Francesc Lozano, el conferenciant, ens explica que Die Fledermaus en alemany, El ratpenat en català, és una opereta de Johann Straus II, basada en una comèdia alemanya de Roderich Benedix. S’estrenà al Theater an der Wien de Viena, el 5 d’abril de 1874.
Aquest teatre no està situat dins de Viena sinó a les afores, com ja indica el seu nom. És un teatre històric de Viena, en funcionament des de 1801.
A Catalunya s’estrenà el 25 de maig de 1948 al Teatre Calderón de Barcelona.
Estem situats en l’època que va entre el 1840 i el 1914, en que va esclatar la primera guerra mundial. Malgrat això els 70 anys anteriors varen ser de prosperitat i benestar, sobretot al imperi austre hongarès, on es desenvolupen els fets i quan Viena era la capital d’ Europa de la música.
Jacques Offenbach va néixer a Colònia, llavors Confederació Germànica, el 20 de juny de 1819 i va morir a París el 5 d’octubre de 1880. Fou un compositor i violoncel.lista naturalitzat francès però d’origen jueu alemany. Creador de l’Opereta moderna i de la comèdia musical, va compondre gairebé tota la seva obra en francès. El 1855 va fundar el teatre «Bouffes Parisiens», on va portar a escena les seves pròpies obres, que reflecteixen la joia de la seva època, amb humor i irreverència. També va presentar divertides adaptacions d’altres genis de la música com Gioachino Rossini, l’òpera Il·lusió de Bruschino que va aconseguir realitzar amb gran èxit.
Les obres escèniques d’ Offenbach, amb les dues excepcions de les òperes Die Rheinnixen i Els contes de Hoffmann, són en general considerades com a “operetes”, pel que es pot dir que va ser ell qui va obrir el camí a aquest gènere, i centrat en França.
Johann Strauss, també conegut com a Johann Strauss Jr., el jove, va néixer a Viena, el 25
d’octubre de 1825 i va morir a la mateixa ciutat el 3 de juny de 1899. A part d’altres generes, segueix també el de l’ opereta, en el territori d’ Austría, Hongria i Alemanya. Fou un compositor austríac de música lleugera, sobretot de música de ball, i també d’operetes com ja s’ha dit.
Va compondre més de 500 valsos, polques, quadrilles, etc. així com diverses operetes i ballets. Fill de Johann Strauss, tenia dos germans menors, Josef i Eduard Strauss, que també foren compositors de música lleugera, tot i que mai van ser tan coneguts com ell.
L’element central de l’obra de Johann Strauss és el vals, l’estructura formal del qual va desenvolupar i enriquir i que tots coneixem prou bé. Algunes de les seves obres més famoses inclouen El Danubi blau, Vals de l’Emperador, Contes dels boscos de Viena, i la Tritsch -Tratsch-Polka. Entre les seves operetes, podem anomenar El ratpenat i El baró gitano, que són les més conegudes.
L’opereta El Ratpenat és probablement la més representada d’aquest autor i conté totes les característiques més celebrades del jove Strauss. Les seves melodies enganxoses i exuberants van des de l’elegància fins a la frivolitat, però sempre captiven l’espectador. Dividida en tres actes, l’opereta conté els ingredients típics del gènere: identitats canviades, complots, flirteigs amorosos, situacions còmiques…
El conferenciant ens intercala amb vídeo parts de l’ opereta, dirigida per Carlos Kleiber, que va néixer a Berlín (Alemanya) el dia 3 de juliol de 1930 i va morir a Konjšica, (Eslovènia), el 13 de juliol de 2004, fill del director d’orquestra austríac Erich Kleiber i de la nord-americana d’origen eslovè Ruth Goodrich. El petit Carlos va demostrar des de molt aviat aptituds innates per a la música.
A causa de les tensions existents entre Erich Kleiber i el règim del III Reich, el director va renunciar al seu lloc al capdavant de l’Òpera Alemanya de Berlín i es va exiliar a Buenos Aires, l’Argentina, país que ja havia visitat diverses vegades durant les seves gires pel continent americà (1926, 1927, 1928) i on va conèixer a la seva futura esposa, la mare dels seus fills Karl i Verónica. A l’Argentina, Karl Kleiber va esdevenir Carlos Kleiber, nom amb el qual se’l coneixeria des de llavors. Va dirigir els Concerts d’Any Nou de 1989 i 1992 a Viena al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Viena.
Amb el temps, Carlos Kleiber es va convertir en un dels més sol·licitats, i alhora evasius, directors d’orquestra de l’última meitat del segle xx.
Després de la mort de Herbert von Karajan li va ser oferta la successió al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, però va rebutjar l’oferta.
Mai va concedir un reportatge i cancel·lava les seves actuacions sovint. Es va convertir en una figura llegendària.
L’Òpera Estatal de Baviera i els Amics del Teatre Nacional de Munic honoren el 80è aniversari del director que va morir l’any 2004 amb un guardó instituït en honor seu. El premi biennal de 10.000 euros en efectiu es destina a partir del 2011 a directors joves.
Francesc Lozano Winterhalder és biòleg, professor de la Universitat Ramon Llull, coatch i musicòleg.
