Xavier Carmaniu va parlar de que el dia 14 de febrer de cada any, avui Sant Valentí, a molts de llocs celebren aquesta efemèrides com la del dia dels enamorats. A Catalunya ho celebrem des de sempre per Sant Jordi.
L’ inici de tot plegat sembla que foren les Lupercals, que fou una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop. Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune.
La festa romana estava relacionada segons alguns amb els pastors que invocaven a aquest deu per la protecció dels seus ramats de les bèsties salvatges.
Altres, però, relacionaven aquesta festa amb un homenatge a Luperca, la lloba que va cuidar de Ròmul i Rem quan de nens van ser abandonats per la seva mare i per aquest motiu part del ritual es feia al Palatí, el turó on van ser trobats els nens i la lloba.
Els rituals eren dirigits per un col·legi de sacerdots anomenats els luperci. Aquests sacerdots oferien un sacrifici als déus, davant la cova, format per dos bocs i un gos. Un d’ells, el mestre de cerimònies, untava un floc de llana en una barreja feta amb llet i la sang de les víctimes, després passava aquesta llana pel front dels joves luperci.
La cerimònia finalitzava quan els nois feien uns fuets amb les tires de la pell de les víctimes anomenats februa i començaven a córrer amb poca cosa més que el que en quedava de les pells i el cos untat amb oli com feien els lluitadors grecs.
Sant Valentí no sabem si va existir realment. Llavors la pregunta es ¿Qui era St. Valentí?.
Hi ha una possible biografia que ens trasllada al segle III desprès de Crist que ens diu que era un sacerdot cristià que es dedicava a cassar els soldats romans. Això esdevenia durant l’ imperi del Cèsar Claudi II, anomenat més correctament com Marcus Aurelius Valerius Claudius Augustus.
A aquest governant no l’hi va fer cap gracia que els seus soldats es cassessin i menys que els casses Sant Valentí ja que, un soldat casat perdia la seva bravura en els combats ja que, deixava dona i a vegades fills i no arriscava la vida perque algú a casa sempre l’esperava. Valentí fou tancat a la presó es va enamorar de la filla del carceller i va esser ajusticiat. La seva nota de comiat a la enamorada va ser “ del teu Valentí”. Comencem doncs a identificar el sant.
¿Que te que veure avui St. Valentí amb el que a la nostra època passa ? – Ben senzill; cal nomes fer us del Google i posar la paraula St. Valentí sortiran cents i cents de planes i planes com aquestes.
Amb 2000 anys hem convertit el Sant en una festa i esdeveniment totalment comercial, de regalar quelcom per demostrar el nostre amor o afecte a una altra persona.
La festa de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I, fixant-se a l’Església catòlica el 14 de febrer: el mateix dia se celebraven el sant màrtir romà i el bisbe de Terni. A l’Església ortodoxa, Sant Valentí el Prevere se celebra com a màrtir el 6 de juliol. No se sap perquè el canvi. Es un altre Valentí i son ortodoxes. Totalment respectable.
Moltes de les diferents llegendes que envolten avui al sant, van ser probablement inventades durant la fosca Edat Mitjana. Una d’ aquestes es diu que és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què els ocells comencen a aparellar-se.
El Duc d’Orleans, Carles I, va esser fet presoner per els francesos en una batalla, per haver tombat a terra ell i armadura i no poder aixecar-se del pes d’aquella. Naturalment va esser traslladat a Londres i tancat a la Torre d’aquella Ciutat. Com a noble tenia privilegis i servitud tot i esser un pres, però com no tenia gaire res mes a fer i amb un munt de comoditats, es va dedicar per anar passant el temps a escriure poesies d’amor. Una d’elles ens diu : Je suis trempé dans ton amour ma douce Valentina “ Jo estic amarat del teu amor, la meva mes dolça Valentina”
Ja des de aquell temps l’home, per demostrar la seva masculinitat vestia de vermell i les dones per la seva puresa de blanc o rosa; els dos colors de les roses malgrat que, avui, d’ aquestes n’hi ha de tots colors.
En els gravats antics l’home tenia sempre la mirada alta, la dona quasi sempre mirava a terra en senyal de submissió. La seva única missió, creure al marit i procrear.
La idea de Sant Valentí s’escampa cap a tota la societat sobre tot la benestant. Desprès ja arribarà al poble.
Per els historiadors els documents escrits son una meravella d’investigació. Les cartes per exemple ens diuen com vivia la gent i que feien ja que del seu text es pot extreure aquesta informació.
Les Paston Letters, son les cartes escrites entre 1422 i 1509 d’una família anglesa de Norfolk i els seus membres que estan considerades un verdader tresor per el seu contingut. Un dels text d’aquestes cartes diu ja “My well be lowed Valentine “ o sigui “ El meu benvolgut i estimat Valentí…
També al Hamlet de Shakespeare hi trobem el text que diu : “dema es St. Valentí i jo davant la teva finestra, la teva núvia sempre seré …….”
Al segle XIX, al voltant de 1850, la Sra. Esther Howland, de Worcester, estat de 
Massachusetts EE.UU va rebre una felicitació d’un soci de negocis del seu pare, i l’hi va fer tanta il·lusió que va tenir una gran idea. Avui, del que fa fer la Sra. Howard en diríem tenir visió i veure la oportunitat de negoci i ser una emprenedora. Es va dedicar a fer targes de felicitació de tota mena.
El seu negoci facturava 100.000 USD a l’ any, una xifra molt i molt elevada per l’època. Tenia muntada la seva fabrica i la feina la feien bàsicament dones. El tipus de targetes era molt sofisticat i a lo millor cursi diríem avui però, era el que es portava llavors i la gent volia i apreciava.
Aquella idea de negoci, que la Sra. Howland es va vendre, avui s’ ha convertir en un sector que produiex tota mena de felicitacions, que emplea més de 18.000 persones, factura 3.800 millions de USD i fabrica cada any 188.000.000 d’exemplars inclossos regals. Total, una máquina de fer diners.
Aixó s’aprofita de la creença de que en les relacions entre persones, si no fas un regal, darrera i haura un disgust que tu has provocat a aquell que l’ espera.
Verdader marketing imbuit a la persona i aplicat a la venda.
Hem arribat a fer promocions d’ulleres a les òptiques per St. Valentí, així com pack de vacances; tot el que sigui en nom del sant.
Fem esment al nostre patró St. Jordi malgrat que tocaria fer-ho al seu dia, però que entra dins de tot aquest contingut.
Quina es la diferencia entre aquest dos gravats o escultures ?
Senzill : la primera es de Mesopotàmia, area del naixement de la humanitat entre els rius Tigris i Èufrates… La segona es de casa nostra i datada al 1850. La nostra historia de Sant Jordi prové doncs des de fa mes de 3.000 anys.
Sant Jordi va existir? Sembla ser que va néixer a 
Diòspolis, Palestina, el 270 d.C i va morir a Nicomèdia, Bitínia, el 303 d.C.
Va ésser un militar romà d’origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
És venerat en la majoria de confessions cristianes i també a l’ Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l’edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
En el Museu del Louvre es conserva un baix relleu, datat d’entre els segle IV i III, on és representat el déu Horus clavant una llança al coll d’un cocodril, imatge del déu Seth. En aquest cas Horus llueix la indumentària d’un legionari i és representat sobre un cavall, a diferència de la Barca en què sempre es representava aquesta escena a l’Antic Egipte. Aquesta peça indica l’assimilació del mite egipci per part de la Roma oriental.
L’essència del mite, el cavaller que mata el drac, és, de fet, una de les primeres epopeies que acompanyen el desenvolupament de la civilització. Tres mil anys abans de Crist els Sumeris expliquen com el drac Kur rapta a la seva deessa anomenada Ereshkigal i com el déu Enki, lluita contra ell naturalment per alliberar-la. Totes les cultures mesopotàmiques reviuran una rere l’altre la llegenda (hittites, babilonis, cananeus, assiris,…). Així mateix a Pèrsia trobem la figura del déu Mitra, clarament identificable amb sant Jordi. La figura mesopotàmica ja l’hem reflectit.
Al Segle XV tenim un testimoni del regal de roses vermelles com a símbol de passió. No era l’ home qui regalava la rosa a la dona, sinó que la dona ho feia a l’home i també al reves.
La llegenda del drac també es fa popular i segueix la trajectòria de les rondalles que es van transmeten de poble en poble.
D’ això avui en diem globalització, però en aquell temps, no a tanta velocitat com ara, també es produïa sobre tot per el mon llavors conegut que era el Mediterrani.
Sant Jordi el trobem a l’ església cristiana, i a la ortodoxa, així com a certs països de la costa mediterrània musulmans.
Cal que tinguem però en compte que no cal esperar a aquestes festivitats de Sant Valentí o Sant Jordi perquè, l’ amor es pot celebrar cada dia.
Xavier Carmaniu i Mainadé és un historiador i periodista català. Ha col·laborat en les publicacions Revista de Girona i L’Avenç, i a les emissores de ràdio Ona Catalana, COM Ràdio, Cadena SER, Catalunya Ràdio i RAC 1.
