El conferenciant Anton Aubanell comenta que qualsevol edat es bona per parlar del sistema mètric decimal, tema de la conferència, perquè la humanitat es va veure obligada a posar números als fets que passaven i es bo explicar-ho.
El mateix dia de la conferencia, es el dia internacional de les matemàtiques i també la data del naixement d’Albert Einsten.
Tenir el coneixement i el control de les mesures es importantíssim i tenir-les globalitzades també.
La Mars Climate Orbiter es va destruir degut a un error de navegació ja que l’equip de control de la Terra utilitzava el Sistema Anglosaxó d’Unitats per a efectuar la inserció al planeta Mart, i enviava les dades a la nau que realitzava els càlculs amb el sistema mètric decimal. Amb el mesos de navegació l’error es va acumular i va provocar la impossibilitat de l’aterratge de la nau i la seva destrucció.
Al Regne Unit les senyals de trànsit es posen en sistema mètric i en sistema anglosaxó.
Antigament hi havia pams, peus, colze… Però el pam no era igual a tot arreu. El mateix passava amb la “cana”. I també amb les llegües. Era un desgavell.
Qui controlava les mesures controlava el comerç i se’n beneficiava.
Coneixem també el nus que es igual a una milla marina a l’hora i igual a 1,852 quilòmetres/hora.
També parla de la quartera que és una mesura antiga, de diferent capacitat segons què s’havia de mesurar i també segons el territori on s’aplicava. Una quartera també es el terreny que es podia sembrar amb el gra de la seva mesura. Es una mesura marcadament agrícola.
Al 1790 es demana una unitat de mesura que sigui acceptada per tothom i de les propostes presentades, el 1791 es va seleccionar el metre (del grec metron) que seria la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre.
Com es mesura un meridià terrestre? Es va fer per la tècnica de la triangulació i es va triar el meridià que anava de Dunkerke a Barcelona. Els encarregats de fer-ho foren el astrònoms Jean Baptiste-Joseph Delambre i Pierre-François-André Méchain.
Finalment aquesta longitud es va materialitzar en una barra de platí i iridi que fou depositada el 22 de juny de 1799 en el Arxiu Nacional francès.
La Convenció del Metre es un tractat internacional del 20 de maig de 1875 signat a Paris amb el proposit d’establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia. Es van crear tres organismes: la Conferencia General de Pesos i Mesures, el Comité de Pesos i Mesures i l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures. Els seus treballs van portar a la creació del Sistema Internacional d’Unitats (SI en tots els idiomes).
Al 1983 en una reunió del CGPM es va establir una nova definició del metre que es la que segueix vigent: la longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps d’1/299.792.458 segon. Aquesta definició te l’avantatge que la velocitat de la llum al buit és una constant física fonamental, cosa que fa la definició del metre independent de qualsevol objecte material de referència.
Per finalitzar també ens parla d’Oliver R. Smoot que el 1958 va protagonitzar una broma amb els seus companys del MIT que va ser la de mesurar el pont de Harvard utilitzant el propi Smoot com patró de mesura. Es molt popular l’anècdota y el smoot te força reconeixement en moltes informacions com unitat de longitud humorística.
Anton Aubanell Pou es matemàtic i membre del Museu de Matemàtiques de Catalunya.
