Les masies van sorgir per la labor realitzada pels nuclis de resistència cristiana a l’Islam quan el territori estava sota la sobirania dels monarques de l’Imperi Carolingi. Així també es va formar el que ara anomenem Catalunya Vella on imperava el feudalisme. Així, la Marca Hispànica es va anar engrandint a base d’anar construint masies en el territori i anar ampliant el territori ocupat,
Masia es el nom amb el que distingeix una casa de camp aïllada destinada a finca rústica per explotació agrícola o ramadera i eminentment de tipus familiar. Prové del vocable llatí mansum. Es va instaurà durant els segles IX-X.
Van ser l’eix que va vertebrar el territori ja que la multitud de masies disseminades sobre el mateix i la gent que les habitava i cultivava les terres van definir la identitat del país.
O sigui, les masies van sorgir per la labor realitzada pels nuclis de resistència cristiana a l’Islam quan al territori estava sota la sobirania dels monarques de l’Imperi Carolingi.
Amb el conjunt de masies properes es creava una àrea econòmica productiva.
Eren edificacions construïdes en una planta baixa feta amb pedra seca i amb una coberta de ramatge terra o lloses de pedra. Ho construïa la família que s’hi instal·lava i que també disposava de camps i terrenys per cultivar i treballar.
Cap el s. XII apareix la masia vertical amb una base quadrada o rectangular feta de parets gruixudes que permetia crear una alçada de dos pisos. També s’hi construïen ja murs a l’interior per separar les estances.
La masia te una entrada comú a la planta baixa, amb una escala que comunica directament amb la cuina del pis de dalt i fa de distribuïdor de les habitacions i de les golfes, si n’hi ha.
La majoria de masies tenen la façana principal orientada al sur. La construïdes abans del s XVI tenen una porta d’entrada de dovela mentre que les construïdes més posteriorment son de llinda.
La supervivència de la masia va patir també serioses dificultats, com a l’època de les remences,
quan el propietari era un senyor que cedia els terrenys al pagès i aquest havia de pagar unes remences que els portaren quasi al regim d’esclavitud. En aquell moment es van practicar el que s’anomena “mals usos” fins que va provocar un aixecament violent que va capgirar la situació provocant un empobriment de la pagesia i l’aparició de noves classes socials.
Podem dir que paral·lel al fenomen de la masia fa sorgir el personatge de l’hereu i la pubilla. Es la costum catalana que dona al fil primogènit (o a un altre si es el més adequat), la propietat de totes les terres amb lo que s’assegurava la unitat de les terres, la continuïtat de l’activitat econòmica i l’estabilitat i seguretat familiar, doncs a la masia hi seguien vivint els solters i els avis que eren responsabilitat de l’hereu. Finalment l’hereu deixa de fer de pagès i cedeix les terres (i sovint la masia) a un masover a canvi d’una prestació econòmica.
Per mantenir la supervivència de les masies el conferenciant indica que faria falta:
Una llei de territori.
Un apoderament real dels municipis.
Una vinculació a les necessitats del territori.
Inversió en infraestructures bàsiques.
Jordi Salbanyà es advocat.
