Les marques que tots coneixem, les que diàriament estan presents a la nostra vida i en qualsevol lloc veiem o podem veure, cal saber el que son i que ens diuen.
El naming, paraula anglesa que prové de name, és una branca del màrqueting. Podríem afirmar que la seva funció es la de posar nom a les coses.
Una marca primer es crea, tot seguit se’n fa una identificació gràfica, passa desprès a fer-se publica i és llavors quan la veiem i coneixem. Abans de tot això hi ha hagut però el que s’ anomena un branding, o creació de la marca, i un previ estudi de la identitat gràfica que coneixem com a logotip i una recerca dels valors o missatge que hi ha darrera de la pròpia marca.
El disseny del nom i grafisme d’ una marca s’ aplica naturalment a les empreses, els seus productes, a empreses de serveis etc…. i tot allò relacionat amb les vendes.
Cal tenir molt en compte que nom i marca no son la mateixa cosa.
Totes les coses tenen el seu nom i per tant han de ser anomenades. Buscar la paraula justa que donarà peu a la creació de una nova marca, o a la creació de un nom, son elements transcendentals que determinaran al final el destí del producte o d’ un servei al llarg del temps.
Una marca comercial, en anglès: trade mark es el conjunt de característiques incloent el nom, disseny, símbol que identifica un bé o servei del venedor com a diferent d’aquells d’altres venedors. És tot signe, susceptible de ser representat gràficament, que tingui un caràcter únic per distingir els productes o serveis d’una empresa dels que tenen altres empreses. Aquests signes poden incloure paraules, noms de persona, lletres, números, elements figuratius, combinacions de colors i qualsevol combinació d’aquests signes.
Es poden distingir marques de productes i marques de serveis.
Les empreses inverteixen molt de temps i diners en el desenvolupament dels seus productes. Una cosa es la invenció, investigació i la fabricació. Altre cosa es posar a l’ escenari del carrer aquest producte. Cal que el seu llançament i bateig de cares al consum sigui efectiu o sinó de res haurà servit tot lo anterior.
Una vegada tenim el nom del producte cal invertir en el valor de marca. Tant una cosa com l’ altre orienten al comprador a comprendre allò que compra o vol adquirir. Si aquest pas de marketing es fa malament o no es fa prou bé, pot enfonsar un producte.
Hi ha naturalment uns principis basics per el bon naming, i aquets son :
El nom es te que notar, te de trencar els principis i codis existents per fer-se notar ( exemple Twingo).
No pot ser igual o similar a qualsevol altre i té que tenir una pròpia personalitat per ell mateix ( exemple iPhone).
Té que ser durador però flexible i que es pugui estendre a altres sectors, no nomes a allò que en aquell moment volem dir (exemple Virgin).
Ha de ser evocador i suggerent. Al associar conceptes concrets sempre son noms mes poderosos i mes fàcils de retenir en la memòria. (exemple Tigra)
Ha de ser naturalment creïble. Si vols estendre el nom a una altra categoria abans hem de tenir credibilitat ( Gas Natural s/ electricitat)
El poder conviure amb altres marques del ram o similars es importants (Zara / Massimo Dutti).
S’ha de poder llegir i pronunciar molt fàcilment. Una marca difícil de llegir te problemes d’ identitat (Haagen.Dazs).
S’ha de poder registrar com a nom i com a marca. Si no es així no es pot utilitzar al mercat. (exemple Oikos).
Te d’evitar associacions negatives al esser traduït d’ altres idiomes (exemple Pajero).
Cal construir sempre la marca mitjançant una bona historia. El nom ha de saber explicar-la ( Romeo i Julieta).
Naturalment les característiques fonètiques, morfològiques i ortogràfiques del nom cal cuidar-les i tenir-les molt en compte.
Noms com After Bite ens son coneguts. Què ens diu, doncs la seva traducció seria “despres de la picada” d’ un mosquit.
El logotip de Unnim, te com a característica la doble n que ens diu que es una cosa elevada i culta.
LKX, tres lletres que ens diuen que és una entitat per gent jove, dins de la mateixa Caixa.
Del maiz, en surt la marca Maizena, i tothom sap que es la farina de blat de moro.
Tambe hi ha noms propis de marques que no han canviat mai. Un exemple es Ford, el Sr. Ford fabricava cotxes amb el seu nom i així continua, els senyors Mc.Donalds hamburgueses i els senyors Tous joies.
Noms originals ho son Desigual, amb la “s” al reves, el Bar Horiginal, que la seva falta ortogràfica el fa el que és, original. Per els nens una botiga que agrada per el seu nom es Imaginarium, abans 
d’entrar ja diu que t’ obre l’imaginació del que vols. Podem, el partit polític seria una copia de l’ eslògan del president Obama dels EEUU amb el seu “we can” .
Les modes doncs, també estan presents dins el naming. L’empresa Gallina Blanca tenia com a producte abans Ave-Crem, amb el seu “xup xup”. Avui, i per la gent amb 
preses i que no te temps de cuinar, a ha tret el “Yatekomo” uns fideus que amb una mica d’aigua calenta amb dos minuts es poden menjar.
No es nomes el nom de les coses que canvien. El nom de les persones també. Veiem la gent nascuda als anys 50 del segle passat. El seus noms son : Maria Joan, Josep, Carme, Mercè, etc. Els nens i nenes d’ avui es diuen Ona, Raquel, Pol, Arnau, Mar, Ariadna, Quim, Hug, Meritxell etc…..
El mon canvia, nosaltres també i el naming està sempre present.
Gemma Gómez Durán és Doctora en Filologia Catalana i ha desenvolupat la seva tasca en dos àmbits diferents: la llengua catalana i la coordinació d’estudis universitaris relacionats amb el disseny i la moda. Coordinadora del Grau en Disseny de la Universitat Ramon Llull i actualment col·labora amb Qstura, centre adscrit a la Universitat de Girona, en la creació d’un nou Grau en Innovació Tèxtil i Creació de Moda.
