Silvia Planas, la conferenciant, manifesta que les activitats que les dones han exercit històricament han estat centrades a tenir cura de les persones i que també han propiciat l’existència de formes de sociabilitat essencials a les quals hem donat menys significació social. La sociabilitat de les dones s’ha desenvolupat de manera genuïna, amb altres dones, arran de tenir cura de les necessitats bàsiques de les persones de la família. En resum, les dones sempre han tingut cura de la vida.
Quan aplica una mirada feminista no vol pas dir que només vulgui parlar de dones, sinó que les dones formen part absoluta de la història.
Inicia un repàs a la historia de Girona partint d’experiències vitals de dones.
En època romana, s.II d.C., tenim la petjada de Iulia Marcia, filla de Caius Martius, que va deixar petjada de l’existència de les dones a l’època dedicant una estela a la tomba del seu marit difunt.
Al Beatus de Girona, s. X, també trobem que les meravelloses il·lustracions estan pintades, en part, per una tal En que era pintora i ajudant de Déu. Deixa petjada per haver sigut una il·lustradora de gran categoria. O sigui, hi havia dones d’un grau cultural elevat.
En un altre nivell, es te un document de l’any 1047 on hi figura la signatura d’una dona en solitari, sense especificar de qui es filla, esposa o germana. Signa de la seva pròpia mà. Com a Rahel, o sigui en hebreu. El document es una escriptura de venda d’un terreny. O sigui, sap escriure. Per tant al s. XI hi ha jueves que tenen terres i se les venen, saben llegir i escriure i tal vegada son lliures per “actuar” com a persones independents.
En aquest mateix segle ens apareix la que es convertí en la gran dama de la Girona medieval: Ermessenda de Carcassona. Conreà l’època més esplèndida de la ciutat i fou regent del seu fill i del seu net. Abans de morir vengué el condomini del comtat de Girona al seu net Ramon Berenguer I i llega a la catedral de Girona les seves joies i el seu segell personal que es en llatí i àrab. Fou una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. Després de la seva mort s’establi un nou ordre feudal que imperà els dos segles següents.
La nit del 9 al 10 d ‘agost de 1391 el call jueu de Girona fou atacat i per la permanència dels seus habitants se’ls exigeix la seva conversió. Cent anys més tar es dicten les lleis d’expulsió als jueus que no s’hagin convertit al cristianisme (any 1492). Això comporta moltes conversions entre les que hi trobem la de la família de Joana Libiana. De fet ella ja neix “conversa”. Viuen a Barcelona però son de Girona. Una criada la denuncia a la Inquisició quan te 17 anys. No la jutgen per jueva sinó per ser una conversa “falsa”.
En el s. XVII està documentat que moltes viudes moren a la morgueria de l’hospital de Santa Caterina. Aquestes viudes s’havien cuidat del negoci familiar i al morir fan testament i deixen escrit la distribució dels bens o del negoci.
Parla d’Elionor de Sarriera que va arribar a Girona en època de Remences. Es casà amb Benet de Cartellà i exigeix que el seu escut familiar formi part també del casal del matrimoni.
Artistes de la Girona medieval: tenim a Blanca Berenguer Companys, Margarida vídua de F. Borrassà, Vicenta que ja signa com a pintora, Madò Mates que també signa com a pintora, totes elles amb una enorme presència en l’ofici de pintors dels marits.
Heroïnes de Santa Bàrbara, que Alvarez de Castro va organitzar la seva feina convertint-les en “curadores” dels ferits de guerra. Hi havia 4 comandantes i varies sergentines. Portaven un mocador vermell al braç per ser reconegudes. En parla perquè se sàpiga que les dones també formaven part de la guerra. Les heroïnes son també les grans dones de Girona.
Te un record per les impressores de Girona, Maria Bro i Maria Oliva, en els s. XVIII-XIX. Els gremis no admetien dones en les seves files per tant elles feien la feina i en tenien la responsabilitat però havien de ser representades per un home, sovint un germà, donant-se el cas que algunes vegades les traïen i es quedaven amb el negoci.
Cap el 1876-1882 ja trobem noies que poden assistir a l’institut a fer estudis de secundària. El permís per fer estudis de secundaria es va donar al 1872 però amb la recomanació que es fessin des de casa per a major recolliment. Però ja podien accedir als instituts.
Te un record per Francina Boris que al 1933 va emetre el primer programa de Radio Girona.
Parla de Mela Muter, pintora polonesa, jueva. Se li havia dit que “pintava com un home”. Conservem una pintura del carrer Cúndaro que va dedicar a l’esposa de Xavier Montsalvatge. Al seu pas per Girona, va mantenir bona amistat amb els intel·lectuals de l’època.
Recorda a Manolita Carreras que era aficionada a l’astronomia i que va mantenir una magnifica correspondència amb Carles Rahola, motiu per el que es més reconeguda ja que va discutir innombrables temes amb ell.
Mostra una imatge de moltes dones i nenes treballant a la fàbrica Grober. Els homes guanyaven 3 ptes. al dia i les dones 25 ptes. al mes les més afortunades. Era evident que hi treballaven moltes dones i moltes nenes.
També te un record per Aurora Bertrana que impera en el mon dels llibres, la música i la política. Al 1933 es va presentar a les eleccions per Esquerra Republicana. En aquella época la dona ja tenia el dret de vot.
Parla d’Antonia Adroher que es mou en el mon de l’educació i la igualtat. Es una de les fundadores del POUM, va ser regidora de l’Ajuntament de Girona. Al 1939 es va exilià a Paris on va fer de professora de llengua castellana.
La conferenciant recalca que ha fet un repàs de la imprompta de la dona a totes les èpoques de la historia gironina que malgrat tots els impediments sempre van sorgir figures que varen brillar amb llum pròpia i van aportar els seus coneixements i activitats a la vida i a l’època que les va tocar viure.
En el comiat a la conferenciant, el president de les Aules, Sr. Narcís Sureda, va voler retre homenatge a una dona que va dir que havia trobat a faltar en l’enumeració de les dones de pes gironines: la Maria Cobarsí i Corretjer que durant mes de 50 anys va ver l’ànima de Girona Temps de Flors. Fou la seva creadora i sense el seu esforç no hauria existit aquest esdeveniment que ara te tanta volada. El va iniciar amb un grup d’amigues amb una petita exposició de flors i testos al saló de descans del Teatre Municipal. Se li va atorgar la medalla de plata municipal durant l’últim Ajuntament pre-democràtic, i el Premi Ciutadania durant l’època de J. Nadal. Lamenta el Sr. Sureda que posteriorment ha sigut oblidada i injustament postergada ja que fins i tot es va denegar la col·locació d’una placa en el lloc on treballava.
Silvia Planas és la Directora del Museu d’Història de la Ciutat i del Museu d’Història dels Jueus.
