El Nadal d’avui dia és força diferent del que es vivia en segles passats. Mentre que antigament estava impregnat de tradicions i simbolismes religiosos, avui ha pres un aire més comercial i vacacional.
Durant els primers segles del cristianisme, al segle I i II, no es celebrava el Nadal, sinó únicament la Pasqua. Això es devia, entre altres motius, al fet que no es coneixia amb exactitud la data del naixement de Jesús. Tot el que sabem sobre aquest fet prové dels evangelistes, que van començar a escriure molt després de la seva mort. L’Església primitiva, sorgida de la predicació dels apòstols, va anar consolidant els textos i tradicions. Pel que fa a la data exacta del naixement de Jesús, no hi ha certesa.
La celebració del 25 de desembre com a data oficial del Nadal es va adoptar al segle IV. En aquella època, el calendari utilitzat era el julià, establert per Juli Cèsar, i que és la base del nostre calendari actual. Aleshores, els anys es comptaven des de la fundació de Roma. Aquesta manera de mesurar el temps, però, no satisfeia els cristians. Per això, l’any 525, el papa Joan I va encarregar al seu arxiver Dionisi l’Exigu que calculés l’any exacte del naixement de Jesús per fer-lo servir com a punt d’inici de la nostra era.
Després de molts càlculs, Dionisi va concloure que Jesús havia nascut l’any 754 des de la fundació de Roma, establint aquest any com el nostre any zero. Tot i això, s’ha demostrat que
Dionisi es va equivocar. Se sap que l’emperador Cèsar August va ordenar un cens entre els anys 6 i 8 abans de Crist, just quan, segons els evangelis, Josep i Maria van viatjar a Betlem i Jesús va néixer. Això implica un error de 6 a 8 anys en la data original del naixement.
Els evangelis són textos doctrinals, no històrics ni anecdòtics. Es van escriure per transmetre una fe que molts van seguir, fins i tot al punt de donar la vida per les seves creences. Va ser al segle III quan els cristians van voler començar a celebrar el naixement de Jesús. Julià II va fixar la data del 24 al 25 de desembre perquè coincidís amb el solstici d’hivern i la festa romana del Sol Invictus.
Pel que fa al pessebre, sembla que el va inventar Sant Francesc d’Assís amb un pessebre vivent, que es va popularitzar gràcies als convents de les clarisses i especialment a Nàpols. A Espanya va arribar per mitjà de Carles III. Un dels elements més singulars del pessebre català és el caganer, del qual no es coneix l’origen exacte. Encara que no existeix una “caganera”, aquest personatge s’ha anat popularitzant i ara representa tota mena de figures conegudes. Es diu que simbolitza la humilitat, la fecunditat i la connexió amb la terra.
Altres tradicions i símbols nadalencs inclouen la Missa del Gall, el Pare Noel, el vesc, l’arbre de Nadal, el grèvol i el Tió. Cada un d’aquests elements forma part d’una rica tradició que ha anat evolucionant amb el temps, adaptant-se als costums de cada època i societat.
Narcís Sureda i Daunis és el President de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Girona
