Jaume Pinyol comença explicant que en el martirologi d’Adó, s. IX, bisbe de Viena de Provença, es barregen les notícies històriques de Sant Narcís -bisbe de Jerusalem al s, III- amb les de Santa Afra, màrtir d’Augsburg del 304. Algun exemplar d’aquest llibre o algun clergue coneixedor ser, l’hauria fet arribar aquí als voltants de l’any 1000. Es desconegut quan i com el sepulcre de Sant Narcís entre dins del temple de Sant Feliu. Però en la llegenda gironina, com que Narcís era bisbe, i Feliu, soldat d’ofici, no podia ser més que diaca. Així durant anys va haver-hi dos tipus de litúrgia: la visigòtica, arrelada en el sud i amb Feliu com a representant i la vinguda del nord, amb Narcís. La toponímia i l’eix de l’actual basílica confirmen l’antigor de la veneració de Sant Feliu i la novetat de la de Sant Narcís.
La ciutat de Girona va viure durant el s. XI un creixement important:
- Construcció d’una catedral nova dintre muralles: el bisbe Roger (1010-1050) abandona la basílica de St. Feliu, situada a l’exterior de les muralles romanes.
- Va arribar des del nord i va imposar-se un nou sistema constructiu, el romànic.
- El feudalisme va imposar-se lentament com a sistema legal tot substituint les antigues lleis romanes.
- El papat va convocar dos concilis regionals a Girona el 1066 i el 1078, i no pas a Barcelona ni a Narbona.
- La catedral de Girona te dos comtes-reis enterrats: Ermessenda i Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopa i un convent per a filles de famílies nobles, St. Daniel. Girona era així més important que Barcelona?
- La nova litúrgia franco-romana, arribada del nord, va acabar substituint l’antiga litúrgia visigòtica, lligada a las tradicions cristianes d’Àfrica, que era menys abstracta que la nou-vinguda arribada des d’Itàlia via França.
És en aquest context que apareix la figura d’un nou sant, Narcís, portada per clergues vinguts del Nord, que eclipsarà lentament la figura del màrtir històric St. Feliu, màrtir molt venerat dins la litúrgia visigòtica tant al nord com al sud dels Pirineus.
El 1285 els soldats francesos, dirigits pel seu rei Felip l’Ardit, van assetjar Girona, van assaltar la basílica de Sant Feliu, situada fora muralles i van profanar el sepulcre de Sant Narcís. Per què el sepulcre de St. Narcís i no el de St. Feliu, més antic i més ric?
Dies després, el 7 de setembre de 1285, Ramon Folc VI de Cardona, cap militar de la ciutat, va haver de capitular per fam, però 22 dies més tard va recuperar-la quan els francesos van haver-se de retirar degut a la fam i les malalties causades per les mosques tant entre els seus cavalls com entre els seus soldats. Roger de Llúria havia enfonsat els vaixels d’abast francesos a la badia de Roses. El rei francès morí dies després a Perpinyà.
La victòria gironina sobre els soldats-pagesos francesos del 1285 va impulsar la devoció envers Sant Narcís: es va crear una confraria el 1307 i el nou sepulcre acabat el 1328 en son testimonis.
El concili de Trento (1545-63) va tenir conseqüències:
- Va polaritzar molt la divisió dels fidels: va potenciar les funcions de la jerarquia i va rebaixar la participació popular a la de simple espectador. Generalització dels bancs a les esglésies.
- L’evangelització es farà amb noves ordes religioses, els jesuïtes en primer lloc, seguits pels carmelites.
- Supressió dels espectacles dins les esglésies substituïts pel foment de les processons.
- Supressió de les pregaries en llengües vulgars i com que el llatí no era comprés, foment de les pregaries paralitúrgiques amb un tipus de música nou, més emotiu, que transmetia sensacions, no coneixements. L’aparició de nous instruments de corda -violins i violes- ho va facilitar.
- Els intèrprets musicals havien de ser professionals: creació de les capelles de música a les catedrals. La de Girona ho fou el 1635.
- Els goigs i les processons van esdevenir la religió popular que la gent de la ciutat entenia i vivia.
Una altra de les conseqüències de Trento fou la intensificació de les devocions als sants locals
mitjançant l’aparició de noves vides de sants mérs o menys històriques, música més o menys popular per a les seves festivitats i processons presidides sempre per un sacerdot de la diòcesi corresponent.
Els diferents setges que la ciutat patí per part de Lluis XIV van fomentar la devoció a Sant Narcís que es manifestà també el 1638 amb un primer intent de bastir una capella pròpia per al seu cos. Dins de l’àmbit musical ens han arribat partitures dedicades al sant en formats musicals molt diversos: villancets, goigs, planys i fins i tot en forma de responsoris (breu cant litúrgic cantat en llatí abans d’algun dels salms de matines). Els villancets són els més nombrosos. Són poemes castellans que van arribar a Giro a a finals del s. XVII i que van eclipsar temporalment els goigs fins el 1760 aproximadament, quan van reaparèixer els goigs, tant en castellà com en català. La primera partitura de text català data del 1766, musicalment és un plany, encàrrec de la confraria dels Dolors. També trobem oratoris, en castellà i en llatí, destinats a la devoció de la creixent burgesia comercial gironina. Josep Pons va compondre’n un en honor de St. Narcís i conservat a l’arxiu capitular gironí.
Per tal de dignificar a St. Narcís per fi es va construir una capella vers al 1770, de gran magnificència, de pedra i marbre de Carrara. La inauguració de la capella va ser un acte solemníssim, hi eren totes les autoritats i una gentada de gironins. Degut a aquesta gran solemnitat els preparatius no van mancar d’entrebancs notables.
El juliol de 1789 esclatà a París la revolució francesa, que amb el pas dels mesos es va anar radicalitzant. Es calcula que en el moment de la inauguració de la capella residien a Giro a uns 150 refugiats francesos. Les tensions generades per aquesta situació ajuden a entendre que uns simples problemes de protocol fossin notícia. Disputes entre els canonges de St. Feliu i els de la catedral: a la missa inaugural els beneficiats de la catedral havien de seure abans o després dels canonges de St. Feliu? Les discussions van ser molt violentes i van durar més d’un any. El bisbe Lorenzana va amenaçar d’excomunió als canonges de St. Feliu. Disputes amb l’Ajuntament: l’escut del bisbe Lorenzana era dins un lloc destacat de la capella. L’Ajuntament va considerar que el seu també hi havia de ser. Finalment el bisbe va retirar el seu escut i l’Ajuntament va haver-se de conformar.
Josep Pons va néixer a Girona el 1770. Va ser un dels quatre escolans de cor de la catedral amb el mestre de capella Jaume Balius, actiu a Girona entre 1780-85, quan Girona formava mestres de capella per a les principals catedrals peninsular. Músic molt ben dotat, va ser deixeble de Manuel Gònima i sobre tot de Jaume Balius, a que va acompanyar per diverses catedrals peninsulars, fins que va esdevenir mestre de capella de Girona el 1791 i on va compondre entre altres la missa de St. Narcís. El 1794 va guanyar la magistratura musical de la catedral de València, on va morir el 1818. El seu estil musical es el de l’escola vienesa: diàleg entre el cor de solistes i el segon cor, melodies curtes que son la base dels diàlegs vocals i instrumentals i dels solos vocals. Orquestra de cambra amb instruments de l’època amb el la d 415 hz.: violins, violes, oboès i flautes, trompes i baix continu. Sàvia alternança de solos i tutti, de grans masses sonores seguides de solos vocals. La utilització de fugues mostra la seva vinculació amb la música del barroc viscuda amb el seu antecessor Manuel Gònima. La varietat i ductilitat dels ritmes son algunes de les claus de la gran qualitat de les seves composicions.
La música de la missa de Sant Narcis va ser composada en dos etapaes, segurament degut a les discussions entre el capítol de St. Feliu i l’Ajuntament d’un costat i de l’altre el capítol catedralici. És possible que aquestes discussions endarrerissin la data inicialment prevista per la inauguració i modifiquessin l’estructura que el mestre havia previst per a l’obra.
Escoltem un llarg fragment de la missa.
Jaume Pinyol Balasch es catedràtic jubilat de geografia i història de l’IES Vicdens Vives. President de Música Antiga de Girona.
