Agatha Mary Clarissa Miller, nom verdader, va néixer el dia 15 de setembre de l’ any 1890 a la població de Torquay, Devon, Anglaterra.
Es casà el 1914, als 24 anys, amb el llavors coronel Archibald Christie, aviador de la companyia anglesa Royal Flying Corps. Van tenir una filla el 1919 de nom Rosalind Christie Prichard Hicks.
Àgata i Archibald es van divorciar el 1928, dos anys després que Archibald confessés que estimava una altra dona i que es volia separar.
Durant la Primera Guerra Mundial, període entre 1914 i 1919, pràcticament desprès de casada, va treballar primer en un hospital i després en una farmàcia. Aquesta feina ultima va influir en la seva obra, en interessar-se per la toxicologia, que l’assabentà de diversos tipus de verins i les seves conseqüències. En la seva obra es troben uns quants assassinats per enverinament.
Agatha Christie, que com a autora conservà sempre el cognom del seu primer marit, va començar a escriure el 1916, o sigui en plena Primera Guerra Mundial. Se la reconeix com una gran autora de novel·la negra, però l’arqueologia i la història també van formar part dels seus relats. Sembla que l’afició per aquest gènere li ve de sentir a la seva germana gran que sempre llegia, en veu alta, novel·les de misteri.
Va crear el personatge d’Hèrcules Poirot, el detectiu de nacionalitat belga, cap ovalat, amb bigoti curiós, educat i tot un gentleman, amb gran passió per l’ordre, que s’havia de convertir en un dels
detectius de ficció més populars. Es un dels personatges més famosos creats per l’escriptora i és protagonista de trenta tres novel·les i de cinquanta relats curts publicats entre els anys 1920 i 1975 .
Aquesta autora ha influït molt a altres autors ja que reivindica una altre manera de fer novel·la negra. Es capaç de fer raonar i fer enraonar als seus personatges, els fa parlar molt, els escolta encara mes, els observa molt i de cadascun en treu conclusions, sospites i veritats amagades. Les evidencies sostretes de tot plegat son sempre espectaculars e inesperades, extretes quasi sempre de detalls simples i que han passat desapercebuts.
Les morts dels seus personatges no solen ser mai violentes. Son morts que anomenaríem quasi naturals, accidents comuns i altres formes que definirem com defuncions d’alta societat, o sigui amb glamur. i descriu els fets i la seu desenvolupament, amb molta base mental més que no pas física. No llegirem mai sobre patiment de la víctima, creant petits detalls que permetin arribar a una deducció psicològica dels fets. Li agrada que el lector participi de la investigació.
Es calcula que s’han venut 2.000.000 d’obres seves. En el rànquing mundial es reconeix com a llibre número u en vendes la Biblia, el lloc segon l’ocupa les obres de W. Shakespeare i el tercer les d’Agatha Christie.
Ja en camí del seu divorci, Àgata va desaparèixer durant onze dies, prop d’ un llac, la qual cosa provocà gran alarma en la premsa. Trobaren el seu automòbil abandonat. Finalment, fou trobada en un hotel d’Harrogate, on va dir que havia patit amnèsia a causa d’un atac de nervis després de la mort de la seva mare i la confessió d’infidelitat del marit. Encara es discuteix si això fou real o tan sols un truc publicitari ben pensat. Es va dir que havia sofert una pèrdua de memòria temporal, per justificar quelcom.
El setembre de 1930 es casà a Edimburg (Escòcia), amb el catòlic Max Mallowan, ajudant arqueòleg del marit d’una seva amiga i catorze anys més jove que ella. Àgata tenia llavors 40 anys i Max tan sols 26.
A partir de llavors, el va acompanyar en els viatges i expedicions al Pròxim Orient, amarant-se d’història i d’arqueologia i del funcionament de les expedicions arqueològiques, coneixements que feu servir d’ambientació en algunes novel·les. Així la trobem a Istanbul, a Egipte i a l’actual Irak, fent de fotògrafa dels descobriments arqueològics del seu marit i aprofitant els reculls per les seves novel·les.
Aquesta autora sempre es va interessar molt per la gent i el països que visitava, desitjant conèixer tot lo d’ aquella societat a on estava, fet que deixa sempre palès en les seves obres. A “Mort en el Nil” parla del que veu i aprofita per fer lleugeres crítiques a la societat anglesa, al racisme que desprèn, a l’imperialisme que la domina i al fet que no volen ni aproximar-se a les grans cultures que s’estan descobrint.
Davant l’interès que despertava la seva vida errant i a països tant llunyans va escriure el llibre “Ven y dime como vives” treballant la idea de descobrir com vivien els avantpassats. Els seus llibres basats en l’arqueologia no son massa coneguts, tot i que conserven la seva marca, els assassinats.
El 1934, amb «Asesinato en el Orient Express», Poirot s’enfronta a un dels seus casos més complexos quan Samuel E. Ratchett, un milionari que viatja al tren en un camarot contigu al del detectiu belga, amaneix assassinat. Dotze ganivetades i per tant dotze possibles sospitosos entre
els quals Poirot haurà de trobar al veritable culpable.
El conferenciant recomana la lectura de diversos llibres d’ella poc reconeguts pel gran públic: “La venganza de Nofret”, “Ven y dime como vives” (que ja hem anomenat) i “El secreto de Agatha”.
A ella es deu també que els llibres s’imprimeixin amb un cos de lletra de mida correcte ja que els seus lectors es queixaven que els suposava un gran esforç llegir-los amb la lletra tan menuda. Ella va exigir als seus editors que les seves obres es publiquessin amb la lletra més gran, criteri que després es va imposar per tothom.
Martí Gironell és Periodista i escriptor. Llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona
.
