La història i la ficció son eines per entendre el present i el passat: Escriure i estudiar la història permet entendre les causes i les conseqüències dels esdeveniments, però la ficció ens ajuda a humanitzar aquestes experiències, a través de l’empatia i l’exploració de sentiments. Això fa que la novel·la històrica sigui un gènere culturalment ric, ja que combina fets i emocions per crear un relat més profund.
La memòria te una funció emocional, tal com podem descobrir en la paraula “recordar”, vinculada a “tornar a passar pel cor”, i que simbolitza com el passat no només és un registre d’esdeveniments, sinó també una experiència emocional. La memòria pot ser dolorosa, però també és essencial per no repetir errors i construir una identitat sòlida. En canvi, l’oblit, tot i alleujar el patiment temporal, porta al desarrelament i a la mort dels fets.
La narrativa humanitza la història, doncs mentre que la història ens parla de fets objectius, la ficció literària ens ofereix la possibilitat de viure’ls des de l’experiència humana i emocional. Això permet als lectors connectar amb el passat no només amb la ment, sinó també amb el cor.
El llenguatge es converteix en constructor de la realitat, i les paraules són molt més que eines descriptives; configuren la manera com percebem i entenem el món. La verbalització del dolor i dels traumes és fonamental per donar-los sentit i integrar-los en la memòria col·lectiva.
El passat es part inherent del present, i fugir del passat no és una solució perquè sempre roman en el substrat del present. Per això, reflexionar-hi, posar-hi paraules i entendre’l col·lectivament és una manera de sanar i avançar com a societat.
Cal donar la importància que te a la història col·lectiva, ja que tots som part d’un relat històric més ampli. Construir un mapa de la memòria col·lectiva no només ens ajuda a conèixer millor d’on venim, sinó que també ens recorda que les experiències individuals són inseparables del context històric i cultural.
Tot el que s’ha explicat, vol posar en valor la necessitat d’integrar història, ficció i memòria per tal de comprendre’ns millor com a éssers humans. El dolor del passat pot ser el fonament d’una consciència més crítica i una societat més empàtica, sempre que no s’ignori ni s’elimini, sinó que s’assumeixi i s’expliqui.
Martí Gironell Gamero és periodista i novel.lista.