El títol ve donat perquè al parlar de Montserrat podem dir que es un tot, una globalitat: es geografia, prehistòria, historia, cultura, escultura, pintura, art, museu, religió, biblioteca, música, natura, un referent polític, llegenda, arquitectura, excursionisme i sentiment del poble català. Es tantes coses que és un univers i ha esdevingut el cor de Catalunya.
Molts de mil·lennis abans, fa uns 50 milions d’ anys sembla ser que formava juntament amb les Illes Balears un conca on un riu provinent de la serralada pirenaica hi tenia un delta, majoritàriament format per còdols, sorra i argila conglomerat. La mar era molt mes baixa i tot allò era terra ferma. Un moviment e la terra va fer sorgir Montserrat. Les formes d’agulla de la serralada son conseqüència de l’erosió. Sant Jeroni és el punt més alt i el Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat hi conflueixen. Hi ha una gran biodiversitat.
La seva area d’influència com a territori propi te una llargada de uns 10 kms, una amplada de 5 kms i una superfície propera als 25 kms.
En la prehistòria ens consta estava habitat per un tipus d’ elefant i mamut d’un pes de unes 14 tones i d’ una espècie de rinoceront. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester o el pela-roques, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat així com les cabres salvatges.
L’ esser humà primitiu hi fou present, concretament el Neandertal. La cultura prehistòrica del lloc (-5.000 anys) la trobem a un megàlit de Can Massana.
Els vestigis prehistòrics més importants de Montserrat s’han trobat a la Cova Gran i a la Cova Freda. És aquí on es localitza per primera vegada a Catalunya ceràmica del Neolític Antic. Ceràmica decorada amb impressions sovint fetes amb petxines.
L’origen del monestir és incert ja que no existeix documentació que ho acrediti, però se situa cap al 880. Es troba la primera menció documentada de Montserrat al 888.
És molt probable que les quatre capelles existents a finals del s. IX , Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí, fossin habitades per ermitans. Actualment, només es conserva, al jardí del monestir, la de Sant Iscle.
En aquells temps era una tendència construir els monestirs i ermites en indrets inaccessibles,
generalment elevats, donat que allà, es podia gaudir mes be de silenci, tranquil·litat i solitud, convidant a la reflexió.
Se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del Monestir de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l’abat Oliba, de Ripoll.
Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba, Bisbe també de Vic, va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria ja va tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll.
El 1493 Montserrat va perdre de nou l’autonomia. El rei Ferran el Catolic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de la congregació d’aquesta ciutat.
La verge és una imatge negra i es desconeix el motiu, encara que es manegen dos possibles raons: el fum dels ciris o l’oxidació del vernís que la protegia. A la mà dreta porta una esfera que indica l’ univers i el nen Jesús hi porta una pinya que es senyal de prosperitat. No es la única mare de Deu negre ja que trobem també verges negres a Canàries, a Mallorca i a Solsona. Explica també que el cambril de la Mare de Déu va ser treballat per Antoni Gaudí.
El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleóniques, concretament el mes de gener de 1809 i altre vegada el juliol de 1811. El 1835 va patir l’exclaustració arran de la desamortització de Mendizábal, va ser saquejat i també incendiat i se’n van perdre molts dels tresors.
Es te possessió d’una fotografia del 1850 en que l’abadia està en un estat totalment ruïnós. Mitjançant moltes donacions i de l’esforç monumental de molta gent que anava a treballar fins i tot els diumenges, en 22 anys estava tot reconstruït. Es te constància que el 1880 ja existien una fonda i el Museu.
El 27 d’abril de 1947 va tenir lloc l’entronització de la imatge de la verge. Hi van assistir entre 70.000 i 100.000 persones que es una xifra admirable si tenim present que l’accés a la basílica no era fàcil. La gent cantava el “Rosa d’Abril” ja que “Els segadors” estava prohibit.
Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer, i actualment conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables.
La congregació actual està formada per nombrosos monjos de l’ordre dels benedictins repartits entre els monestirs de Montserrat, el Miracle i Cuixà.
A més, al monestir hi viuen els infants que componen l’ Escolania, considerada l’escola de cant més antiga d’Europa, ja que es va fundar al segle XIII.
El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol amb el Monestir. Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1892. El 1957es clausurà però Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el recuperà i el re- inaugurà l’ 11 de juny de 2003.
L’Aeri de Montserrat és un telefèric funicular que va ser inaugurat l’any 1930 i actualment encara ofereix el seu servei amb les instal·lacions originals, tot i que va estar un temps sense funcionar a causa dels desperfectes ocasionats per la guerra civil. Durant la pujada hi ha un desnivell de 544 m (ascendent a 5 m per segon). S’hi poden observar les vistes i diferents tipus d’arbres típics de la muntanya de Montserrat, que forma part del Parc Natural de Montserrat. L’Aeri tanca quan hi ha altes ràfegues de vent o pluja elèctrica.
Els pics de l’ Elefant, la Mòmia, la Prenyada, La Panxa del Bisbe, el Cavall Bernat, la Roca Foradada, o el Camell de Sant Gregori son alguns dels que conformen aquesta serralada entre molts altres.
Jordi Camins és observador i glaciòleg.
