La conferenciant Mariona Millà, va començar explicant que Pablo Ruiz Picasso va néixer el 25 d’octubre de 1881 a Màlaga en el si d’una família burgesa. El seu pare era pintor però es guanyava la vida amb l’ensenyament i era professor de dibuix a l’Academia de bellas Artes de San Telmo.
Pablo va començar a pintar de molt petit, als vuit anys, demostrant ja una gran capacitat per aquest art.
Al 1891, seguint al pare que havia obtingut una plaça de professor a La Coruña, van arnar a residir-hi abandonant Màlaga. .
El 1895 el pare va obtenir una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on Pablo va ser admès com a alumne i hi va estudiar dos anys.
Al seu moment va començar a freqüentar la cerveseria Els Quatre Gats que aglutinava la bohèmia modernista de Barcelona i on va conèixer a Jaume Sabartes i Carles Casagemas. Va simpatitzar amb el pensament anarquista que regnava en aquest ambient i als barris baixos de Barcelona que van marcar la seva sensibilitat que s’aprecia en la seva obra d’aquells anys.
A l’octubre de 1900 i junt amb Casagemas, visiten París on s’instal·len a l’estudi d’Isidre Nonell. L’estil d’aquest i el de Toulouse Lautrec impacten en el estil de Picasso que pinta personatges marginats i miserables.
Es coneix com a període blau de Picasso el que transcorre a partir de 1901 i es va iniciar amb el quadre “L’enterro de Casagemas” que s’havia suïcidat a Paris després d’haver intentat assassinar a la seva amant, episodi que el va omplir de tristesa i dolor, però que va donar peu a pintar en tons blaus la pell del rostre del difunt, tons desconeguts fins llavors per pintar la pell, i per lo qual es considera al·legòric i un punt d’inflexió en el seu estil de pintura.
Instal·lat a Montmartre, la paleta i els temes de Picasso segueixen canviant. Commogut per la pobresa i duresa de la vida del circ, pinta als seus artistes i saltimbanquis iniciant l’època rosa que es distingeix pels colors pastel i tons càlids de línies suaus i delicades i amb figures amb proporcions allargades que recorden a el Greco.
Coneix a la família Stein i inicia el retrat de Gertrude Stein que li comporta innombrables sessions fins que el va acabar de memòria i va convertir el seu rostre en una espècie de màscara impassible i expressiva a la vegada i que li va fer comentar al propi Picasso: “Tothom pensa que no s’assembla en absolut al seu retrat, però no importa, al final aconseguirà assemblar-s’hi”.
Influenciat per l’escultura ibèrica i la pintura de Cézanne, Picasso seguia buscant la forma i el volum que el satisfessin. Ja que va inspirar
Així va començar a pintar “Les demoiselles d’Avignon” que va suposar un nou punt de partida
perquè va trencar definitivament amb el realisme i va abandonar els cànons de profunditat i perspectiva així com la visió que existia fins llavors del cos de la dona doncs els va limitar a un conjunt de plànols angulars delimitats per línies clares o fosques. Els tons encara recorden l’època rosa, però en conjunt te una atmosfera mes violenta.
Partint d’aquest quadre podríem dir que Picasso va iniciar el camí del cubisme que va representar un punt d’inflexió total en la història de l’art ja que va inspirar a totes les vanguàrdies artístiques a abandonar el naturalisme para submergir-se en composicions de formes abstractes de la percepció convencional jugant amb les dimensions i les superfícies.
La conferència va ser bàsicament visual, amb les explicacions de la conferenciants per fer-nos captar el que es veia a la pantalla.
La conferencia s’emmarca en la commemoració de L’Any Picasso com a rememoració del cinqüentenari de la seva mort.
Mariona Millà es pintora i escriptora.
