La ràdio ha parlat durant cent anys a Catalunya. Milers de veus d’homes i dones ens han informat, distret i acompanyat. És un mitjà de comunicació de masses només utilitzant el so, fet a temps real i amb propagació per l’aire. Te cobertura gratuïta i universal. Empra solament paraules, musica i sorolls. Res mes. Cal tenir en compte també els silencis, que poden ser molt “sonors”.
Les primeres llicències es denominaven EAJ, la ‘E’ per Espanya i ‘AJ’ que és com els radioaficionats anomenaven les estacions de telegrafia sense fils. La primera que va obtenir la llicència de l’Estat va ser EAJ-1, Radio Barcelona. Més tard arribaria EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya. I ja podem recordar dues veus històriques: Francina Boris i Teodor Garriga.
Francina Boris va ser la primera veu de dona a Ràdio Girona, EAJ-38. El 1942 ja va crear el primer programa en català, d’informació sardanista.
Abans de la guerra la ràdio s’emetia amb una programació d’alt nivell cultural. Després de la guerra es va convertir en un mitjà de comunicació més popular. Les emissores de ràdio viuen de la publicitat i el conferernciant ens va ajudar a recordar-ho amb el popularissim anunci del Cola Cao..
No s’emetien noticies, excepte Radio Nacional d’Espanya a qui les altre s’hi connectaven: la gent ho coneixia com “el parte”. Aquesta cadena es convertí en la veu oficial del franquisme durant la dictadura. Per Llei, el 1938 es va obligar a que totes les ràdios connectessin amb ella per escoltar els serveis informatius. Les emissores diferents a RNE nomes podien emetre noticies locals i comarcals i sempre sota la supervisió de les autoritats competents.
Sota l’empara de l’església van sortir moltes emissores de radio: Radio Popular, Cadena Ondas Populares españolas (COPE)… També va sorgir la REM (Red de emissores del Movimiento), etc.
No podem deixar de citar la existència de Radio España Independiente, coneguda com La Pirenaica, emissora creada pel Partit Comunista d’Espanya i que va funcionar des de l’exili entre 1941 i 1977, primer des de la Unió Soviètica i després des de Romania. Era un instrument d’oposició al règim que es sintonitzava amb forces dificultats. Com a anècdota va mencionar que Jordi Soler Tura n’havia sigut locutor.
A Girona també existien Radio Olot (del règim), Palamós, Ripoll… n’hi havia moltes, però totes van ser tancades sota l’exigència d’emetre per freqüència modulada que va ser imposat pel ministre Fraga Iribarne.
A Girona va existir un programa mític que era Resurrexit que es va escoltar per primera vegada l’any 1951, editat per Acció Catòlica de Girona. Església Viva es fill d’aquest programa.
No es pot deixar de esmentar l’existència de Radio Liberty, una infraestructura de propaganda estatunidenca, ubicada a la platja de Pals, des de la que es radiava en mes de 16 llengües amb el focus posat en els territoris de l’altre costat del teló d’acer. Informació desdibuixada, òbviament, perquè la neutralitat de la informació era molt dubtosa pensant en que ens trobàvem en plena guerra freda. Les primeres emissions foren el 1959 i la última va ser al 2001. Finalment al 2006 es varen desmuntar i eliminar les grandioses antenes utilitzades tots aquells anys.
La radio te capacitat de penetrar i fer pensar. Es molt escoltada i valorada. Es un gran instrument de comunicació.
Mateu Ciurana es periodista radiofònic, escriptor, cineasta i gestor cultural.
”
