Marina Geli, la conferenciant, agraeix a la direcció de les Aules el convidar-la a impartir aquesta conferencia i desitja que la seva intervenció sigui del gust dels assistents.
La COVID-19 ens ha indicat que la globalització converteix fenòmens locals en mundials i que esdevenen fets estructurals. La vida en el planeta ha de tenir consciència que cal aprendre a viure entre pandèmies, infeccioses o no i prioritzar prevenir les causes i alleugerir les conseqüències. El passat 14 de febrer amb els amics de les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Girona compartíem aquestes reflexions: la vida entre pandèmies.
El concepte pandèmia indica que una epidèmia, infecció localitzada territorialment d’una malaltia transmissible, s’estén a molts països i afecta un nombre elevat d’individus. El concepte pandèmia, d’arrel grega, poble del món, pot també utilitzar-se en els fenòmens globals que tenen un impacte local, amb importants afectacions en la salut de les persones i del planeta. L’escalfament global, el canvi climàtic, el consum calòric excessiu en vides sedentàries, els cànons de bellesa sobredimensionats en la societat digital que comporten trastorns alimentaris, els consums de substàncies o pantalles addictives, el masclisme estructural que genera violència envers les dones i els nens, entre altres.
Òbviament també la COVID-19 ens serveix d’exemple per explicar que hi ha causes que propicien les pandèmies i efectes desiguals d’aquestes; les pandèmies són sindèmies.
Les zoonosis, les transmissions d’infeccions d’animals a humans, són unes de les alertes més importants en termes de salut pública. La vigilància epidemiològica, la recerca en sanitat animal i humana han d’anar en paral.lel. Les pandèmies tenen major efecte entre persones i comunitats vulnerables. Empitjoren la iniquitat en la salut i agreuja els sistemes sanitaris i socials febles.
L’anàlisi dels fenòmens pandèmics requereixen rigor en la informació i en la comunicació del risc. La societat digital converteix en informador a cada persona que tingui un mòbil. La difusió ràpida de rumors, d’informació no contrastada o falsa, respecte un problema important infecciós, de salut pública, pot anar en contra del control de la propagació. L’anomenada infodèmia, distorsió informativa intencionada o no, ha de tenir resposta des de la de comunicació científica i impregnar la comunicació política, institucional davant de certeses i incerteses.
La població mundial ha passat del 45 milions de persones a l’inici de la història (3000 a. C) als 8000 milions actuals. A l’any 1 d.C. érem 188 milions passant a 603 l’any 1700. A partir del segle XVIII, coincidint amb l’Edat Contemporània, la Il·lustració, la Revolució Industrial, la població creix exponencialment (1800, 1000 milions de persones; 1900, 1650 milions; 2000, 6140 milions i 2023, 8000 milions d’habitants).
La distribució mundial de la població actual ens indica com l’Àsia representa el 60% d’aquesta, l’Àfrica el 16%, Amèrica el 13.5%, Europa el 10% i Oceania el 0.5%.
A Catalunya l’any 1700 teníem 400.000 habitants, l’any 1900, 2 milions de persones, l’any 1950, 3.32 milions de persones, l’any 1990, 6.1 milions, l’any 2006, 7 milions i actualment 7.9 milions de persones.
L’esperança de vida ha crescut globalment i la natalitat ha baixat. Les fluxos migratoris, des de la segona meitat del segle XX, s’han generalitzat. La pandèmia va fer revertir, durant l’any 2020, l’augment continuat de l’esperança de vida.
A Catalunya l’any 2019 l’esperança de vida era de 83.50 anys (86,16 dones i 80,7 homes), l’any 2020 va baixar 1.1 anys, fins a 82.3 anys (84.98 dones i 79.50 homes) però l’any 2021 ja va tornar a recuperar-se. L’esperança de vida va ser de 83.2 anys (86.09 dones i 80.50 homes).
Des del 2018 a Catalunya hi ha més defuncions que naixements però els fluxos migratoris fan augmentar la població.
Les principals causes de mort en el món són les malalties circulatòries (cardíaques, cerebrals, renals, vasculars perifèriques), els càncers, la malaltia pulmonar crònica, la diabetis i les infeccions. Les malalties infeccioses (diarrees, tuberculosi, VIH/SIDA, malalties infeccioses infantils o maternoinfantils, malària) són les causes de mort més comuns en els països de baixos ingressos i no en els països d’alts ingressos. Però la COVID-19 ens va testificar que les infeccions han de ser motiu de seguiment constant arreu. Recordem la infecció del virus de la SIDA als anys vuitanta, noranta o les alertes de malalties d’infecció sexual (Verola del mico…) o infeccions transmeses per vectors fora de les zones endèmiques tropicals (Zika, ChiKunguya…).
Si resseguim la cronologia de les pandèmies des del segle XVIII veiem com la verola va ser la causa de mort de 300 milions de persones fins a la seva erradicació el segle XX amb la vacuna. La pesta bubònica va ser la causa de mort de 150 milions de persones. El xarampió de més de 200 milions de persones, sobretot nens, fins a la generalització de la vacuna. La grip, anomenada espanyola, els anys 1918-1920 va matar a més de 50 milions de persones (població de 1700 milions). La SIDA més de 40 milions de persones mortes i 600.000 persones moren encara anualment en el món pobre d’ infeccions/malalties vinculades amb la SIDA. L’hepatitis B ha causat la mort a més de 60 milions de persones. La COVID-19 a 6.7 milions de persones (població 8000 milions). La malària mata anul·lament a 240.000 persones, la majoria nens.
Les millores de les condicions de vida de les persones (aigua potable, higiene, nutrició, habitatges salubres), les millores dels sistemes sanitaris i les vacunes són els que han fet que la humanitat minimitzi el risc de les pandèmies.
Des del segle XIX, la ciència i les polítiques de salut, locals i globals, inverteixen en vacunes, en millorar la qualitat, la seguretat i l’accés. El segle XX va ser el segle de la generalització de les vacunes (Tos ferina, parotiditis, xarampió, poliomielitis, rubèola, verola, varicel.la, febre groga, pneumònia estreptocòccia, meningitis, hepatitis A, B, grip, ràbia, tètanus, còlera, àntrax, tifus, pesta, tuberculosi, hemophilus influenzae, malaltia de Lyme). El segle XXI és l’accelerador de les noves vacunes: el papil·loma humà, Èbola, COVID-19. Avenços en malària, VIH/SIDA, hepatitis C i esperem el de l’accés universal.
La recerca en salut s’accelera quan les infeccions són pandèmiques i poden afectar a tothom, també en països en rendes altes. L’èxit d’aquesta és evident.
Les guerres són causa de mort només comparable amb les pandèmies i són, alhora, factors que desencadenen infeccions i alta propagació de virus, bacteris i paràsits. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser la causa de mort de 72 milions de persones, la Primera Guerra Mundial (1914-1918) més de 20 milions de persones als que cal sumar els més de 50 milions de la grip espanyola, ja que els grans moviments de soldats i refugiats van ser la causa de la gran propagació. La Guerra Civil Espanyola va ser causa de més de 600.000 persones, entre el front i les causes secundàries (presons, exili, malalties). La Guerra d’Ucraïna està deixant moltes víctimes i milions de població desplaçada. El terratrèmol de Turquía-Síria ha causat la mort a més de 40.000 persones, milers de desaparescuts i molt risc d’infeccions.
Els conflictes bèl·lics són factors predisposants a les infeccions i a les pandèmies. Cal invertir en diplomàcia per la pau igual que invertim en recerca en salut.
El món global ens ha portat a pandèmies, fenòmens globals que tenen impacte important a les noves vides i societats locals. Cal prendre consciència i aprendre a viure entre pandèmies, amb incerteses, confiats i compromeses en la inversió en la prevenció i minimització dels danys.
Article escrit per Marina Geli que resumeix la conferencia que va oferir el dia 14 de febrer de 2023 a l’Aula Magna de la Casa de Cultura per a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Girona.
Marina Geli és metgessa.
