El període romànic al segle XI a Catalunya va ser una època de gran importància per al desenvolupament de l’art i l’arquitectura. Una de les característiques més destacades d’aquesta època és la presència de pintures interiors en les esglésies i esglesioles.
Les pintures interiors tenien una gran importància tant des del punt de vista artístic com religiós. Eren utilitzades per representar escenes de la Bíblia i altres temes religiosos, i jugaven un paper crucial en la transmissió de la fe i la doctrina cristiana a la població. A més, les pintures també tenien una funció decorativa, embellint els interiors dels edificis i creant un ambient propici per a la pregària i la meditació.
No obstant això, cal destacar que les façanes exteriors dels edificis romànics també eren importants, i també presentaven protecció pictòrica en forma de revestiment de calç, pel que quedaven generalment emblanquinades. Això es feia bàsicament per revestir les façanes per protegir les juntes de les pedres sense tallar. Aquest revestiment, no només proporcionava una capa addicional de protecció contra els elements, sinó que també contribuïa a la cohesió estructural de l’edifici.
A més, les façanes emblanquinades també tenien una funció estètica, contribuint a la bellesa general de l’edifici i destacant la seva presència en el paisatge. Així doncs, si bé és cert que les pintures interiors eren una característica distintiva de l’arquitectura romànica, no hem de passar per alt la importància de les façanes exteriors, que també jugaven un paper crucial en la preservació i l’embelliment dels edificis d’aquest període.
És cert que els arrebossats exteriors dels edificis romànics van ser una pràctica comuna per protegir les pedres sense tallar i mantenir-los en bon estat. Aquest arrebossat no només tenia un propòsit funcional, sinó també estètic, ja que proporcionava una superfície uniforme i, en molts casos, es podia decorar amb motius ornamentals.
Un exemple notable d’aquest canvi estètic és el cas del Monestir de Ripoll, on es va decidir deixar
les parets exteriors a pedra vista. Aquesta decisió va resultar en una estètica que va ser valorada i apreciada, fins al punt que avui dia les esglésies romàniques sense arrebossat extern són àmpliament reconegudes com a exemples clàssics d’aquest estil arquitectònic.
Així doncs, aquest canvi en la pràctica de manteniment dels arrebossats exteriors va influir en la percepció i la comprensió de l’arquitectura romànica, contribuint a la formació de la imatge que tenim avui en dia d’aquests edificis històrics.
En l’art i l’arquitectura romànica dels segles XI i XII, els colors tenen una gran importància simbòlica, especialment en el context de les esglésies i les seves pintures interiors. El color blanc, en particular, i altres colors utilitzats en les pintures romàniques porten diversos significats simbòlics:
El blanc simbolitza la purificació, la llum divina i la transcendència espiritual. En les pintures interiors de les esglésies romàniques, el blanc sovint es fa servir per representar àngels, sants i altres figures celestials. També es fa servir per ressaltar la presència divina i la sacralitat de l’espai sagrat. Per això l’alba de la que es revesteix el sacerdot també es de color blanc.
El blau simbolitza la divinitat, la veritat i el cel. Es pot observar en les representacions del cel, de Maria i altres figures associades amb la divinitat. Aquest color també pot representar la fe i la devoció.
El vermell simbolitza la passió, el sacrifici i la sang de Crist. Es pot trobar en les representacions de Crist crucificat, la Mare de Déu dels Dolors i altres escenes relacionades amb la Pasqua.
L’or simbolitza la divinitat, la riquesa celestial i la llum de Déu. Es pot trobar en les aureoles dels sants, en les corones dels reis o com a fons per a figures divines. Quan es podia era molt emprat perquè reflectia la llum i semblava blanc.
El verd simbolitza la vida, l’esperança i la renovació espiritual. Es pot observar en les representacions de la natura, com arbres, flors i paisatges, i també en escenes relacionades amb la resurrecció i la vida eterna.
A través de l’ús del color, els artistes romànics buscaven transmetre ensenyaments religiosos i inspirar la devoció dels fidels, creant un espai sagrat que reflectís la glòria de Déu i la seva presència en el món.
Marc Sureda Jubany es el conservavdor del Museu de Vic.
