Mariona Sagarra, és una cantant i compositora. La veu, el piano i la poesia són la base del seu treball.
Adquireix una sòlida carrera de música clàssica, que li permet dur a terme la seva trajectòria artística cap a la investigació de les noves possibilitats expressives de la veu, ja sigui amb elements electro-acústics, multi-efectes o simplement polifonies vocals i cançó.
El seu afany per investigar, a partir del seu rol de cantant i intèrpret, l’ha dut a embrancar-se amb altres experiències que la porten a col·laborar amb altres músics i amb artistes d’àmbits com la dansa, la poesia, el teatre o les arts plàstiques, així la trobem cantant al costat de noms tan diversos com: Maria del Mar Bonet, Carles Santos, Gabriel Brncic, o Jean-Jacques Lemêtre, Beñat Achiary, Agustí Fernández, àngel Pawlowsky, Lluís Pascual, Yago Pericot, Comediants, o Sol Picó.
Ha estat convidada per l’artista Meredith Monk a cantar al Carnegie Hall de Nova York. Ha estat convidada a nombrosos festivals nacionals i internacionals i com a cantant solista, té els discos: Frec a frec (2000) i Dies diferents (2003).
Acaba d’editar el seu darrer treball discogràfic: Lent, lent…corrent!, Els Temperaments de la Veu (2009, Columna Música) sobre les emocions en la veu. Interessada també en la docència i en la recerca vocal, ha impartit cursos a Lió, Le Havre (França), Cortona (Itàlia) Madrid, al Conservatori de Baiona, Mallorca, Valladolid i per a diverses companyies de teatre i dansa d’Europa i a Nova York amb Meredith Monk. Dóna Màster-Classes a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha creat un curs de Poesia i Música, la “Poesia enCantada” per a Caixa Fòrum, Conferència-Masterclass “Els Colors de la veu”.
En la seva exposició va fer especial referència al aparell fonètic humà compost de respiració de les cordes vocals i del diafragma i la funció de cada element, fent esment de que la veu es un regal.
Respecte del tipus de veus de les persones i molt especialment les veus dels cantants d’òpera, es distingeixen, en un primer nivell, en funció del sexe i la tessitura. N’hi ha de més agudes i de més greus.
Les veus masculines es classifiquen així: la més aguda, TENOR, la mitjana, BARÍTON, i la més greu, BAIX.
Les veus femenines també es divideixen en: la més aguda, SOPRANO, la mitjana, MEZZOSOPRANO, i la més greu CONTRALTO.
Les veus de nens i nenes s’anomenen VEUS BLANQUES.
Esmenta que la veu pot esser parlada o cantada i parla també de grans compositors, poetes i cantants, entre els que es va anomenar a Vivaldi, a Victoria dels Àngels, Joan Vinyoli i Mossèn Cinto Verdaguer qui deia que fangava com un poeta i escrivia com un fangador.
Un barreig entre la poesia i la musica es una combinació excepcional i moltes cançons neixen d’ una poesia i a moltes poesies s’ hi ha posat música.
Ni que comentar que es una bellesa el cant poètic i la poesia cantada.
Va obsequiar als assistents interpretant varies peces de piano i amb un recital cantat de varies poesies.
Mariona Sagarra Trias es titulada superior de Música, Cantant i Compositora.
