El conferenciant Jesús Galán comenta a l’ auditori que ben segur que aquesta es la primera vegada que un advocat els hi resoldrà algunes qüestions o dubtes de tipus legal i no els hi cobrarà res.
Inicia la seva conferencia definint què és el Dret i ens comenta que son les normes que regulen la convivència i que estan també instaurades per aconseguir la felicitat de les persones.
En definitiva, el seu origen és la vida ja que la Llei s’adapta al que ens diu la vida, d’on es desprenen les lleis i, per prolongació, el Dret. Cal afegir-hi sempre com a complements indispensables la lògica i el sentit comú.
El Dret no es estàtic, sinó dinàmic i canvia o evoluciona com la vida.
Les pròpies emocions son molt importants ja que quan anem a l’ advocat, tenim afectat el nostre particular criteri tant o més que l’ origen del problema. Tenim sempre un sentit subjectiu i no objectiu del assumpte i la pregunta que abans hem de fer-nos es si volem una bona sentencia o ser feliços.
El Dret natural es el que s’aplica al conjunt de lleis morals naturals, reconegut que l’ordre legal forma part de l’ordre moral. En la mesura que es funda en la naturalesa, el dret natural es refereix a valors universals i immutables.
Hi ha uns drets universals que ens emparen a tots. Un d’ ells i com exemple en serien el Drets Humans.
Els altres drets, provinents del dret romà i del codi napoleònic serien el dret penal, el civil, el laboral,
l’ administratiu, el mercantil, el canònic,. etc. Cadascun es refereix a una part de les diferents activitats de la vida i es regula amb aquestes normes i amb les que en el transcurs de la vida es modifiquen i s’ adapten mitjançant la jurisprudència.
Les Set Partides, o simplement Les Partides, es un cos normatiu redactat entre 1252 i 1284 a la Corona de Castella durant el regnat d’ Alfons X anomenat el Savi. Te com a objectiu aconseguir una certa normalitat i uniformitat jurídica del regne. El seu primer nom fou el de “ Libro de las Leyes “, i el seu nom final li va esser donat per les seccions en que es trobava dividit el volum original. Aquesta obra es considera un dels llegats més importants de Castella a la història del Dret en ser el cos jurídic de més àmplia i llarga vigència (fins al segle XIX).
Desfilant cadascuna de les branques del dret tenim com a mes importants i entre d’ altres :
El Dret Penal que és el conjunt de normes jurídiques que s’ associen al delicte, com a pressupòsit, penes i/o mesures de seguretat, com a conseqüència jurídica. El Dret penal vigent a l’Estat espanyol està recollit al Codi Penal i a altres lleis penals especials. El Codi Penal vigent, que constitueix la part fonamental de la legislació penal espanyola, va ser promulgat el 23 de novembre de 1995.
Tot seguit veiem el Dret civil que és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes de control. Se’l pot definir també, en termes generals, com les normes i principis que regulen les relacions més generals i quotidianes de la vida de les persones, considerant les persones quant a tal, com a subjecte de dret, o com aquell que regeix a l’home com a tal, sense consideració de les seues activitats peculiars. El Dret civil regula les seves relacions amb els seus semblants i amb l’ Estat, quan aquest actua en el seu caràcter de simple persona jurídica i en tant eixes relacions tinguin com a objecte satisfer necessitats de caràcter genèricament humanes.
Curiós es l’ article 68 del Codi Civil pel que fa referència al matrimoni i que quasi tothom desconeix i que ningú quan es casa l’ ha llegit abans i que diu :
“ Los cónyuges están obligados a vivir juntos, guardarse fidelidad y socorrerse mutuamente. Deberán, además, compartir las responsabilidades domésticas y el cuidado y atención de ascendientes y descendientes y otras personas dependientes a su cargo”.
El Dret laboral és una categoria del dret ubicada entre el dret públic i el dret privat que regula les relacions entre empresaris i treballadors. És dret privat perquè regula l’ esmentada relació entre dos particulars i és dret públic perquè l’Estat hi intervé, a través de normes d’obligat compliment que regulen aquesta relació entre dos particulars, o particular i empresa si l’ empresari ho es una persona jurídica..
El Dret administratiu és el conjunt de normes jurídiques que regulen l’organització, funcionament i atribucions de l’Administració Pública en les seves relacions amb els particulars i amb altres administracions públiques.
El Dret mercantil o dret comercial és el conjunt de normes jurídiques relatives als comerciants en l’exercici de la seva professió, als actes de comerç legalment qualificats com a tals i a les relacions jurídiques derivades de la seva realització; en temes amplis és la branca del dret que regula l’exercici del comerç. El Dret mercantil actual es refereix a aquests actes encara que el subjecte que els realitza no tingui la qualitat de comerciant. El Dret comercial és una branca especial del dret privat, mentre que el Dret Civil s’erigeix com dret comú.. El Dret comercial inclou, entre molts altres els àmbits del transport; la marina mercant, garanties, assegurances de vida i accidents, contractes corporatius, vendes al consumidor, etc
El Dret en general es per protegir-nos i donar-nos felicitat. Aquesta protecció va dirigida a les persones i als seus bens o patrimoni. Els drets patrimonials són aquells que es reflecteixen sobre el 
patrimoni i són aptes per a satisfer necessitats que es poden valorar en diners. Els drets patrimonials se subdivideixen en els drets reals –sobre bens-, els drets personals —sobre crèdits— i els drets intel·lectuals —sobre propietat intel·lectual.
Ja al nostre nivell de país la norma primera del Dret ho es la Constitució. La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l’ ordenament jurídic i de l’ Estat espanyol. S’hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans així com la forma i estructura de l’Estat.
Comenta el conferenciant que hi ha una definició que diu que “ la llei es injusta si no et dona la raó “. No ho hem de creure així ja que sempre tindríem la raó encara que aquesta no fos justa.
La separació i el divorci son coses diferents i que a vagades es confonen. De vegades usem “divorci” i “separació” com sinònims. Són el mateix? Podríem dir que el divorci va un pas més enllà de la separació. El Codi Civil —la norma bàsica que regula l’ordenament privat de les persones— especifica que la separació és «la suspensió de la vida comuna dels casats, i cessa la possibilitat de vincular béns de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica». El divorci, a més dels efectes de la separació, afegeix la dissolució del vincle matrimonial, que és el que possibilitarà que en un futur qualsevol dels dos cònjuges pugui tornar a casar-se. En ambdós casos i perquè tingui efectes
a tercers, la resolució ha de ser acordada per sentència judicial, ja que tenim que diferenciar-ho de la separació de fet, que es produeix quan els dos cònjuges cessen la convivència, el que no genera efectes legals front a tercers.
Com el vincle matrimonial no es dissol en la separació, els cònjuges no poden tornar a contraure matrimoni; com en el divorci sí es dissol el vincle matrimonial, els cònjuges —si s’escau— podrien tornar a contraure matrimoni, entre ells o amb altres persones.
Tant en la separació com en el divorci es tenen en compte les mesures que es refereixen al respecte de la cura dels fills, guarda i custòdia, despeses de manteniment, l’ús de la residència, etc.
En relació a les herències va explicar diferents situacions:
Les herències sense testament a Catalunya són més comuns del que ens puguem imaginar. Realitzar un testament en vida, mai és una tasca agradable per ningú, de manera que les persones tendim a retardar i fins i tot defugir aquest tipus de tràmits desconeixent les implicacions negatives que aquesta inanició comporta sobre els nostres hereus. Quan una persona mor sense testament, és a dir, sense deixar constància documental que faci referència a la manera com desitja que el seu patrimoni sigui repartit després de la seva mort, la llei serà l’encarregada de determinar qui han de ser els hereus finals. Aquests, al seu torn, seran els responsables finals de pagar els impostos que intervenen en l’herència, inscriure els bens heretats al registre de la propietat, etc. En una herència sense testament, els hereus seran nomenats segons el que estableix la llei independentment de quina hagués estat la voluntat de la persona morta, d’aquí la importància de realitzar un testament en vida que indiqui les nostres preferències a l’hora de repartir els nostres béns.
La línia successòria a Catalunya s’estableix de la següent manera:
Quan una persona mor sense haver plasmat les seves voluntats mitjançant un testament, s’obre el que s’anomena comunament com la intestada. Les herències a Catalunya es regeixen sota el que estipula l’article 442-1 del Codi Civil de Catalunya. Segons aquest article, l’ordre a l’hora d’establir els hereus d’una herència sense testament, seria el següent:
1er Desendents. Segons la llei que regula les herències sense testament a Catalunya, els fills seran els principals hereus. Si aquests no poguessin heretar perquè han mort o perquè un jutge els ha declarat absents o indignes, seran els descendents d’aquests els que encapçalin l’ordre hereditari. En qualsevol cas, es mantindria fora de perill el dret del vidu o la vídua a l’usdefruit universal de l’herència.
2on Cònjuge o parella de fet. Si el difunt mor sense haver deixat fills o altres descendents, l’hereu serà el vidu o la parella de fet del difunt. Si en el moment de la defunció el finat es trobava en tràmits de separació o divorci, la persona vídua o parella de fet perdria el seu dret a heretar. En tot cas els pares conservarien el dret a la legítima.
3er. Ascendents de primer grau. En una herència sense testament a Catalunya, si el difunt mor sense descendents (fills o néts), i sense cònjuge o parella de fet, els hereus seran els seus pares a parts iguals. En el cas que només quedi un dels dos progenitors amb vida, aquest serà el que hereti tot el patrimoni.
4art Ascendents de segon i tercer grau. Un cop descartats els descendents (fills i néts) i el cònjuge o parella de fet com a hereus, si, a més, no hi ha ascendents de primer grau (pares), l’herència recaurà en mans dels avis (ascendents de segon grau) o besavis (ascendents de tercer grau) del mort.
5è Parents col.laterals. Si s’han conclòs les línies d’ascendents i descendents i no s’han trobat hereus vius capaços d’acceptar l’herència, s’acudirà a la línia de parents col.laterals del mort: germans, nebots, oncles i cosins germans.
6è Generalitat de Catalunya. Finalment, la Generalitat de Catalunya serà la beneficiaria del patrimoni del mort en cas que no es trobin familiars dins de l’ordre de successió establert per la llei capaços d’acceptar l’herència. L’Administració sempre ocupa l’últim lloc en l’ordre d’hereus.
S’aconsella sempre anar a l’advocat perquè prepari la ultima voluntat del testador i tot seguit cal anar al notari a fi de que aquest doni fe mitjançant el document pertinent que s’anomena testament. Sempre preval l’últim que haguem atorgat i els anteriors queden anul·lats automàticament per aquest.
Acaba el conferenciant manifestant que, en qualsevol cas, l’ amor, ingredient necessari dins del dret, es el que en definitiva deixarem en el nostre pas per la vida i que, els diners i el patrimoni, son només bens materials.
L’espiritualitat de manifestar-nos a qui estimem perdura i perdurarà sempre com a record ja que, en definitiva, mentre ens recordin sobreviurem.
Jesús Galán i Galán és Llicenciat en Dret – Advocat, coach i conferenciant.
