El primer que ens planteja és preguntar què és un calendari. Malgrat les diferents definicions que l’hi puguem donar direm que és un instrument magnífic.
Direm, a priori, que és un organitzador de la nostra vida, del nostre temps, dels records, de les efemèrides, dels nostres projectes, etc., etc. Sense poder mesurar el temps, les hores, els dies, els mesos o els anys no tindríem noció del temps.
Tots sabem que l’any té una durada 365,42199 dies i tots sabem que un any és el període que triga la terra a fer una revolució al voltant del sol El terme «any» també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió també s’aplica a altres cicles orbitals.
Com ajustem l’any civil amb l’any real? Quant dura l’any real? Com ho podem ajustar a les nostres necessitats?
Tots els calendaris se solen “ajustar” amb la natura, sobretot amb els fenòmens astrològics.
El nostre és el calendari gregorià i es pot dir que el seu besavi va ser el calendari egipci.
El calendari asteca va ser utilitzat per aquest poble i altres cultures americanes en dues versions, una religiosa i una civil, per mesurar el pas del temps per a l’agricultura i les festivitats. Sembla que el primer mes corresponia a una data entre febrer i març. Quan els dos calendaris acabaven el mateix dia, cada cinquanta-dos anys, es canviava d’era, l’equivalent a un “segle”.
El calendari maia es basava en cultures més antigues com l’olmeca, però no existeix una documentació al respecte, tot i que sembla que consisteix en dos diferents comptes de temps que transcorren simultàniament: un de dos-cents seixanta dies i un altre de 365 dies. Aquest calendari maia és cíclic, perquè es repeteix cada cinquanta-dos anys maies.
El calendari egipci sorgeix a començaments del tercer mil·lenni abans de Crist i és el primer calendari solar conegut de la Història. Quan Sírius, l’estel més brillant del firmament, ascendia a la
matinada amb el mateix sentit que el sol, ells consideraven que s’iniciava l’any nou. Així doncs, el calendari egipci, no és només és solar, sinó que es regeix per l’any sideri. El Papir de Rhind, és el primer text egipci que ja esmenta els 365 dies de l’any, iguals que els que nosaltres avui comptem.
Els grecs varen fer servir el calendari àtic, que va estar en vigor a Atenes en l’antiguitat clàssica. És de tipus lunisolar.
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en vint-i-nou dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. Els romans consideraven que el dia s’iniciava a mitjanit. En establir-se l’any li van fixar una durada de deu mesos.
En el calendari julià es pren com a inici de l’any, el primer dia de gener, en lloc del tradicional dia primer de març. Consta de 365 dies dividits en dotze mesos, excepte els anys bixestos que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer.
Aquest calendari compta com bixestos tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb el mateix, es comet un error de 7,5 dies cada mil anys, error totalment acceptable per la seva exactitud.
Va ser creat per un tal Sosígenes d’Alexandria que va assessorar Juli Cèsar per a adaptar aquesta reforma al calendari romà i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptació datava les estacions i les seves festes romanes corresponents, concordant amb el moment astronòmic en què succeïen.
El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de Julius. Únicament en aquest any, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i per això s’anomena any de la confusió. Es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de trenta-tres dies i un altre de 34, a més d’intercalar el febrer.
El mes anomenat juliol es va anomenar així en honor a Juli Cèsar. Posteriorment, l’emperador August, va donar també nom a un altre mes, que no va tenir menys dies que el de Julius. Aquest mes el coneixem com agost.
El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII des de 1582 i prové del calendari julià. que tenia un error de tres dies i es va modificar. Precisament aquell any, el papa ordenà que s’eliminessin deu dies del calendari, i el quatre d’octubre va ser seguit pel quinze d’octubre, per tal de compensar l’avançament de l’arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis.
En el calendari gregorià s’alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de traspàs, també anomenats bixestos o bissextils, de 366, en cicles de quatre-cents anys que acaben els anys múltiples de 400: en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs.
Per tal de distribuir-los uniformement, s’esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d’un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d’un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 i, per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903.
Com a curiositats respecte del tema direm que, a Roma va, ser el rei Numa Pompili el primer en
diferenciar els dies fastos dels nefastos. Els fastos, que als calendaris apareixien marcats amb una F, eren les jornades, que gràcies a la llei divina, estaven dedicades a l’activitat humana, sobretot a l’activitat jurídica. Els nefastos, assenyalats amb una N, eren els dies dedicats als déus, i, per tant, tota activitat humana cessava, a excepció de la religiosa. Les calendes, les nones, els idus… era un calendari complex i durà sis-cents anys
Hi ha uns anys de traspàs i que aquests el febrer tenen vint-i-nou dies.
El músic Rossini, Folch i Torres, Pi i Sunyer i l’actual president de l’Estat Espanyol Sr. Sánchez, entre molts altres són persones que celebren l’aniversari cada any, però els seus anys matemàtics són de quatre.
La Tomba de Rodrigo Moscoso, un noble i eclesiàstic castellà que va arribar a ser arquebisbe de Santiago de Compostela entre 1367 i 1382, ens dona la diferència d’anys entre calendaris. En la inscripció de la seva tomba hi llegim OBIIT D. RUDERICUS ERA MCCCCXX. (1.420) ANNO DNI. MCCCLXXXII. (1.382). Diferència entre l’any natural i l’any de Déu.
L’adaptació o adopció de calendaris ha provocat diferències de dades, com per exemple el naixement de Newton, la mort de Santa Teresa de Jesús, o la mort de Shakespeare segons el calendari julià (23-4) i la de Cervantes (24-4) segons el calendari gregorià que no és el mateix dia de Sant Jordi, depenent del calendari en què mesurem aquesta diferència de dies que anem esmentant.
Anton Aubanell Pou és matemàtic i membre del Museu de Matemàtiques de Catalunya.
