El conferenciant comença posant en valor l’ofici de periodista, una professió vocacional que requereix tant coneixements teòrics com, sobretot, una gran experiència pràctica. La seva bandera ha de ser la veracitat, fruit de la investigació rigorosa i l’observació directa. Un periodista ha de ser objectiu i compromès amb el benefici social, polític i econòmic, sempre al servei de la democràcia.
Actualment, la professió està força desprestigiada perquè molts periodistes no compleixen aquestes condicions fonamentals, perjudicant així els que exerceixen el periodisme de manera honesta. Es posen en evidència diverses situacions en què els mitjans poden manipular l’opinió pública, com ara la intencionalitat dels titulars, que sovint suggereixen un contingut que pot ser inexacte o tendenciós. El periodisme es veu sovint condicionat pels interessos de grans empreses, grups de pressió o figures de poder.
Un exemple clar d’aquesta manipulació va ser la difusió de falses notícies sobre l’existència d’armes de destrucció massiva a l’Iraq, utilitzades com a justificació per derrocar Saddam Hussein. En contrast, la investigació compromesa de periodistes ha tingut un gran impacte positiu, com va demostrar el cas Watergate, que va desembocar en la dimissió de Richard Nixon.
Un periodisme saludable és essencial per a la democràcia. Cap dictadura oblida controlar els mitjans de comunicació, i les democràcies esdevenen imperfectes quan l’opinió pública és manipulada, tant pels mitjans públics com pels privats. Això es va fer evident en el cas de Julian Assange.
També es critiquen diversos fenòmens actuals que contribueixen a la desinformació: programes televisius de baixa qualitat, notícies falses o esbiaixades, manipulació d’imatges i vídeos, tergiversació d’enquestes, protecció d’interessos de poders com l’exèrcit o la monarquia, i la proliferació de continguts enganyosos a xarxes socials com TikTok o Facebook, amb una alarmant manca d’ètica.
Les grans potències són mestres en la manipulació de masses, però el conferenciant assenyala que
també hi ha responsabilitat en els receptors de la informació. Vivim en una societat cada cop més gregària i inculta, que no llegeix premsa, no contrasta fonts, només escolta aquells amb qui està d’acord i es limita a consumir titulars, sovint enganyosos. La gent ja no parla, no discerneix ni busca acords d’interès comú.
Amb un toc d’humor, posa com a exemple el programa de TV3 Polònia, que es riu “del mort i de qui el vetlla”. Malgrat tot, conclou amb un missatge d’esperança, afirmant que encara hi ha molts bons periodistes compromesos amb la veritat.
Vicenç Lozano Alemany es Periodista, escriptor i excorresponsal de TV3.
