El conferenciant Josep Selga explica que tots els registres fòssils ens diuen que la vida terrestre va començar des de el mar . Fa aproximadament 500.000.000 d’anys es va començar a colonitzar la terra formant-se una petita pel·lícula que va cobrir les roques prop del mar. Els continents no tenien volum. Per això es va tenir d’esperar l’aparició dels arbres que son els que van donar “gruix” a la terra. Els arbres donen alçada a l’atmosfera i mitjançant la fotosíntesi s’alimenta la terra i li permet desenvolupar-se. I també van donar mesura de temps. Els arbres duran molts anys i això permet crear uns mitjans d’habitat que aprofiten altres medis vius de la natura. Si no hi hagués arbres no existirien els mamífers, ni els vertebrats, ni els invertebrats ni res de res.
Quin es l’habitat de l’espècie humana? Els nostres pobles i ciutats compleixen les funcions d’habitat humà? Els homínids amb capacitat tècnica es va establir en un ecosistema situat entre la sabana i el bosc, en la seva intersecció, on viuen i es desenvolupen el grans arbres en els quals hi trobaven refugi, aliment, font d’energia (llenya i foc)… Així durant 2.500.000 anys en que van ser una societat caçadora i recol·lectora. Som pagesos només des de fa 10.000 anys. Per tant podem dir ben segur que tots ens hem estructurat venint dels arbres. Es te la seguretat que els primers poblats es van establir al costat dels grans arbres, on també hi viuen ocells i altres especies animals. A la sabana hi trobem aus, però no ocells.
Els humans de seguida van saber que l’arbre te una gran durabilitat, dona ombra, empara, les branques poden ser llenya i es l’habitat de moltes altres especies. Van veure les avantatges de viure prop dels arbres perquè duren molt, donen estabilitat i podia ser útil per convertir-se en l’eix principal d’un poblat. Sota d’ell se celebràvem reunions importants, casaments, juraments, pactes… perquè l’arbre creixia però no es modificava.
Segons C. Jung, l’arbre simbolitza la vida. Es un element viu com un esser humà, amb el seu cap (la capçada) i els seus peus (les arrels). Viu més que l’home, el que li confereix un aura impressionant. Son respectats i temuts. Els arbres parlen, totes les tribus han parlat amb els arbres i l’home si sent identificat. Aquest fet ha donat un símbol comú a totes les cultures del planeta creant un inconscient col·lectiu. L’inconscient es personal però una part d’ell te un substrat que tenim tots, símbols que a tots ens parlen, i un d’ell es l’arbre que representa el símbol de vida. Els necessitem per sentir la nostra humanitat.
El futur del planeta es juga als nostres carrers, a les nostres escoles… Hem de ser capaços de posar la natura a la nostra immediatesa. El que ens configura és el que veiem cada dia des de casa, al nostre carrer, al nostre voltant…
L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut com l’estat de benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties.
Parla del Llibre “El último niño en los bosques” remarcant la necessitat de que els nosres infants tinguin un contacte estret en la natura. Estudis han confirmat que en els patis d’escoles que no tenen arbres s’hi manifesta mes estrès, al contrari dels patis on hi ha arbres on l’estrès queda molt més restringit.
Quan passegem per un carrer sense arbres tenim la sensació de caminar per un lloc simplement de
pas, en canvi si passegem per un carrer amb arbres sentim que passem per un lloc on s´hi pot “estar”. Els arbres donen identitat, estructura i significat al paisatge urbà. També donen confort, per tant cal saber fer servir l’arbre urbà.
Tenim assumit que els arbres fruiters son per donar fruita, els forestals per donar fusta i els altres “per fer maco” i per tant ja no són importants.
Si es decideix els arbres que s’han de plantar a la ciutat en funció dels gustos de les persones s’està banalitzant la funció de l’arbre. No plantem arbres per tenir un rendiment, els plantem per obtenir un ”valor”. Un valor ens transforma, ja que un arbre aporta al sistema urbà valor per si mateix, es converteix en un valor patrimonial.
L’urbanisme actual es dissenya en funció de la mobilitat sobre quatre rodes. Si es fes en funció de l’arbrat tindríem pobles més pacificats, més humans, més permanents.
En els parcs i en les zones verdes és on hi ha més barreja social, és on es fa més “ciutat”.
Cal crear espais urbans amb arbres que siguin inclusius: el resultat funciona sol.
Josep Selga es biòleg especialitzat en arboricultura.
A l’apartat “Noticies” hem publicat un article del propi conferenciant titolat “L’arbre urbà, recurs de futur”, on podem llegir més ampliament la base de la conferència.
