El conferenciant Francesc Lozano va explicar que una constel·lació es una agrupació d’estels i que a les primeries del s. XX la Unió Astronòmica Internacional va reagrupar l’esfera celestial en 88 constel·lacions, la majoria basades en la classificació de les constel·lacions gregues.
En un principi es creia que la terra era plana. A continuació es va instaurar la teoria geocèntrica, on ja es sabia que la terra era rodona però es creia que estava immòbil i que els planetes giraven al seu voltant de manera circular. Seguidament és va creure en la teoria heliocèntrica, o sigui que el centre de l’univers era el sol. Finalment se sap que no és ni una cosa ni l’altre sinó que la terra està immersa en una galàxia, la Via Làctia. De la Via Làctia nosaltres només en veiem la projecció i en tenim una perspectiva que no te gaire a veure amb la seva forma real.
Les galàxies estan formades per milers de milions d’estels, gasos i núvols de pols. A l’univers hi ha milers de milions de galàxies. Els estels d’una galàxia efectuen un moviment de rotació entorn d’un eix amb una velocitat que augmenta a mida que s’apropen al centre de la galàxia on es troben. Les galàxies s’expandeixen constantment.
La teoria més coneguda sobre l’origen de l’univers es la del Big Bang, per la que es creu que fa uns 13.700 milions d’anys es va produir un cataclisme còsmic sense precedents i que un instant després l’univers es va expandir a una velocitat incommensurable, i que encara ho està fent però més lentament.
Ens va parlar de que, segons la massa que te una estrella, es pot deduir els anys que viurà. Quan moren esclaten, i donen lloc a noves i supernoves estrelles. Les noves il·luminen solament la zona que les afecta però les supernoves il·luminen tota la galàxia. Les estrelles que son molt grans no poden esclatar i formen els forats negres. En un forat negre, la massa és tan elevada que la seva intensitat gravitatòria impedeix que en surtin radiacions. Un forat negre pot absorbir matèria de núvols interestel.lars o d’estrelles que estiguin a prop. Aquest fenomen és detectable mitjançant telescopis o satèl·lits.
El planeta terra es va formar fa aproximadament 4.500 milions d’anys i hi va aparèixer vida en mil milions d’anys. S’estima que la vida es devia generar en un ambient primigeni en què determinades condicions ambientals, físiques i químiques, principalment, podien generar éssers vius a partir de la matèria inerta.
Entre l’era primària i la quaternària es van produir cinc extincions massives, durant les quals van desaparèixer el 25 % de les formes de vida existents en aquells moments. Però la més coneguda es la del Cretaci-Terciari (o K-T) que va fer desaparèixer unes tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent tots els dinosaures terrestres i marins. Va ocórrer en un curt període de temps, fa aproximadament 65 milions d’anys. Sembla que van sobreviure els rèptils. Aquesta extinció massiva es creu que es va produir (Luis Walter Alvarez) perquè un asteroide de 10 kilòmetres de diàmetre va caure a la península de Yucatán, Mèxic, provocant el cràter Chicxulub. Aquest impacte va provocar una catàstrofe ambiental: grans canvis de temperatura que van exterminar les espècies que necessitaven més aliments i una temperatura més estable (com els dinosaures), i la suspensió de partícules que eclipsaren la llum del Sol durant un llarg període de temps, provocant un hivern perenne que impedí a les plantes i al plàncton fer la fotosíntesi. L’impacte de l’asteroide es va determinar perquè en aquest punt s’han trobat alts nivells d’iridi, metall escassíssim a la terra però abundant als asteroides.
Va parlar de Lisa Randall, catedràtica de física de Harvard, experta en física de partícules i cosmologia. La seva recerca està especialitzada en la matèria fosca. Què és la matèria fosca? És un tipus de matèria de composició desconeguda la presencia de la qual es pot deduir a partir dels efectes de gravetat sobre la matèria visible com les estrelles i les galàxies. Si realment existeix, és molt més abundant que la matèria visible observable: del que veiem, el 4 % seria la matèria visible i el 96 % matèria fosca. L’evidència per a la matèria fosca prové de l’estudi del moviment de galàxies i cúmuls de galàxies.
També ens va parlar de la Sonda Exomars, dissenyada per buscar vida a Mart. Es creu en la possibilitat de que a Mart s’hi puguin trobar extremòfils, organismes que poden viure en condicions extremes. La majoria d’éssers extremòfils són microbis.
També ens va parlar de Carl Sagan i el seu calendari còsmic. És una escala en la qual el període de vida de l’Univers s’extrapola a un calendari anual. Va dividir per 12 els 13.500 milions d’anys passats des del Big Bang, el qual el va situar a l’1 de gener còsmic a mitjanit i actualment estaríem a la mitjanit del 31 de desembre. En aquest calendari, el sistema solar apareix el 9 de setembre, la vida a la terra el 30 de setembre, el primer dinosaure el 25 de desembre i els primers primats el dia 30. Amb aquest càlcul, tota la història de la humanitat només ocuparia els últims 21 segons. És un calendari molt curiós i interessant.
Per últim va fer menció que estimava que estàvem immersos en la sexta extinció i que aquesta l’estava provocant l’home, els prpis éssers humans: superpoblació, consumisme exacerbat, tecnologia contaminant agressiva i el canvi climàtic. L’excés de diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera es dissol als oceans i s’acidifica paralitzant la fotosíntesi. Les solucions son el desenvolupament sostenible, l’economia viable amb l’ecologia i l’economia circular que te com a objectiu que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia…) es mantinguin en l’economia el major temps possible, reduint al mínim la generació de residus. Es tracta d’implementar una economia circular que es basi en “tancar el cicle de vida” dels productes, els serveis, els residus, els materials, l’aigua i l’energia.
Aquesta vegada, els alumnes de l’Aula ens vàrem veure acompanyats d’un nombrós grup de joves estudiants d’institut que la van seguir molt interessats. Després de la conferència es va produir un interessant torn de preguntes, contestades totes magistralment per el professor Sr. Lozano.
El que precedeix es un petit resum de la extensa, densa i magnífica conferència que ens va oferir el Sr. Francesc Lozano. Segons ens va informar ell mateix, penjarà la conferència sencera a la seva pàgina web, de la que ens va facilitar l’adreça:
www.flwinterhalder.net
Tothom qui hi estigui interessat pot consultar-la.
El Sr. Francesc Lozano Winterhalder és Llicenciat en Ciències (Secció Biològiques), Màster en Humanitats, Professor de sostenibilitat a ESADE, Coaching i Musicòleg.