Marià Fortuny va ser una de les figures més destacades de la pintura catalana del segle XIX. Nascut a Reus, la seva trajectòria artística es va veure marcada per una vida curta però intensa, plena de viatges i experiències que influïren profundament en la seva obra.
Va iniciar la seva formació a Reus sota la tutela del seu avi i del pintor Domènec Soberano. El 1852 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de la Llotja, on va rebre influències del romanticisme i del corrent natzarè. Aquesta etapa inicial es reflectí en les seves primeres obres, de temàtica històrica i inspiració medieval. També cal esmentar la seva capacitat pictòrica utilitzant diferents tècniques, destacant l’aquarel.la que dominava a la perfecció, tot i que les seves obres principals i més reconegudes foren sempre pintades a l’oli.
El 1858, Fortuny obtingué una beca, a l’edad de 19 anys, per estudiar a Roma, on es perfeccionà en la representació de la figura humana. El 1860, la Diputació de Barcelona li encarregà documentar gràficament la Guerra d’Àfrica. L’experiència el marcà profundament i influí en el seu estil, fent-lo evolucionar cap a l’orientalisme, un corrent molt popular en aquell moment. Els seus viatges posteriors al nord d’Àfrica reafirmaren aquest interès, amb obres com La Batalla de Tetuan i L’odalisca.
El 1867 es casà amb Cecília de Madrazo, filla del pintor Federico de Madrazo. Poc després, pintà La Vicaria, considerada la seva obra mestra, que el consolidà internacionalment gràcies al suport del galerista Goupil. Aquest èxit li proporcionà estabilitat econòmica, permetent-li viatjar i experimentar amb nous estils. Els seus quadres detallistes i realistes d’aquella època mostraven una gran destresa tècnica i una exquisida atenció als jocs de llum i color.
Des de 1870, Fortuny visqué entre París, Sevilla, Granada i Roma, tot fent estades a Londres i Nàpols. La seva obra, marcada pel detallisme i una pinzellada expressiva, anticipava alguns trets de l’impressionisme. No obstant això, la seva carrera es veié truncada prematurament el 1874, quan morí a causa d’una úlcera d’estómac.
El seu llegat influí profundament en la pintura posterior, i el seu fill, Marià Fortuny i de Madrazo, també es destacà en el món de l’art com a pintor i dissenyador.
En el decurs de la xerrada, la conferenciant ens va mostrar un munt de fotografies de la seva obra.
Carolina Camanyes és Llicenciada en Belles Arts i doctora en Restauració de Patrimoni.
