Darrera la Força Vella de Girona s’hi troben 500 anys d’història.
La història dels orígens de Girona és una qüestió complexa i debatuda. Els estudis arqueològics suggereixen que els primers assentaments de la ciutat van tenir una base militar i estratègica.
L’existència d’un oppidum (poblament fortificat) anterior a l’arribada dels romans és objecte de debat. Tradicionalment, s’ha atribuït a Girona una muralla “ciclopi” (construïda amb grans blocs de pedra) com a testimoni d’un passat preromà. Aquesta interpretació s’ha posat en dubte, i alguns investigadors consideren que aquestes estructures podrien ser d’època romana primerenca i no necessàriament preromanes.
Girona, coneguda en l’època romana com Gerunda, es va fundar oficialment com a ciutat romana en el segle I aC. Aquesta fundació sembla tenir un caràcter planificat i militar, més que no pas una evolució d’un assentament iber preexistent. Això explicaria per què es parla de Girona com una ciutat “ex nihilo”, és a dir, sorgida de nou amb la intervenció romana, i no com una continuïtat directa d’una població ibèrica.
També trobem una muralla, feta de blocs de gres, és una de les defenses tardo romanes de la ciutat, datada al voltant dels anys 260-270 d.C. Aquesta muralla respon a un període d’inseguretat a l’Imperi Romà, quan els atacs externs, com els dels pobles germànics, van augmentar. Aquesta obra fortificada, que aprofita part del substrat rocós de la ciutat, seria un exemple d’adaptació urbana i defensiva de Girona en aquella època.
Tot i que la comarca del Gironès estava habitada per pobles ibèrics, no sembla que Girona, com a nucli urbà, tingui un passat ibèric consolidat.
En resum, Girona es considera una fundació essencialment romana, amb dubtes sobre una etapa
preromana significativa. Els elements arqueològics romans i tardoromans, com les muralles i el traçat urbà, són el principal testimoni del seu desenvolupament antic.
Les excavacions de la Casa Pastors, han aportat dades crucials sobre els orígens de Girona.
Les evidències arqueològiques suggereixen que Girona, Gerunda, es va fundar com a ciutat romana ex nihilo cap al segle I aC, possiblement durant les guerres sertorianes (82-72 aC). Aquestes guerres civils entre Sertori i els generals de Roma, com Pompeu Magne, van tenir un gran impacte a Hispània.
Segons algunes hipòtesis, la fundació de Girona respondria a una decisió estratègica de Pompeu Magne, amb l’objectiu de controlar un punt clau en la ruta de comunicació entre la Gàl·lia i Hispània.
Les restes de la muralla fundacional, construïda en opus siliceum (pedres no tallades acuradament, encaixades en sec), són d’estil itàlic. Aquesta tècnica reflecteix les tradicions constructives importades de Roma, evidenciant una fundació planificada.
La muralla s’adaptava de manera intel·ligent a l’orografia del turó on es va establir la ciutat. No disposava de torres defensives, fet que suggereix un ús més simbòlic o delimitador que no pas purament militar.
Al voltant de l’any 300 dC, es va construir una nova muralla amb blocs de gres procedents de Domeny-Taialà, utilitzant la tècnica opus quadratum (blocs tallats regularment i apilats).
Aquesta muralla ja incloïa torres quadrangulars, cosa que indica un reforçament defensiu en resposta a les amenaces d’invasions.
El carrer de la Força ha existit sempre. És un dels elements constants en la història urbana de Girona. Aquest carrer segueix el traçat del cardo maximus, l’avinguda principal en el disseny urbà romà, que connectava els portals nord i sud de la ciutat. És, de fet, el nucli històric per excel·lència.
L’oppidum ibèric de Sant Julià de Ramis, situat al nord de Girona, seria el lloc d’origen dels primers habitants de Gerunda. Amb la fundació de la ciutat romana, part de la població ibèrica podria haver-se traslladat a aquest nou enclavament.
Girona ocupava un lloc estratègic al llarg de la Via Hercúlia, una antiga ruta comercial i militar que unia Hispània amb la Gàl·lia. Aquesta via es va integrar posteriorment en la Via Augusta, el camí més important de la península Ibèrica en època romana. Girona era, per tant, un punt clau de control i comunicació en aquest eix viari.
En resum, les excavacions de la Casa Pastors confirmen que Girona va ser una fundació romana planificada, amb una muralla inicial d’època republicana i una expansió tardoromana. El seu paper estratègic com a cruïlla de camins i punt defensiu va ser determinant per al seu desenvolupament posterior.
Josep Mª Nolla Brufau es arqueòleg.
