El senyor Vicens Lozano, amb la seva conferència ens va posar al corrent de tot l’entramat dels fets que han passat i que estan passant en el sí de l’església catòlica
Aquests fets, majoritàriament escàndols financers, esquitxats també per escàndols sexuals, ja van portar a la dimissió de Benet XVI i segueixen encara prou vigents al Vaticà com per dificultar les reformes que el Papa Francesc hi voldria practicar. 
Va assenyalar que al Vaticà no hi ha gaire transparència informativa però sí es possible obtenir les revelacions suficients que permeten saber que en l’actualitat s’hi respira un ambient enrarit i que existeixen moltes tensions internes.
Fora del Vaticà el Papa Francesc desperta una gran admiració pel seu paper de líder mundial, però dintre troba molta resistència i es considera que no te prou recolzament per solucionar algunes batalles que comencen a donar-se ja per perdudes: el Sínode, les reformes (van massa lentes), els “lobbies” (amb gran poder), les finances, la pederàstia…
Va parlar del Vatileaks 2 pel qual van arribar a coneixement públic molts documents privats i converses que s’havien gravat de manera fraudulenta. El conferenciant estima que al Vaticà res ha canviat des de fa segles i ara només es constata un tímid intent de dissimular l’ostentació i de derivar els seus excessos a l’àmbit personal i privat, no al públic.
Se estima també que bona part dels fons recaptats per l’església catòlica, a nivell mundial, destinada teòricament a obres de caritat, van a parar al pressupost de la Cúria Romana o a un fons de reserva, i només un minso percentatge es destina realment a obres socials.
L’església també disposa d’un patrimoni immens, acumulat al llarg dels segles, a part d’estar implicada en un complex entramat d’empreses, entre les quals hi figuren empreses d’armament.
El Papa Francesc no considera la Cúria com una Cort i voldria que fos més democràtica. Voldria reformar-la, voldria descentralitzar-la i retirar molts privilegis però li resulta extremament difícil. Aquests intents de profunda reforma xoquen amb resistències internes per part de la Cúria, i alguns periodistes arriben a dir que alguns dels seus membres voldrien la mort del Papa basant-se amb comentaris com el molt conegut de “el Papa passa, la Cúria queda”.
Afortunadament també té gent molt honesta al seu costat i ara a molts nivells de l’església ja comença a visualitzar-se el rebuig a les manifestacions de luxe escandalós.
Ja s’ha dit al principi que els escàndols van començar a fer-se públics durant l’època de Benet XVI. El patiment que van originar ja fa anys a dins mateix de l’Església ara s’ha fet molt palès, però el conferenciant pensa que això va reforçar la figura del Papa Benet al fer-se també públic la seva lluita contra el desordre, que va motivar en part la seva renúncia. Creu que aquest reconeixement popular també es produirà amb la figura del Papa Francesc.
Els escàndols sexuals, i especialment els de pedofília, també estan causant molta vergonya i malestar a l’església. El Papa Francesc ha adoptat una posició decidida, i en lloc de limitar-se a tapar els escàndols transferint els culpables a altres destins com es feia abans, propugna la seva expulsió del sacerdoci i a portar-los davant la justícia ordinària.
El Papa Francesc ha reconegut l’existència del lobby gai i declara que no pot jutjar-los, però no vol que s’associïn dins el Vaticà.
El Papa ha publicat recentment l’exhortació Amoris Laetitia en el que en un dels capítols parla d’acceptar en el sí de l’església dels divorciats i tornats a casar. Sembla que 45 prelats han iniciat una campanya de desobediència contra aquesta exhortació.
I finalment ha explicat que el papa Francesc ha fet un nou gest d’obertura en anunciar, al final de l’anomenat Any de la Misericòrdia, que els sacerdots poden donar l’absolució a les dones que avortin i als metges que les atenguin sense haver de demanar autorització als seus bisbes. El fet suposa un altre moviment del pontífex envers els sectors progressistes de l’Església. Francesc ja havia establert aquesta facultat de perdó als sacerdots, però només durant l’any jubilar que ara conclou. Ara ha estès aquesta potestat de manera indefinida.
Va acabar amb una magnífica frase: “El futuro no es lo que va a pasar, sino lo que vamos a hacer” de Jorge Luis Borges. Tot i que aquesta frase va posar punt i final a la conferència,
aquesta va continuar encara durant uns minuts degut a les preguntes de diferents assistents.
Vicens Lozano és periodista i ha cobert en els últims anys diversos conflictes internacionals i la informació sobre Itàlia i El Vaticà en particular per TV3.
Girona, 22 de novembre de 2016
