Explica el conferenciant Màrius Serra que quan sentim a uns pares queixar-se de que els seus fills no llegeixen, el primer que caldria preguntar-los-hi és si ells llegeixen davant dels seus fills.
Veure els fets es la millor manera d’aprendre, i hem de saber transmetre la màgia de la lectura i fer comprendre que aquesta ens dona poder.
Qui és la Napeu? Es la dona més vella del mon. Quan parlem de quelcom molt vell sempre diem “es més vell que l’anar a peu”. Aquesta dita ha donat naixement a la Napeu que l’autor ha fet icona dels seus contes. La Napeu te molts poders, lingüísticament parlant.
Explica i dona sentit a moltes coses. Haurem sentit a dir que Rupit es el poble mes vell del mon. Per què? Doncs perquè Adam ja feia la caca arrupit.
Mollet i Granollers no es poden veure. Per què? Perquè tenen Parets entre mig.
El conferenciant intenta fer-nos entendre el poder, la màgia i la complexitat de les paraules. Segons on, com i què, poden tenir diversos sentits i significats. Son màgiques perquè darrera cada paraula hi ha una historia, depèn de la intenció amb que s’utilitzi i la interpretació que volem donar-li.
L’alfabet de Ugarit és el més antic que coneixem fins a l’actualitat. Constava de 31 lletres i era la representació gràfica de l’idioma ugarític. La seva evolució va donar lloc a l’hebreu, el grec i el llatí. Data del 1500 a.C.
Per aconseguir coses hem de crear sempre l’entorn adient. Si volem que un nen/a llegeixi un llibre, li hem de proposar diversos però del que volem que llegeixi dir: ai no, aquest no; no, no, aquest millor que no i “amagar-lo”. Segur que li crearem molt d’interès… Podem afirmar que la lectura es igual a una memòria a llarg termini, a la vegada que una aventura. No podem forçar a llegir, però si hem de convidar a llegir quan s’és nen o jove ja que la lectura crea persones lliures a través de la intel·ligència.
La lectura ens porta arreu del mon, a altres països i cultures.
Les paraules s’ aprenen llegint, i llegint fem coneixement i a la vegada aprenem del mon, les seves persones, països, historia, fets ocorreguts.
Al mig d’un bosc, la Napeu te una mena de casa de colònies plena de súper poders. La biblioteca es
immensa i allà, els llibres, les paraules i els sentits son imprescindibles i els seus millors aliats. Un dels súper poders es la Transllengua, o sigui, entendre totes les llengües del mon. Però nomes passa mentre ets dins la casa de colònies, només de sortir al pati ja es perd aquest súper poder i has d’esforçar-te a recordar el que has aprés abans.
Kiwi, es una paraula de Nova Zelanda que pot ser un ocell, o be la fruita que tots coneixem que es originaria de Xina però fou introduïda a aquell país i avui n’és el primer productor del mon. Es un nom que s’ha globalitzat.
També Wiki es una paraula d’ Oceania, de Hawai, o sigui una paraula molt local.
Wiki vol dir ràpid i si ens diuen wiki wiki, ho traduirem com ves molt de pressa. S’ha aprofitat per utilitzar-la com a nom de la Wiki-pedia, l’ enciclopèdia de tots coneguda, i que és el portal ràpid de recerca de paraules, dades, fets, etc. etc…
Hem convertit paraules locals en paraules globals.
Dins d’ aquest llenguatge local podrem trobar similituds en el sentit de les paraules com per exemple:
“centpeus” – (el cuc no te 100 peus, en te entre 30 i 40) però interpretem que cent és “molts”
Frases fetes com :
“tampis”(adeu)
“la llet pessiga” (crema)
“llamp ma mati” (admiració o sorpresa)
“botzinar la mainada” (fer soroll)
Quin es l’ expressió correcte ? :
El fred o la fred – l’ amanit o l’ amanida -la meva mare o ma mare o la meua mare…
El llegir ens desperta l’ intel·ligència sense cap dubte; ens obre la matèria gris i això ho podem veure amb aquest divertits exercicis de lògica dels que en donem la solució.
¿Quin es el vent mes educatiu ? El mestral
Si posem una progressió de lletres U-D-T-Q-C … ¿quines son per lògica les lletres següents? S, S … Son les inicials dels números.
Si fem aquesta altre progressió G-F-M-A-M … quines son les següents ? J,J… Son les inicials dels mesos.
Si posem aquestes lletres A-E-F-H-I-K …quin sentit tenen? Son les lletres de “pal”
És un fet i convindreu amb mi que els nens no llegeixen o no llegeixen prou. Si busquem uns perquès una mica menys còmodes a l’acusació típica de qui apunta als nens, potser trobarem altres culpables.
Hi ha massa cases en què no entra mai un llibre, hi ha milers de llicenciats sense biblioteca, hi ha molts pares que no llegeixen ni el diari i després els sorprèn que els fills facin el mateix. També hi ha culpes públiques, de l’escola i de l’Estat, i de la nostra cultura. Sobre aquesta idea va basar la seva xerrada.
Una conferència engrescadora, divertida, interessant, simpàtica, que va fer passar una bona estona a tots els assistents. La idea principal que va transmetre va ser que amb els nens hem de jugar i gaudir del llenguatge i de les paraules, per crear una font de plaer nova per a ells.
Màrius Serra és escriptor.
