En tornar de les seves vacances al setembre de 1928, Alexander Fleming va començar a classificar plaques amb colònies d’estafilococs, bacteris responsables d’infeccions com forúnculs, mal de coll i abscessos. En una d’aquestes plaques, va observar un fenomen inusual: mentre la major part de la 
superfície estava plena de colònies bacterianes, hi havia una zona clara al voltant d’una taca de floridura. Aquesta floridura, identificada com una cepa poc comuna de Penicillium notatum, semblava segregar una substància capaç d’inhibir el creixement bacterià. Aquest descobriment va portar al desenvolupament de la penicil·lina, un desinfectant que es va convertir en un medicament crucial per salvar vides, especialment durant la Segona Guerra Mundial, quan es va començar a utilitzar a gran escala a partir de 1941.
Malgrat l’impacte positiu dels antibiòtics, al llarg dels anys han sorgit resistències bacterianes, fet que ha impulsat la investigació de nous antibiòtics. Tot i això, la investigació i producció d’aquests medicaments és molt relaxada en els laboratoris de les farmaceutiques, ja que, a diferència d’altres tractaments de llarga durada, els antibiòtics solen ser administrats per períodes curts, cosa que redueix els beneficis econòmics per a elles.
Un altre aspecte preocupant és l’ús inadequat dels antibiòtics. S’estima que només el 50% dels casos en què s’utilitzen són adequats, i moltes persones recorren a l’automedicació seguint consells d’amics o coneguts, sense supervisió mèdica. A més, la presència d’antibiòtics en la ramaderia, les piscifactories, els cultius de fruiters i els aqüífers exposa els éssers humans a dosis involuntàries, contribuint al problema de les resistències.
Les conseqüències de la resistència dels diferents bacteris als antibiòtics són preocupants per a la salut humana, ja que
poden complicar afeccions que, en circumstàncies normals, serien fàcilment curables. Davant d’aquest repte, és essencial seguir recomanacions com ara no automedicar-se, completar els tractaments prescrits, reciclar els antibiòtics a les farmàcies en lloc de llençar-los, mantenir una higiene acurada, cuinar correctament els aliments i ser molt responsables amb l’ús d’aquests medicaments.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que la resistència als antibiòtics és una “pandèmia silenciosa” que requereix accions urgents. Si no es prenen mesures adequades, la mortalitat podria augmentar significativament en els pròxims anys. Així, cal conscienciar la societat sobre l’ús responsable d’aquests medicaments per evitar que aquest problema global esdevingui encara més greu.
Josep Maria Sirvent es metge intensivista i investigador IDIBGI
