El conferenciant recorda que no ens va poder oferir aquesta conferència el 2020 a causa del Covid i, per tant, està doblement content d’estar entre nosaltres.
El dia 16-12-2020 a la Ciutat la de Bonn s’havia de celebrar també els 250 anys del naixement del personatge que avui anem a veure i tampoc es va poder fer.
Ludwig van Beethoven, amb la seva música, dona una lliçó de força i de so directe a l’ànima de les persones.
Va néixer a Bonn al si d’una família humil d’origen flamenc. El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa.
El 1733, l’avi treballà com director i mestre de capella del príncep elector de Colònia, o sigui, com músic de cort.
El seu fill Johan era alcohòlic, però va heretar les virtuts d`intèrpret del violí del seu pare. En casar-se va tenir 7 fills dels que van sobreviure 3. El gran va ser Ludwig. La família viu en unes discretes golfes de la Bonngasse, que serà el primer observatori des d’on el petit Ludwig van Beethoven contemplarà el Rin. Johan no guanya prou amb la seva ocupació, i la infantesa de Ludwig transcorre en una atmosfera bohèmia i sòrdida, entristida per les preocupacions econòmiques. Així mateix, el seu pare estava molt impressionat pel fet que Mozart feia concerts a set anys i volia que el seu fill Ludwig seguís els seus passos. Amb la intenció de fer de Ludwig un nou nen prodigi, va començar a ensenyar-li piano, orgue i clarinet des de molt petit.
Com a contrapès al violent caràcter del pare, Maria Magdalena, la mare, de naturalesa tendra i afectiva, va ser refugi constant per al petit Ludwig.
El 1782, quan tenia 11 anys, Beethoven va publicar la primera composició titulada 9 Variacions sobre una Marxa d’Ernst Christoph Dressler. El conferenciant ens permet escoltar-la. El 1783 Ludwig és contractat com a músic a la cort del príncep elector de Colònia Maximilià Francesc d’Àustria, per recomanació de Neefe, que el protegeix, i se li assigna un substanciós sou de 170 florins.
Al 1787, amb 17 anys, sota el patrocini del príncep elector i del comte Ferdinand Waldstein viatja a Viena per poder ser alumne de Mozart. L’atzar va disposar que la trobada entre aquests dos grans esperits es produís en un mal moment, ja que la mare de Beethoven va emmalaltir greument i el seu pare li va demanar per carta que tornés a Bonn immediatament. Va morir finalment de tuberculosi el 17 de juliol de 1787. No es tornaria a retrobar amb Mozart perquè aquest va morir 5 anys més tard i durant aquests anys Beethoven va haver de fer-se càrrec dels seus germans, ja que el pare era a la presó pels seus problemes d’alcoholisme.
El comte Ferdinand Waldstein, que l’havia portat a Viena, va ser un dels primers admiradors de l’art de Beethoven. El mateix es pot dir de Franz Anton Ríes i del seu fill Ferdinand: aquell va ser professor de violí de Beethoven i una de les primeres persones a apreciar el talent creatiu del noi; Ferdinand seria un dels més assidus companys de Beethoven a Viena.
A 19 anys compon una cantata en memòria del difunt Josep II, emperador d’Àustria i del Sacre
Imperi Romà. El conferenciat també ens permet escoltar un tros d’aquesta.
Les primeres cantates compostes per Beethoven serviran perquè Haydn conegui el jove compositor i es decideixi a tenir-lo com a deixeble a Viena. Ludwig, que tenia aleshores vint-i-dos anys, va entendre que els seus lligams amb la seva ciutat natal eren ja molt febles i, instal·lat a Viena, hi va residir fins a la seva mort. Beethoven va arribar a Viena en un moment privilegiat, quan Mozart acabava de deixar el seu tron vacant i la ciutat troba un refugi, encara que no la seva plenitud, en l’inesgotable Haydn.
Beethoven obté substanciosos ingressos mitjançant tres fonts principals: les actuacions en públic com a pianista, ja que des de molt aviat destaca com a virtuós del teclat; l’ensenyament, camp en el qual va buscar la clientela més selecta i acomodada possible d’acord amb les seves apetències burgeses; i, finalment, l’organització de concerts, basats en música pròpia o aliena, tasca empresarial en la qual Beethoven destaca com a promotor de gires musicals.
Llavors, l’ofici de músic era un ofici de “servei”, però Beethoven que va ser sempre un lliure pensador i havia crescut en una ciutat molt progressista que impulsava la llibertat de les persones, es negava a fer “reverencies” i a tenir actituds servils. La gent gran el trobava mal educat, tanmateix, va captivar als joves que l’adoraven perquè la seva música feia remoure les emocions. A la Viena de finals del s. XVIII (catòlica, conservadora i quica) va compondre un minuet que va acabar per “perseguir-lo”. En llenguatge d’avui diríem que ho va petar.
Amb 24 anys va publicar la primera obra important: tres trios per a piano, violí i violoncel (Opus 1) i l’any següent, el 1795, va realitzar el primer concert públic a Viena com a compositor professional, on va interpretar les seves pròpies obres.
Va patir la guerra napoleònica, però ell hi estava a favor perquè semblava que Napoleó defensava els drets civils. Quan va veure que es coronava emperador i reprenia els valors que això comportava va patir una gran decepció.
Cap al 1796 comença a patir una greu sordesa que va en augment. L’estiu de 1802 Beethoven es va instal·lar en una localitat propera a Viena, anomenada Heiligenstadt. Te 31 anys i fruit de la seva desesperació davant la sordesa, que fins i tot li va fer plantejar-se el suïcidi, compon la “Patètica”. El conferenciant ens permet escoltar un tros.
Des de 1790, musicalment, el piano es va imposant com a instrument arraconant el clavicèmbal. Ell feia de professor de piano i entre els seus alumnes va tenir a Carl Czerni que a la vegada va ser mestre de Liszt.
El conferenciant ens explica que de concert per a violí només en te un, que s’inicia amb el so de les timbales que toquen el tema, fet totalment inaudit per una composició musical d’aquest gènere.
Va tenir una vida sentimental molt tumultuosa, les parelles no li duraven gaire donat el seu caràcter irascible i canviant. El famós “Para Elisa” estava dedicat a una tal Teresa. Es va publicar 9 anys més tard de la seva mort, per tant, no se sap qui va canviar el nom.
També ens conta que la famosa Oda a l’Alegria, basada en el poema de Friedrich Schiller la va compondre pensant en realitat en una Oda a la Llibertat.
Beethoven va passar els últims anys de la seva vida gairebé totalment aïllat per la sordesa, relacionant-se només amb alguns dels seus amics amb els “quaderns de conversa”, que li van servir com a mitjà de comunicació. El seu últim gran èxit va ser la novena simfonia, acabada el 1823. Una obra cabdal a l’història de la música.
Va morir el 26 de març de 1827. Al funeral hi van assistir més de 20.000 persones, un acte multitudinari per l’època. Entre els assistents s’hi trobava Schubert, gran admirador seu. Beethoven és un dels més grans i admirats compositors de tots els temps i se’l considera com el principal precursor de la transició del Classicisme al romanticisme.
Joan Vives Bellalta és professor d’Història de la Música, flautista de bec i divulgador musical.
