La conferència s’inicia amb el visionat d’un vídeo promocional del C.F. Girona que mostra diferents racons emblemàtics de la ciutat de Girona, incloent-hi una visió de la Casa Masó i una imatge de Rafael Masó, destacat com a una figura important i icònica de Girona.
Les cases de l’Onyar estan construïdes sobre les restes de la segona muralla de Girona, en el que avui dia es coneix com el carrer Ballesteries. La casa Masó (en realitat era la casa Valentí doncs provenia de la mare) era una d’aquestes cases. Rafael Masó va ser el segon de onze fills i va estudiar arquitectura a Barcelona. El seu pare era procurador i va fundar el “Diario de Gerona”. En aquest diari, Rafael Masó va publicar nombrosos articles.
Quan va arribar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el director era Lluís Domènech i Montaner. En aquell moment, Barcelona es trobava en un procés de transformació urbana, amb la demolició de les muralles i una intensa activitat constructora. Masó va poder observar en primera persona aquestes transformacions, així com el treball dels grans arquitectes de l’època, com Antoni Gaudí i el mateix Domènech i Montaner.
Durant aquest període, també va aparèixer la figura d’Eugeni d’Ors, un intel·lectual que criticava l’estil modernista, considerant-lo antiquat i defensant la necessitat de superar-lo. Va començar a promoure el noucentisme com una nova visió artística i cultural. Així, modernisme i noucentisme es van solapar durant un temps.
Quan Rafael Masó va tornar a Girona, es va convertir en un ambaixador d’aquest moviment noucentista que estava emergint a Barcelona. A la mateixa Europa, l’Art Nouveau començava a perdre popularitat, i Masó va aprofitar el seu viatge de noces per fer un llarg recorregut per diversos països europeus, observant de prop les noves tendències arquitectòniques. Va veure que prevalia una certa austeritat, característica de l’estil noucentista.
Masó també es va interessar pel mobiliari, ja que considerava que formava una unitat amb l’interior de les construccions. En aquell moment, es creia que l’interior domèstic reflectia la personalitat dels seus habitants. Així, es pot afirmar que les construccions de Rafael Masó mantenien encara una mica d’influència modernista, però es van decantar plenament cap a l’estil noucentista.
Jordi Falgàs Casanovas és el Director de la Fundació Rafael Masó.