Es podria afirmar que, en el darrer moment de la vida, les persones sovint mostren una gran sinceritat, i els testaments revelen moltes coses. Ens parla dels testaments de l’època medieval, bàsicament de dones i fa èmfasi en que la mirada femenina hi sigui molt present, tant si es tracta de dones jueves com cristianes, medievals. Hi són, hi han estat i hi serem. El que passa és que sovint costa trobar-les perquè tampoc les busquem prou. No oblidem que representem el 50% de la humanitat.
La llei jueva, segons la Torà, no recomana fer testament, ja que aquesta ja estableix qui ha d’heretar: els fills i filles, sent el fill o filla gran la persona hereva principal. En canvi, la llei cristiana permet que la persona decideixi lliurement a qui vol deixar els seus béns, escollint així l’hereu o hereus.
Tot i això, al segle XIV, la llei jueva ja admetia testaments “llatinitzats”, és a dir, redactats seguint la tradició cristiana i fets davant notari. Curiosament, s’han trobat més testaments de dones jueves que d’homes jueus. Probablement això es deu al fet que els testaments femenins han estat llegats valuosos sobre la vida quotidiana de les dones.
Darrere cada testament s’hi amaga una història de vida: sentiments, identitats, fidelitats… La seva estructura sol incloure un protocol inicial, el motiu del testament, l’elecció del lloc de sepultura, llegats pietosos, la designació del marmessor o marmessora, els llegats a familiars no directes o a persones externes, els llegats als fills o filles, la institució de l’hereu o hereva, i finalment una clàusula d’intimidació per assegurar que es compleixin les voluntats expressades.
També s’han trobat testaments redactats davant un shofer (notari hebreu), i no davant un notari públic, la qual cosa mostra la diversitat de pràctiques legals dins la comunitat jueva. Els testaments han estat una font d’informació extraordinària sobre l’estructura de la comunitat jueva, fins al punt que alguns investigadors han arribat a especular si hi podria haver existit una sinagoga de dones encara que no se’n tenen prou proves.
Cal recordar que, segons la normativa jueva, les dones no podien heretar directament dels marits; només podien ser usufructuàries dels béns. Així doncs, els testaments esdevenen una finestra única i valuosa per conèixer millor la societat jueva medieval i, en especial, el paper silenciat però fonamental de les dones dins d’aquesta.
Sílvia Planas Marcè es Directora del Museu d’Història de la Ciutat i del Museu d’Història dels Jueus.
