Francesc Bailon ens manifesta amb la seva xerrada que el que ens explicarà és, en definitiva, el somni que va viure durant dos anys, amb actors, productors, guionistes, càmeres, i tot l’ equip de persones que intervenen en el rodatge d’una pel·lícula. Amb un previ tràiler del film ens situem en l’ ambient de la mateixa i amb la seva historia.
Parla en aquesta historia de Josephine Diebitsch Peary, esposa de Robert Edwin Peary.
Ella, va conèixer a Robert Peary el 1885 i es van casar l’11 d’agost de 1888. Molt sovint l’ acompanyava en els seus viatges i va ser la dona blanca que més lluny va arribar en els viatges cap al Pol Nord. Acompanyà al seu marit en sis de les seves expedicions àrtiques i va ser considerada la Primera Dama de l’Àrtic.
Robert Peary va dirigir amb èxit una expedició al Pol Nord. D’aquesta manera va guanyar el títol de ser el primer home blanc per explorar l’Àrtic. Això va ocórrer el 6 d’ abril del 1909. El mes de juliol, concretament el dia 20, seixanta anys desprès, o sigui el 1969 l’ home conquistava la Lluna. Dues conquestes importants a l’ historia de la humanitat.
Josephine i Robert van tenir dos fills. La Marie Ahnighito Peary, nascuda el 1893, que aviat fou coneguda com “Baby Snow”, va néixer al Pol Nord a menys de tretze graus sota zero, i un fill que va ser nomenat Robert E. Peary Jr. Encara que els dos fills eren també aventurers de l’Àrtic, Robert Jr. més tard es va convertir en enginyer de construcció.
Robert Peary va morir el 20 de febrer de 1920. Després de la seva mort, Josephine es va establir al 1932 a Portland – Maine- i va morir el 19 de desembre de 1955 als 92 anys.
L’ etapa d’ aventures al Pol Nord de la nostra protagonista es l’argument de la pel·lícula “ Nadie quiere la noche”. Cal tenir en compte que la nit polar s’esdevé quan la nit dura més de 24 hores. Això només passa dins del cercle polar àrtic i antàrtic.
El fenomen oposat, quan el sol està per sobre de l’horitzó durant un temps llarg o durant les 24 hores del dia, s’anomena dia polar o sol de mitjanit.
La pel·lícula es desenvolupa a aquell lloc, amb les seves gèlides i particulars temperatures, el glaç, 
la neu, els vents, la fosca nit de sis mesos i el dia també del mateix període, així com amb el viure i conviure amb les costums dels habitants d’ allà, els inuit, mal anomenats esquimals.
Els inuit, són un grup humà de l’ Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els caribús, óssos, balenes i foques.. D’aquests i d’altres animals n’aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a caçar… Actualment, però, a causa del fort procés d’aculturació, s’està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries.
S’organitzen en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica, amb una forta divisió per gènere. Les unions i divorcis són aprovats pels ancians de la comunitat, si bé hi ha una estructura bàsica que permet lliurament la poligàmia.. aaa
Es creu que els inuit van emigrar per via de l estret de Bering des de Sibèria fins a la Nord Amèrica àrtica, molt després que la major part dels indígenes americans.
La caça i la pesca son els seus mitjans de supervivència. Els iglús o cases de gel la seva morada així com campaments movibles amb tendals de pell d’ animal.
L’ home es el caçador i pescador, el que proveeix el menjar, i la dona la que porta la casa, la família i te cura de la mainada, així com el teixir i adobar les pells per abrigar a tots de les temperatures extremes.
La pel·lícula ens ofereix tots els detalls d’ aquest poble, les seves costums i creences i cultura. Cal tenir en compte que al segle XX alguns pobles inuit feia mes de 400 anys que estaven completament aïllats del mon i pensaven que estaven ben sols. Una prova fefaent fou que un d’ells al veure arribar a uns exploradors els van preguntar : ¿veniu, del sol o de la lluna? .
Peary, dels 20 anys que va estar amb aquest poble, nomes durant 16 mesos, intercalats, els va passar a casa de forma sedentària. La resta del temps estava caminant per aquets inhòspits indrets i explorant nous llocs totalment desconeguts, amb un constant perill per la seva vida. Es va agermanar amb ells fins l’ extrem de que tenia varies dones inuit que li donaven, segons deia, el plaer que ell considerava imprescindible per a la seva salut física i mental així com el que li permetia mantenir la seva virilitat com una necessitat per sobreviure.
Aquesta historia, basada en fets reals, explica la dura travessia que va portar a terme Josephine Peary per l’ Ártic a principis del segle XX en busca del seu espòs. La protagonista passa “fred, gana, 
por i tot tipus de privacions en una terra de ningú” i es veu finalment obligada a aliar-se amb la que en principi sembla ser la seva adversària, la esquimal Allaka, amant del seu marit. amb el qual ha tingut una filla. Malgrat tot plegat i totes les circumstancies, Josephine va donar sempre suport al seu espòs en tots els sentits.
Un altre protagonista dels fets es Matthew A. Henson, el primer explorador àrtic afroamericà que, associat amb Robert Peary, va realitzar set viatges al Pol Nord en un període de vint-i-tres anys. Acompanyant Peary, va realitzar sis expedicions en un total de 18 anys. Henson va treballar com a navegant i artesà, comerciant amb els inuits i aprenent el seu llenguatge, essent conegut com el “primer home” de Peary en aquells difícils viatges. Una curiosa anècdota del mateix es la seva rotunda afirmació de que mai havia tingut cap relació sentimental ni sexual en cap dona inuit. Ben 
cert no ho devia ser, tot el contrari, ja que a molts dels pobles inuit hi havia nens de color i ell fou l’ únic home de color que va explorar aquells contorns junt amb Peary.
La pel·lícula va tenir nou nominacions i quatre premis Goya de cinema el 2016.
Va ser filmada en part a Noruega, els seus exterior es varen gravar a Groenlàndia, els interiors als estudis de la productora a Bulgària i una part a les Illes Canàries.
Francesc Bailon Trueba és Llicenciat en Geografia i Historia, especialitat Antropologia Cultural, per la Universitat de Barcelona y especialista en la cultura inuit.
