El conferenciant Francesc Viadel, inicia la conferencia indicant la importància de Joan Fuster dins de la cultura catalana, qui apart de ser un home tímid tenia també com a característica important un exquisit sentit de l’ humor, quelcom càustic. Agnòstic declarat i volterià de pensament.
Joan Fuster i Ortells va néixer a Sueca, 23-11-1922 on també hi va morir el dia 21-6-1992. La seva família era de procedència agrícola de la Rivera Baixa valenciana, per tant pertanyien a la pagesia però mitjanament acomodada. El seu pare, dirigent local del partit carlista, era tallista d’imatges i va exercir de professor de dibuix en una escola de secundària.
Joan Fuster, no va ser un home de lletres per tradició familiar, però tenia moltes inquietuds culturals. Quan va esclatar la guerra al 1936 ell tenia 14 anys, i en acabada 17 per tant la confrontació el va agafar en la seva plena joventut. Malgrat tot i durant aquest temps aconsegueix fer una biblioteca privada de uns 250 o 300 llibres, cosa important si tenim en compte la situació de guerra.
El 1942 es trasllada a Valencia a estudiar la carrera de Dret. A la capital te l’ oportunitat de contactar i relacionar-se amb el valencianisme i es dedica ja a escriure literatura i poesia. S’ajunta amb un grup de escriptors i poetes de Lo Ratpenat i funda la revista “Verbo. Cuadernos literarios” que se’n publiquen 31 números entre 1946 i 1958 i que va ser una de las revistes literàries valencianes mes prestigiosa de la postguerra. A les seves pàgines es publicaren texts de Rilke, Kafka, Éluard, Ungaretti o Gide a mes d’escriptors en castellà i en català
Es relaciona amb Vicens Riera Llorca que esta llavors a l’ exili, concretament t a Mèxic i a la Republicà Dominicana i amb Avel.li Artís-Gener també exiliat a Mèxic.
Durant la dècada de 1960, Joan Fuster proposà un nou valencianisme de tipus catalanista però això va provocar una reacció negativa a molts sectors valencianistes que no ho veien com un agermanament amb Catalunya sinó com un sotmetiment. La divisió del valencianisme va ser aprofitada pel nacionalisme espanyol que el va debilitar des de dins en la seva reivindicació de nacionalitat històrica durant el procérs estatutari i de recuperació nacional.
Cap el 1960 viatja a Barcelona i escriu tres llibres importants, QUESTIO de NOMS, NOSALTRES els VALENCIANS i EL PAIS VALENCIA.
Tot i que va ser més reconegut popularment per la seva obra principal, l’assaig històric “Nosaltres, els valencians”, el seu llibre més influent, la tasca investigadora abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme.
És considerat sens dubte com un dels assagistes en català més importants del segle xx.
Fuster va construir la seva arquitectura teòrica, la seva formació, amb els debats sobre la nacionalitat espanyola hereus de la generació del 98. De la mateixa manera que el catalanisme, va crear un relat diferenciat del nacionalisme espanyol on la llengua catalana tindria un paper central.
Una altra explicació de trajectòria socioeconòmica fallida, la d’una revolció burgesa i industrial fracassada, d’influència marxista, el connectaren amb la interpretació històrica de l’esquerra i l’antifranquisme de la seva època.
També van ser determinants al seu pensament la influència de Jaume Vicens Vives, i la percepció de la trajectòria socioeconòmica d’Espanya com un fracàs a l’hora d’assolir la modernització i la industrialització, amb Catalunya com a contrapès. Tenia clar el fet diferencial català.
En novembre de 1960 publica en el número en homenatge a Jaume Vicens Vives de la revista Serra d’Or una col·laboració en referència a un dels darrers escrits del català, Presència valenciana. Al text, Fuster reclamava la catalanitat dels valencians, fet que provocà una carta en resposta del Grup Torre, on es desmarcaven tant d’aquelles afirmacions com d’una felicitació de nadal repartida per la revista on apareixia el mapa dels Països Catalans.
Col.labora amb la premsa, especialment al diari Levante-EMV de València, i posteriorment a la revista Destino, i al diari barceloní de La Vanguardia. Entre 1961 i 1966 col·laborà també amb El Correo Catalàn.
Tanmateix, Fuster va jutjar com a «positius» els efectes de la polèmica, en tant que les seves propostes polítiques i culturals van guanyar visibilitat i la bel·ligerància dels sectors franquistes li va fer guanyar la simpatia dels sectors liberals i suports entre diferents sectors intel·lectuals i entre els
joves universitaris, el públic que Fuster volia per a la seva idea literària i de país. Però tot això espanta molt als conservadors de Valencia i ell es converteix en la seva bestia negra. El 1978 pateix un atemptat destinat a matar-lo (sembla que per les característiques de l’artefacte es podria assegurar que havia sigut fabricada per militars), però en va sortir indemne. Això el porta a una època d’ostracisme i silenci perquè s’adona que s’ha convertit en el Fuster incòmode.
Però Fuster no ha deixat nomes la seva obra literària sinó que deixa el sentit catalanista i dels Països Catalans, que no son nomes quatre províncies, sinó tot un extens territori que parla la mateixa llengua mare.
El 1975 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El 1983 es va incorporar com a professor contractat a laUnivefsitat de València per impartir l’assignatura d’Història de la Llengua.
El mateix any va ser distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i un any més tard va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autónoma de Barcelona.
El 1985 es va doctorar en Filologia catalana a la Universitat de València
Els últims anys de la seva vida va suspendre gairebé del tot l’activitat pública i es va dedicar a la investigació i a la càtedra universitària.
Va ser membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.
Josep Pla va dir de Fuster: «Representa una nova mentalitat. No és un valencià estricte, ni un català de València, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística».
Al seu epitafi diu : Aquí jau J.F. ( Joan Fuster). Va mori com va viure, sense ganes.
Francesc Viadel és periodista i escriptor.
