La conferenciant Dolors Vidal ofereix unes primeres dades respecte de la importància del turisme al mon i ho facilita per continents.
La informació a l’ abast es : ANY 2017
Continent Nombre de Turistes Creixement s/any anterior ————————————— ———————— ——————– Europa 671.000.000 + 8%
Asia i el Pacific / Oceania 324.000.000 + 6%
Amèrica 207.000.000 + 3%
Àfrica / Orient Mitjà 58.000.000 + 8%
Amb aquestes dades del 2017 direm doncs que al mon es mouen cada any uns 1.260 milions de persones per el turisme. No tenim en compte naturalment els viatges que ho son de negocis o per feina.
La dada important es que la vella Europa rep el 53% d’ aquestes persones.
Quina importància tenen aquestes dades ? Què busca la gent ? Es evident que hi ha turisme de tota mena. Hi ha persones que busquen la natura, altres el mar, altres la neu, d’ altres el desert, etc Agrada conèixer llocs nous i coses noves, les costums, la manera de viure dels habitants dels països que es visiten, el seus entorns, costums, les ciutats.
Hi ha però un ingredient importantíssim dins d’aquestes preferències particulars esmentades. Aquest ingredient ho es la cultura o les diferents cultures de cada lloc.
Les vacances ens mouen a conèixer lo desconegut per cadascú però, sobre tot, a conèixer els monuments, l’ art, els paisatges, les poblacions, la seva arquitectura, la musica, els museus i en definitiva el testimoni cultural global que es la herència dels avantpassats que allà hi varen néixer, viure, estimar, pot ser guerrejar i finalment morir.
No cal dir que amb les repetides dades que hem donat Europa es capdavantera amb cultura respecte dels altres continents ja que es una civilització antiga i molt ben conservada en termes generals.
En termes econòmics hem de dir que el 10% del PIB (Producte interior brut o facturació per tots els 
conceptes d’ un país) ho es la industria del turisme. Cal esmentar que en el total de la població laboral activa, una de cada deu persones treballa en aquest sector. Amb això podem deixar palesa la importància del sector turístic arreu.
Les persones, quan es plantegen visitar i fer turisme a un lloc determinat, busquen la seguretat interna del país o regió on volen anar.
També miren que la oferta turística estigui dins els cànons del respecte al medi ambient.
Fent un “mix” entre turisme i cultura hi ha una dada directament proporcional al que comentàvem i es que. els països amb un alt grau cultural atrauen molts mes turistes.
Si es te cura de la cultura i dels seus bens culturals, tangibles o intangibles de cada país, regió, ciutat o poble, el resultat és sempre el creixement del turisme a aquella àrea.
Dos exemples ben propers els tenim a Barcelona amb la Sagrada Família i la Casa Batlló.
A Girona el tenim al barri vell, call jueu i a Figueres al Museu Dalí i a Empúries les Ruïnes
A Tarragona el seu entorn romà i a Lleida la seva Seu o la Vall d’ Aran.
Ni que dir que el turisme i la cultura es una fon important d’ ingressos com ja abans comentàvem i que moltes vegades aquest propis ingressos son els que serveixen per la construcció, restauració i/o posterior conservació dels bens culturals. O sigui s’ auto alimenta financerament en el sentit de que els ingressos poden cobrir les despeses.
L’any 2017 varen visitar Espanya 87.000.000 de turistes, un 12,70% mes que el 2016. Catalunya, de l’ esmentada xifra va rebre el 2017 un total de 19.731.060 turistes, quasi un 23% del total. Les pernoctacions a Espanya foren el 2017 en nombre de 81.786.364. Segons dades de l’ Institut Nacional d’ Estadística cada turista va deixar una mitjana de 1.061 €, un 3% mes que l’ any 2016.
Per darrera de França, que és el primer, som el primer país del mon que rep cada any més turistes, inclús per davant dels Estat Units, Xina o Rússia.
Com arriben aquest turistes ? Doncs 66.500.000 varen arribar via aèria.
Per que venen ? Per lleure, cultura i descans.
Quan de temps es queden ? Entre quatre i set dies de mitjana.
Com organitzen el seu viatge ? Majoritàriament sense pac turístic ( 57.800.000) i els altres 24.000.000 amb turisme tancat i organitzat. Curiosament els paquets turístics han baixat en les preferències de vacances.
Concretament a Catalunya els turistes que ens varen visitar tenien les següents procedències :
any 2015 any 2016 any 2017__
| Total turistes estrangers | 18.139,2 | 19.118,4 | 19.123,2 |
| Alemanya | 1.538,6 | 1.568,9 | 1.412,4 |
| Bèlgica | 435,2 | 446,6 | 402,1 |
| França | 4.574,4 | 4.487,1 | 4.101,1 |
| Irlanda | 353,9 | 300,3 | 312,2 |
| Itàlia | 1.189,1 | 1.208,9 | 1.197,4 |
| Països Baixos | 737,5 | 785,3 | 737,4 |
| Països nòrdics | 744,5 | 785,2 | 709,0 |
| Portugal | 215,7 | 174,0 | 193,8 |
| Regne Unit | 2.061,0 | 2.174,7 | 2.086,5 |
| Rússia | 561,5 | 701,6 | 726,6 |
| Suïssa | 323,3 | 399,2 | 247,3 |
| Resta d’Europa | 1.835,2 | 1.912,3 | 2.259,3 |
| Estats Units | 864,1 | 1.114,2 | 1.358,0 |
| Resta d’Amèrica | 836,8 | 1.054,9 | 1.084,6 |
| Resta del món | 1.868,6 | 2.005,1 | 2.295,3 |
| — Unitats: Milers– | |||
A la província de Girona, la Costa Brava i el Pirineu Gironí es varen rebre 5.675.233 turistes un 6,53% mes que l’ any anterior i es varen registrar prop de 23.000.000 de pernoctacions o estàncies en establiments turístics el que representa un 8,28% mes que l’ any 2016.
Els creuers varen ser també un important mitjà de transport que a la nostra província varen portar-nos 45.200 visitants. El port de Palamós en fou el seu principal receptor si be Roses en va rebre també però en mes petita escala.
L’ Aeroport Girona – Costa Brava va confirmar una línia de creixement general dins del territori amb 
1.946.637 passatgers que hi varen arribar.
Totes aquestes dades no serien possible si no hi hagués un maridatge entre la cultura, el turisme i la seva organització, els seus bens culturals, materials o immaterials com a país i la qualitat de servei prestada.
El nostre país i concretament Catalunya aquest any 2019, Any del Turisme i la Cultura, te que seguir amb la línia de vendre al mon el país.
Hem de vendre i saber vendre més bé encara, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, els pobles que cada província te, els seus monuments, museus, edificis singulars, l’esport, la natura, les festes, la musica, les tradicions, la gastronomia i la enologia, la neu i les platges, en definitiva estimar, fer estimar i donar a conèixer al mon aquest meravellós país que es el nostre.
Les oficines turístiques arreu del mon que te establerta la Generalitat donen a conèixer aquest destí que es casa nostra.
L’any 2018 va ser declarat Any Europeu del Patrimoni Cultural. Els representants del Consell i del Parlament Europeu van decidir celebrar aquest any amb l’objectiu de sensibilitzar envers la història i els valors europeus i reforçar un sentiment d’identitat comunitari.
L’Agència Catalana de Turisme s’ha unit a aquesta iniciativa des de la vessant de la promoció del turisme cultural, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’accions específiques al voltant d’aquest producte, amb una dotació econòmica específica de més de 4 milions d’euros.
Així, els anys 2018 i 2019 segueixen la línia que s’ha dut a terme en els anys anteriors dedicats al turisme familiar (2014), el turisme d’interior i muntanya (2015), el turisme gastronòmic i l’ enologia i el turisme (2016) i el turisme sostenible (2017).
Els Anys del Turisme Cultural 2018 i 2019 tenen com a repte posicionar la cultura com a eix clau i diferencial de la destinació, i en aquest desafiament el turisme hi tindrà un paper fonamental: fer valer la cultura i contribuir en la seva sostenibilitat social i econòmica.
És, doncs, un repte bidireccional en el qual la cultura potencia la singularitat dels atractius turístics culturals; per la seva banda, el turisme vetlla per la sostenibilitat de la cultura.
L’Agència Catalana de Turisme vol reivindicar tot el patrimoni cultural, tant el més reconegut internacionalment com el més local i el que passa més desapercebut. Perquè el patrimoni cultural es troba a tot Catalunya i es vol procurar que hi hagi cada vegada més equilibri en els diferents territoris i que els fluxos econòmics derivats del turisme cultural arribin pertot arreu.
Els objectius de l’Any del Turisme Cultural a Catalunya són els següents:
- Vincular de forma més directa la cultura com a element diferenciador de la marca Catalunya.
- Incrementar el volum d’ingressos per turista a partir d’una oferta d’experiències turístiques de més valor.
- Fomentar la creació d’una oferta de qualitat orientada a una demanda de qualitat, a partir de la transformació dels recursos culturals en productes turístics vendibles.
- Fer valer la riquesa de Catalunya com a destinació de destinacions autònomes, sostenibles i competitives, impulsant una millor distribució territorial de l’activitat turística.
- Aprofitar l’oportunitat de treballar la desestacionalització remarcant el valor turístic de la cultura catalana.
- Incrementar el consum d’experiències turístiques culturals dels visitants un cop són a Catalunya.
- Maximitzar els beneficis que pot generar una cultura que s’aprofita del turisme també per als residents.
L’ACT està organitzant i participant en més de 300 accions a les quals destina més de quatre milions d’euros de pressupost entre el 2018 i el 2019, el més elevat dedicat mai a un any temàtic.
Els mercats prioritaris són: França, Alemanya, Rússia, Itàlia, Regne Unit i Irlanda, Espanya, Bèlgica i els Països Nòrdics; en un segon nivell: els EUA, Austràlia, Xina, Japó i Xile.
El sector turístic i el sector cultural de Catalunya estan plenament implicats en l’organització i execució de les diferents actuacions de l’Any del Turisme Cultural, siguin les de pròpia creació i implementació o les proposades pels departaments de Turisme i Cultura de la Generalitat.
Dolors Vidal Casellas és Professora de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.
