Habitualment es considera que el dret de propietat ple compren tres facultats principals: ús, gaudi i abús d’allò que es teu. El concepte prové del dret romà, como a sinònim de facultat o atribució corresponent a un subjecte.
Tot i que en principi el propietari pot fer el que vulgui amb la seva propietat no podem oblidar que existeixen límits.
La propietat es pot adquirir per compra, per herència, per donació… La plena propietat indica que la mateixa es teva amb tots els drets, deures i límits. Posa l’exemple d’un pis, que te els límits que li posi la Comunitat de Propietaris, que referent al terreny on estigui construït, solament es propietari d’una part del mateix i que al ser una propietat horitzontal es copropietari de les zones comunes.
La conferència es va desenvolupar fent referència als diversos tipus de propietat i de propietaris, la funció del Registre de la Propietat, les societats, la propietat temporal i la compartida, la nua propietat, la multipropietat…
Va parlar també de les herències, de les legítimes, dels fideïcomisos, de les societats patrimonials.
També dels problemes d’embargament per deutes, de les hipoteques, dels condominis…
També va fer menció a que les propietats tenen uns límits i va parlar de les servituds, de l’expropiació per l’Estat, l’Ajuntament o la Generalitat, a causa d’utilitat pública…
Una conferencia molt completa per presentar-nos les innombrables figures i situacions que es donen al voltant de la propietat i la seva adquisició, modalitats, limitacions i singularitats tal com s’indicava ja en el títol.
Fernando Lacaba Sánchez es Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
