En Joan Manuel del Pozo ens va transmetre un pessic de la seva saviesa i ens va dir que, si bé no ens podia proporcionar la fórmula de la felicitat, si que podíem reflexionar plegats sobre com podem trobar-la.
L’home és un esser social i la felicitat te molt a veure amb les relacions que establim amb el nostre entorn i la satisfacció de les nostres necessitats primàries en l’àmbit social, que va condensar en tres aspectes: la seguretat, la llibertat i la convivència. La seguretat entesa no com un concepte material sinó de saber donar i estimar per també rebre i ser estimat, la llibertat com a capacitat de prendre decisions sense més restriccions que les que estiguem disposats a acceptar, i la convivència com a la necessitat de viure i conviure en un entorn social.
Som ara més feliços que abans? Potser disposem de molts més recursos i mitjans, gràcies a les maquines, la ciència i la tecnologia que ens faciliten i allarguen la vida, i també disposem de molts més mitjans de comunicació i interrelació, però paradoxalment també som ara molt més individualistes, i escèptics davant de l’allau d’informació i de coneixement del que disposem i que no saben administrar ni pair. Aquest nou concepte ara molt de moda, de la “post-veritat” és una aberració perquè les mentides disfressades de veritat no són ni una cosa ni l’altre.
El conferenciant va recordar que la felicitat no va lligada al poder ni a les possessions materials, sinó a la satisfacció dels propis valors, i que qui no disposa del afecte dels altres no pot ser mai un home feliç. Els valors però no són sempre els mateixos perquè tant les persones com la societat estem en permanent evolució, i aquest canvi de valors, fruit de la llibertat, també comporta una certa pèrdua de seguretat.
Per definir la felicitat, del Pozo va fer referència als precedents dels filòsofs grecs i romans, recordant que Aristòtil i Plató utilitzaven la expressió eudemonisme, com un bon estat de l’esperit per la consecució dels valors personals, mentre Epicuri preferia parlar del hedonisme, concepte més lligat a la consecució del plaer. Els romans però, diferenciaven entre els conceptes de felicitas i beatitudo, el primer lligat a la prosperitat, i el segon a la bondat ètica.
El concepte de felicitat va lligat doncs a poder assolir els bens i les satisfaccions personals a nivell ètic, però també a la ordenació i jerarquització de les nostres necessitats i objectius personals, es a dir a la priorització dels nostres valors, que va recordar que no són immutables.
La nostra capacitat intel·lectual ens ha de permetre establir aquesta priorització dels valors mitjançant el desenvolupament de quatre capacitats essencials: la racional, la ètica, la social i la estètica, que suposen respectivament el desplegar activitats relatives al coneixement, el respecte a la dignitat humana, la bondat envers el proïsme i la apreciació de la bellesa.
Joan Manuel del Pozo és professor de filosofia i polític català. Autor de nombroses publicacions, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de Filosofia Antiga i Filosofia Política a la Universitat de Girona. Es membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Filosofia.
