Per raons de disponibilitat de l’Aula Magna per la Casa de Cultura, aquesta conferencia es va impartir a l’Auditori Irla de la Generalitat.
Comença l’exposició enumerant les dificultats que tenien les noies per accedir a estudis universitaris. Era cosa totalment d’homes. No era cap llei escrita. Era una pràctica tàcita admesa per tot el teixit social i acadèmic.
Les dones, però, tenien o podien tenir capacitats molt notables en oficis relacionats amb la salut.
La història de l’art ens presenta sovint obres pictòriques de dones cuidant malalts o assistint a parts. Les tradicions antigues feien que les dones coneguessin remeis efectius i les seves preparacions. Això sovint els podia donar maldecaps.
Succeïa en els estudis de totes les professions, però la conferenciants se centra en la medicina.
A primers del s. XIX no existia cap dona metgessa, però hi havia llevadores i infermeres.
Una noia de Madrid que havia estudiat magisteri -una de les professions autoritzades com bibliotecària, infermera o comadrona- va escriure una carta al rei Amadeu de Saboia perquè li dones autorització per matricular-se a medicina i va esdevenir metgessa, però no podia exercir.
Mica en mica, es varen començar a matricular noies en les facultats de medicina, durant el s. XX anaren augmentant el número de metgesses i actualment hi ha un 90% de dones metgesses.
El 1910 s’havia autoritzat la matriculació de noies però no podien assistir a classe barrejades amb
els nois ni fer pràctiques d’anatomia sinó eren casades o vídues. Havien d’estudiar per lliure i examinar-se a la facultat. Tot i així les primeres metgesses assoliren un prestigi extraordinari bàsicament en les especialitats ginecologia, obstetrícia i pediatria.
Com a exemple anecdòtic, una noia anomenada Concepció Arenal assistia a classe disfressada de noi.
Això al s. XX ja no era així.
La conferenciants acaba explicant els brillants currículums de deu metgesses conegudes de les comarques de Girona que foren contemporànies nostres fins a finals del s. XX.
Rosa Maria Gil Tort es historiadora i arxivera.
