La conferencia impartida pel Sr del Pozo s’anunciava amb una pregunta: Ens cal aprendre a estimar?
El conferenciant dedica el seu discurs a intentar respondre a la pregunta amb uns arguments lògics i incontestables.
El silenci s’apodera de l’Aula magna. No se sent ni volar una mosca. El discurs del conferenciant, amb una entonació amable i mesurada amb unes gotes d’humor subtils capta l’atenció.
Comença sustentant-se en la saviesa antiga amb referències a Aristòtil, a Plató i també a altres filòsofs moderns. Tothom vol estimar i ser estimat.
Estimar deriva del llatí “aestimare” que significa valorar el cost d’alguna cosa econòmicament. No s’estima el que no es valora. Però la estimació a la que es refereix el conferenciant presenta una diferencia fonamental. En cap cas és una estimació econòmica o dinerària.
Per a valorar una cosa o una persona, cal ser capaç de tenir-ne un coneixement complet.
Per això, cal conrear el nostre propi llenguatge.
Captarem més coneixements en la mesura que ens permeti el llenguatge.
Cal que tiguem el coneixement de diversos conceptes.
L’”eros”, que es l’atracció física, química, eròtica , ambiental, etc.
De l”storky” que és la tendresa i les relacions positives entre persones.
La lògica d’Aristòtil dona importància a l’ ”ètica” que és l’esforç en orientar la vida dels humans i a la “filia” que és l’amor per la saviesa i el millor amor, que és l’amistat, sobretot aquella amistat que és plaer, el plaer que és el gust d’estar amb algú amb qui es té reconeixement mutu i és l’origen de la convivència, de l’educació, sense discòrdia ni enemistat.
Saber valorar, versus estimar, converteix els humans en animals socials que son capaços de mantenir la unió entre persones preservant la seva autonomia i llibertat.
L’amor es fill de la llibertat.
Però no cal confondre l’amor en l’enamorament que és un sentiment de joventut, puntual, temporal, efímer, amb l’amor autèntic, el de la maduresa, un amor responsable, amb sentit del respecte i la dignitat de les persones i que precisa criteri propi, autocritica i humor – que és saber-se riure d’un mateix.
L’amor madur es donació i no és més ric qui més té sinó qui més dona .
Realment ens cal aprendre a estimar. Veient el nostre mon, la resposta és exacta.
Joan Manuel del Pozo Alvarez és professor emèrit de filosofia.
