La ponent ens exposa la transformació que han patit les platges del litoral català i del mediterrani en general, no només com a conseqüència del canvi climàtic, sinó principalment per la construcció desmesurada i desbocada que es va dur a terme durant els anys del boom turístic. Aquestes intervencions han alterat l’equilibri natural d’uns espais que, històricament, es remodelaven de forma orgànica segons les dinàmiques naturals. El vent i l’onatge eren els responsables de desplaçar la sorra, tant en superfície com al fons marí, mantenint un flux constant de regeneració de les platges.
Un exemple concret d’aquesta alteració el trobem a la zona de Platja d’Aro, on el moviment natural de la sorra afectava els conreus propers. Per tal de posar-hi remei, es van plantar pins pinyoners, que van acabar donant caràcter al paisatge de la zona. Així es va crear un sistema dunar que contribuïa a mantenir l’equilibri ecològic. Aquest cicle natural, que incloïa la formació de dunes i la protecció dels conreus, es va veure trencat per les construccions modernes, provocant greus conseqüències com la desaparició de la sorra i les inundacions de les platges.
Finalment, la ponent ens recorda que les platges, abans de ser destinacions turístiques, eren espais de treball on es guardaven barques, xarxes i altres estris, així com objectes no desitjats, formant part d’un ecosistema humà i natural que avui està totalment alterat.
La ponent ha destacat que molts dels edificis construïts a primera línia de mar no comptaven amb les autoritzacions necessàries, però es permetia la seva construcció amb l’argument que es tractava d’edificis “singulars”. Aquesta permissivitat estava relacionada amb la necessitat d’allotjar les onades
de turistes que arribaven a la zona, aportant divises i dinamitzant l’economia local. No obstant això, aquests edificis estaven mal planificats i van contribuir de manera directa a la desaparició de la sorra de les platges.
Per fer front a aquest problema, es va optar per solucions poc adients, entre les quals hi havia l’extracció massiva de sorra del fons marí per regenerar les platges. No obstant això, aquesta sorra sovint arribava barrejada amb algues i altres organismes marins, cosa que provocava una forta mala olor i convertia el procés en un desastre ambiental. També provocava esvorancs al fons marí que alterava la direcció de les corrents marines i de les onades que tornaven a remoure la sorra cap a mar. Aquesta pràctica va exemplificar la mala gestió i la manca de previsió en la protecció del litoral.
A més, la ponent ha subratllat que la construcció de ports esportius també ha tingut un impacte negatiu significatiu. Malgrat els elevats costos i l’espai ocupat, els estudis mostren que l’ús d’aquests ports és molt baix, amb una mitjana de només 15 o 20 dies d’entrada i sortida per barca a l’any. Aquesta dada no justifica la construcció de tants ports esportius, que han contribuït a l’erosió costanera i la pèrdua d’hàbitats naturals.
Per complementar la seva exposició, la ponent ha presentat un conjunt de fotografies que han permès als assistents veure la transformació de la Costa Brava abans i després dels desastres urbanístics i de l’ocupació indeguda d’espais costaners. Aquestes imatges han ajudat a il·lustrar la magnitud dels canvis soferts i l’impacte negatiu que han tingut en el paisatge natural.
Carolina Martí Llambrich es Doctora en Geografia per la UdG.
