Orient, un territori llunyà desconegut. Als confins del món hi habitaven dracs i tota mena de criatures monstruoses que atemorien i alhora fascinaven la gent de l’edat mitjana.
Què significa un animal dins una obra d’art medieval concreta? A pesar de contenir definicions clares, els bestiaris sovint no permeten esbrinar-ho amb seguretat, perquè autors diferents podien donar visions diverses a una mateixa bèstia. Podem entendre la simbologia animalística estudiant el context de l’obra: quan, on, com, perquè va ser representada, a quina època per quin motiu… A més, en el món medieval les imatges no eren percebudes exactament igual que avui.
El context cronològic i històric precís d’una obra, les raons de la seva creació, els seus materials constitutius, l’ús que se li donava, la seva posició en l’espai o les altres peces amb les quals potser formava un conjunt són factors determinants a l’hora d’escatir possibles significats de les bèsties que la decoren. Podem parlar de les gàrgoles: al estar situades a l’exterior poden simbolitzar que espanten el mal o bé que el mal es a fora i que a dins l’església hi ha el bé.
En resum es pot dir que no va d’animals sinó que va de cultura doncs els animals eren emprats per projectar idees i símbols.
Marc Sureda i Jubany és el conservador del Museu Episcopal de Vic.
