Aquesta conferència va substituir la prevista per aquest dia, “Girona al segle XX” que havia d’impartir Joaquim Nadal Farreras.
————————————————————————————————-
Un arquetip és el primer model d’alguna cosa. També es pot considerar com un exemple: a partir d’ell, es modelen conductes i maneres de pensar que es construeixen per imitació o buscant la similitud.
Això queda molt de manifest a l’art de l’antic Egipte. És un conjunt d’obres d’estil i simbolisme de gran homogeneïtat. Es considera que aquest estil queda establert a partir del 3200 aC.
A la paleta de Narmer es pot reconèixer tot un exercici de propaganda sobre el poder polític i militar del faraó, expressat tant amb el seu caràcter laudatori de les escenes i símbols d’autoritat com pel fet de sempre representar al rei com la figura de mida més gran. Històricament, és un dels primers documents narratius històrics. També hi veiem un art simbòlic, les imatges es repeteixen i podem pensar que es tracta d’art o d’ideologia. O sigui, que podem dir que és un art bàsicament simbòlic.
Les voltes estrellades varen ser una de les primeres manifestacions que l’art egipci ens ha deixat. Alguns autors suggereixen que el nombre d’or es troba generalment com a proporció en diverses esteles de Babilònia i Àsia al voltant del 2000 aC. Tanmateix, no hi ha documentació històrica que indiqui que el número fos utilitzat conscientment per aquests artistes en l’elaboració de les esteles.
Molt més endavant, veiem que el cristianisme va redefinir el discurs a través de la imatge, i que la va fer servir amb funcions didàctiques. Potser per això es va convertir en una religió d’imatges. Podem dir que seguim veient com l’art és usat com una forma de propaganda per a transmetre idees així com part dels sistemes que influeixen a les nostres vides quotidianes.
La Llibertat guiant al poble, és un quadre pintat per Eugène Delacroix el 1830. Simbolitza la
Revolució de 1830, del dia 28 de juliol, una escena en la qual el poble de París s’aixeca en armes contra el rei Carles X de França. El pintor representa la Llibertat com a guia que condueix al poble, el qual és mostrat amb membres de les classes socials mitjana i baixa i sense cap religiós ni noble. L’espectador només té dues possibilitats: unir-se a la massa, o ser arrasat per ella. El poble és la unió de classes: es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell, al costat un ciutadà mal vestit i esparracat, i un ferit que demana clemència a França. L’obra s’ha convertit en una icona universal de la lluita per la llibertat.
La Lamentació de Crist és un oli sobre taula que representa aquest tema, pintat per Alberto Durero als volts de 1500. L’eliminació dels últims repintats el 1924 va mostrar les figures originals dels donants, el mateix Glimm i els seus tres fills, i la dona morta, representada en proporcions menors que les figures religioses. La pintura mostra a Jesús mort, sostingut per Nicodem i envoltat per les Santes Dones, inclosa María, anciana i angoixada. A la part dreta hi ha tres figures representades en diagonal: partint des de dalt, Sant Joan Evangelista, Maria Magdalena i Josep d’Arimatea.
La proporció aura, a més de ser presa com a divina, va obtenir la fama d’aconseguir realçar l’harmonia i la bellesa dels objectes o l’art. Per l’auge d’aquesta fama, al llarg de la història, la proporció aura va ser aplicada a innumerables projectes d’arquitectura o pintura. Malgrat que el seu origen s’estableix en ple segle XVI, existeixen evidències de l’aplicació del número auri des de temps més remots. Sembla que els primers a teoritzar i estudiar el número auri van ser els grecs.
També a la pintura contemporània i en el disseny gràfic utilitzen aquestes proporcions si bé ens pot passar desapercebut. Qualsevol disseny s’ha basat en la proporció àuria i per això els trobem bells. Aquesta proporció també la descobrim a les composicions fotogràfiques.
Ni que dir o comentar que tres dels grans pintors del cubisme com Picasso, Dalí o Gris ens mostren també aquesta tècnica en les seves excepcionals obres pictòriques.
Raimonda Coll Bonet és la presidenta del Amics del Museu d’Art de Girona.
