Els primers pobladors del nostre territori van ser els ibers de la tribu dels indigetes, establerts als poblats que envolten i tanquen el pla de Girona.
En el primer terç del s.I abans de Crist neix una ciutat de nova planta que es va anomenar Gerunda, amb estructura de campament romà. L’objectiu era poder controlar el camí entre la Gàl·lia al nord i Hispània al sud amb Roma. Aquest camí era el que tots coneixem com la 
Via Augusta. La finalitat també era el de tenir una fortificació, establiment de tropes i com a punt de referència d’assentament de l’Imperi. L’element important de la ciutat era la muralla, que no s’utilitzava solament per a fins militars, servia, també, per definir els límits de l'”urbs”, veu llatina que significa ciutat Les seves muralles tenien una forma més o menys triangular. Les dones tenen poca presència a la història però al Museu es conserva un pedestal funerari dedicat a un edil romà que li va fer erigir la seva esposa Júlia Marcia. Primera mostra de què les dones devien tenir ja un pes a la societat. A l’actual col·legi Belloch hi havia Can Pau Birol, on s’hi van trobar uns mosaics romans que va permetre determinar que pertanyien a una vil·la suburbana de luxe de l’època romana. Avui es troben al Museu d’Art de la ciutat. El nom de Can Pau Birol prové d’una masia que es va construir en aquell espai durant l’època medieval.
La primera dada del cristianisme a la ciutat, apareix documentada cap al 304-305 dC durant les persecucions de Dioclecià en les quals es creu que va morir martiritzat, a la ciutat, Sant Feliu, un dels difusors de la religió a la zona, que va arribar a través de les rutes comercials marítimes. Aquest es va convertir en el primer i únic màrtir de la ciutat i sant primigeni fins que va ser desplaçat per Sant Narcís, de tradició importada en l’època alta medieval.
Girona va patir les incursions germàniques provinents del nord d’Europa els segles IV i V dC i va veure com el poder romà s’ensorrava al territori i s’instal·lava un nou poder, la població visigòtica, ja establerta a la Gàl·lia des de finals de l’últim terç del segle.
Tot el territori comprès entre el sud dels Pirineus i el nord-est peninsular va ser reorganitzat com a
terra fronterera, cosa que es traduiria en la creació de la Marca Hispànica. L’antic recinte romà va ser reestructurat i ampliat aconseguint resistir els successius assalts. Les noves muralles d’estil carolingi van reforçar la plaça forta i van ampliar la superfície de la ciutat.
El 898 s’estableix una comunitat jueva a Girona, es calcula que foren unes 25 famílies. Varen anar creixent i es dedicaven al comerç i l’artesania. Eren gent normal que practicaven la religió jueva, i eren gent treballadora i culta. Estaven establers al carrer de la Força i voltants, anomenat avui barri jueu. Venien de Juïgues, llogarret prop de Besalú.
El 1017 la comtessa Ermessenda funda a Girona el Monestir de Sant Daniel, monestir que avui encara preval i on les monges són pressents encara avui, i es troba, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del segle XI, al començament de la vall de Sant Daniel. El monestir, que ocupa el lloc d’una antiga capella preromànica dita de Sant Salvador, és on es guardaven les restes mortals de Sant Daniel.
El 1038 te lloc la consagració de la catedral romànica de Girona. Fou en temps de l’arquebisbe Guifre de Narbona i reuní els bisbes de Vic, d’Urgell, de Coserans, de Barcelona, d’Elna, de Carcassona i de Magalona, que vingueren a petició de la comtessa Ermessenda i el seu germà Pere, bisbe de Girona, i del comte Ramon Berenguer I.
L’escola cabalística de Girona va tenir gran importància. En ella va destacar el rabí Nahmànides o Benastruc ça Porta, que va arribar a ser Gran Rabí de Catalunya. Va ser aquest un destacat filòsof, talmudista, i metge. El segle XIII és, l’època de màxima esplendor de la comunitat jueva de Girona. Juntament amb el misticisme jueu coexisteixen vàries cultures. L’espai de la ciutat medieval va ser compartit per dues comunitats diferents, la jueva i la cristiana. Les relacions entre elles varen ser estretes, en molts casos, productives i enriquidores i, en d’altres, complicades i difícils. S'”aguantaven” per la conveniència dels cristians. La comunitat jueva va tenir un espai propi dins l’estructura urbana, el call, va enlluernar el món amb la seva cultura. Quan els cristians no els van necessitar el van començar a perseguir, per intolerància i més tard per desconeixement. Però gràcies al seu llegat la Girona d’avui és mostra de la riquesa que proporciona la diversitat. Els jueus van ser expulsats d’Espanya pels Reis Catòlics el 1492. La carta d’expulsió dels jueus fou signada pel rei Ferran d’Aragó i esmentava que “fossin expulsats per no tornar mai més”. El lema de l’època fou “o cristianisme o mort”. Si be es va permetre que alguns es convertissin al catolicisme i malgrat que molts ho varen fer, els conversos varen ser contínuament perseguits, tot seguit torturats i cremats vius a la foguera. Del 1462 al 1530 es van fer autos de fe i el crematori estava a la plaça de Sant Domènec. Era el temps de l’anomenada Santa Inquisició, establerta en els convents de l’0rdre dels dominics, que estaven ubicats al Convent de Sant Domènec. Actualment, el Call de Girona, és un dels més ben conservats d’Europa i és una de les atraccions turístiques de Girona.
La Girona barroca va ser molt rica culturalment, va ser esplèndida, però enfosquida per l’església i la
Inquisició. Entre altres, es va construir la capella de Sant Narcís a Sant Feliu, per impuls del bisbe Lorenzana.
Durant els segles XV,XVI i XVII la ciutat va continuar creixent i es van anar realitzant petites ampliacions i millores de les muralles per protegir la ciutat dels diversos atacs als quals va haver de fer front fins a finals del segle XVI i principis del segle XVII per part de les tropes franceses en el context de les nombroses guerres europees. També el segle XVII va ser una època on varen ressorgir molts artesans i menestrals, i el nivell social i cultural va créixer en gran manera.
El 1856 es va inaugurar l’actual pont de Pedra, en substitució d’un altre medieval, que era molt empinat i estret. Aquest nou pont, de l’època de la reina Isabel II, és el pont històric més important i representatiu de la ciutat.
Cap al 1889, l’Estat major de l’exèrcit espanyol va suprimir la categoria de plaça forta que ostentava Girona i es va permetre l’enderrocament d’una part de les muralles del sud de la ciutat, Girona va començar a prendre la forma que té avui en dia.
La fàbrica Grober es va fundar l’any 1890. Es dedicava a la fabricació de fil, teixits i altres elements de passamaneria, com cordons de seda, llana, cotó i botons. La primera fàbrica aprofitava l’edifici i part de les instal·lacions que altres empreses havien tingut al barri del Mercadal, entre el carrer del Progrés i el carrer de la Indústria. L’octubre de 1895 es va inaugurar una segona fàbrica a Bescanó, que disposava d’una central hidroelèctrica que abastia de llum les dues fàbriques. Conseqüència d’això la ciutat va tenir llum elèctrica. La fàbrica Grober esdevingué la indústria més important de la ciutat i ja a començament del segle XX ocupava vora les 1.100 persones, de les quals 929 eren dones. L’entitat va tancar l’any 1975.
Carles Rahola va néixer a Cadaqués. Era el petit dels cinc germans i quan aquest va tenir tres anys, s’instal·laren a Girona. El seu pare Ferran Rahola tenia una impremta. En aquesta impremta s’editava el diari republicà federal El autonomista, en el qual Carles Rahola va començar a publicar articles. S’inicià en el món literari entorn d’un grup de joves intel·lectuals del qual formaven part Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana i Miquel de Palol, entre altres. Tot i que no milità en cap partit polític, el 1932 va arribar a ser el màxim representant del govern català a les comarques de Girona, com a delegat de la Generalitat. Carles Rahola va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els cinquanta-vuit anys, tot just un mes i onze dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Va ser l’únic escriptor català que el règim franquista va condemnar a mort arran dels seus escrits.
Ràdio Girona és l’emissora de ràdio de Girona fundada el 10 de desembre de 1933 amb el nom de EAJ-38 Ràdio Girona. Des de 2011 les seves freqüències són la 98.5 de la freqüència modulada i la 1008 de l’ona mitjana. La seva primera locutora fou Francina Boris.
La Universitat de Girona -UdG- te la seu a la ciutat. Va ser reconeguda com a universitat l’any 1991, fruit de la fusió de diversos centres d’estudis universitaris de Girona adscrits a altres universitats, tot i que els seus orígens es remunten a l’any 1446 quan el Rei que es va crear l’Estudi General, tot i que les classes no van començar oficialment fins al 1572 a causa de circumstàncies derivades de la guerra. Anaven càrrec de l’Església i dels síndics municipals, i es duien a terme a l’edifici que actualment es coneix com Les Àligues. La universitat està formada per tres campus: Barri Vell, Centre i Montilivi. Acull avui més de 18.000 estudiants i 1.200 membres del personal docent i investigador.
L’estació de Girona es va inaugurar l’any 1862, quan el tren va arribar des de Maçanet. tram construït per la Cia. dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). L’estació actual es troba elevada en un viaducte que es va construir en el pas de la línia per Girona i es va posar en servei l’any 1973. El 8 de gener del 2013 es va inaugurar l’estació soterrada, per on passa la línia d’alta velocitat, AVE, just a sota d’on es troba el viaducte. Soterrat i amb comunicació directa hi ha també l’estació d’autobusos.
Hem assolit tot un passat i hem anat fent ciutat i hem fet història. Seguirem escrivint-la.
Silvia Planas Marcé es Directora del Museu d’Història de la Ciutat i Museu d’Història dels Jueus.
